1. Ara, Jacob, parlo amb tu. Ets el meu primer nascut, en els dies de la meva tribulació a l’erm. Vet aquí, en la teva infantesa has sofert afliccions i molta tristesa per la grosseria dels teus germans.

2. Així i tot, Jacob, fill meu, primer nascut a l’erm, tu coneixes la grandesa de Déu. I ell consagrarà les teves afliccions per al teu profit.

3. Per tant, la teva ànima serà beneïda i viuràs segur amb el teu germà, Nefí. Els teus dies seran emprats al servei del teu Déu. Per tant, sé que ets redimit per la justícia del teu Redemptor, ja que has vist que en la plenitud del temps ell vindrà per a portar la salvació als homes.

4. Has vist en la teva joventut la seva glòria. Per tant, beneït ets, tal com ho seran aquells per als quals ministrarà en la carn. Perquè l’Esperit és el mateix, ahir, avui i per sempre. I el camí està preparat des de la caiguda de l’home, i la salvació és lliure.

5. Els homes són prou instruïts, a fi que coneguin el bé del mal. I la llei és donada als homes. I per la llei cap carn no queda justificada; o, per la llei, els homes són exclosos. Sí, per la llei temporal foren exclosos. I també per la llei espiritual moren d’allò que és bo, i esdevenen miserables per sempre més.

6. Per tant, la redempció ve per i a través del Sant Messies, perquè ell està ple de gràcia i veritat.

7. Heus aquí, s’ofereix com a sacrifici pel pecat, a fi de respondre a les finalitats de la llei, per a tots aquells que tenen el cor trencat i l’esperit contrit. I per a ningú més poden respondre les finalitats de la llei.

8. Per tant, que n’és d’important de donar a conèixer aquestes coses als habitants de la terra, perquè coneguin que cap carn no pot viure a la presència de Déu, si no és pels mèrits, per la misericòrdia i per la gràcia del Messies Sant, el qual dóna la seva vida segons la carn, i la torna a prendre pel poder de l’Esperit, a fi que dugui a terme la resurrecció dels morts, essent ell, el primer que s’ha d’alçar.

9. Per tant, és les primícies per a Déu, ja que intercedirà per a tots els fills dels homes. I els qui creguin en ell se salvaran.

10. I a causa de la intercessió per a tots, tothom s’acosta a Déu. Per tant, s’estaran a la seva presència, per a ésser jutjats d’ell, segons la veritat i santedat que hi ha en ell. Aquestes, doncs, són les finalitats de la llei que el Sant ha donat, per tal d’infligir el càstig que hi ha afegit; i aquest càstig que hi ha afegit, és en oposició al de la felicitat, que hi ha afegit per a respondre a les finalitats de l’expiació.

11. Perquè cal que hi hagi una oposició en totes les coses. Si no fos així, fill meu, primer nascut a l’erm, la justícia no es podria dur a terme, ni la iniquitat, ni santedat ni misèria, ni el bé ni el mal. Per tant, totes les coses haurien d’ésser un compost en un. Per tant, si fos un sol cos, hauria de romandre com mort, sense tenir vida ni mort, ni corrupció ni incorrupció, ni felicitat ni misèria, ni sensibilitat ni insensibilitat.

12. Així doncs, hauria hagut d’estar creat com a cosa de no-res. Per tant, no hi hauria hagut propòsit en la finalitat de la seva creació. Aleshores, aquesta cosa hauria de destruir la saviesa de Déu i els seus propòsits eterns, i també el poder, la misericòrdia i la justícia de Déu.

13. I si dius que no hi ha llei, diràs també que no hi ha pecat. I si dius que no n’hi ha pecat, també diràs que no hi ha justícia. I si no hi hagués justícia, no hi hauria felicitat. I si no hi hagués justícia ni felicitat, tampoc no hi hauria càstig ni misèria. I si no hi na d’aquestes coses, tampoc no hi ha Déu. I si no hi ha Déu tampoc no som nosaltres, ni la terra. Perquè no podria haver-hi cap creació de coses, ni per actuar ni per rebre l’acció. Per tant, tot hauria d’esvanir-se.

14. Ara, fill meu, et dic aquestes coses pel teu profit i instrucció. Perquè sí hi ha un Déu, i ell ha creat totes les coses, tant els cels com la terra, i tot el que hi ha en ells, tant les coses per actuar com les per rebre l’acció.

15. I per tal de portar a terme els seus designis eterns en el fi de l’home, una vegada que havia creat els nostres primers pares, i els animals del camp, i les aus del cel, en fi, totes les coses que han estat creades, calgué que fos una oposició — àdhuc el fruit prohibit en oposició a l’abre de la vida, l’un dolç i l’altre amarg.

16. Per tant, el Senyor Déu li concedí a l’home d’actuar per a ell mateix. Així doncs, no podia actuar per a ell mateix si no fos atret per l’un o per l’altre.

17. I jo, Lehí, pel que he llegit, he de suposar que un àngel de Déu hagué caigut del cel, segons està escrit. Per tant, es tornà en diable, havent intentat allò que era mal davant Déu.

18. I per haver caigut del cel i haver esdevingut miserable per sempre, cercava igualment la misèria de tot el gènere humà. Per tant, digué a Eva, sí, aquell antic serpent, que és el diable, pare de tota mentida: Menja del fruit prohibit i no moriràs, sinó que seràs com Déu, coneixent el bé i el mal.

19. I quan Adam i Eva hagueren participat del fruit prohibit, foren foragitats del jardí d’Edèn, per a conrear la terra.

20. I han infantat fills, sí, àdhuc la família de tota la terra.

21. I els dies dels fills dels homes foren perllongats, segons la voluntat de Déu, per tal que es penedissin mentre en la carn. Per tant, el seu estat esdevingué una estada de prova, i el seu temps fou allargat, segons els manaments que el Senyor Déu donà als fills dels homes. Perquè ell manà que tothom hagués de penedir-se; car mostrà a tots els homes que eren perduts a causa de la transgressió dels seus pares.

22. Ara, si Adam no hagués transgredit, no hauria caigut, sinó que hauria romàs al jardí d’Edèn. I totes les coses que foren creades haurien de romandre en el mateix estat en què estaven quan foren creades. I així haurien de restar per sempre, sense tenir mai fi.

23. I no haurien tingut fills. Per tant, s’haurien quedat en un estat d’innocència, sense sentir el goig, per no conèixer la misèria; sense fer el bé, per no conèixer el pecat.

24. Però, vet aquí que totes les coses s’han fet en la saviesa d’aquell que tot ho sap.

25. Adam caigué perquè els homes fossin. I els homes són perquè tinguessin goig.

26. I el Messies ve en la plenitud del temps per tal de redimir els fills dels homes de la caiguda. I perquè són redimits de la caiguda, han quedat lliures per sempre, coneixent el bé del mal, per a actuar ells mateixos i no per a rebre l’acció, excepte per la inflicció de la llei, en el gran i darrer dia, segons els manaments que Déu ha donat.

27. Per tant, els homes són lliures segons la carn. I els és donat tot allò que li convé a l’home. Són lliures d’escollir la llibertat i la vida eterna a través del gran Mitjancer de tots els homes, o d’escollir la captivitat i la mort, segons la captivitat i el poder del diable; perquè ell busca que tots els homes fossin miserables com ell.

28. Ara, fills meus, vull que mireu cap al gran Mitjancer i escolteu els seus grans manaments. Que sigueu fidels a les seves paraules, i escolliu la vida eterna, segons la voluntat del seu Sant Esperit.

29. I que no escolliu pas la mort eterna, segons la voluntat de la carn i del mal que hi ha en ella, la qual dóna a l’esperit del diable el poder de captivar, a fi de portar-vos a l’infern, per tal de regnar damunt vostre en els seus propis dominis.

30. Us he dit aquestes poques paraules a tots vosaltres, fills meus, en els darrers dies de la meva prova. I jo he escollit la bona part, segons les paraules del profeta. No tinc cap altre interès que el del benestar sempitern de les vostres ànimes. Amén.