1. L’any de la mort del rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut sobre un tron alt i elevat, i els seus ròssecs emplenaven el temple.

2. Al davant d’ell hi havia uns serafins; sis ales tenia cadascú. Amb dues es cobria la faç i amb dues es cobria els peus, i amb dues volava.

3. I cridava l’un a l’altre, i deia: Sant, sant, sant és el Senyor dels exèrcits! Es la seva glòria que omple tota la terra.

4. Aleshores els muntants de les llindes trontollaren de la veu del qui cridava, i el temple s’omplí de fum.

5. Llavors jo vaig dir: Ai de mi, que estic perdut. Car sóc home de llavis impurs i habito enmig d’un poble de llavis impurs. Perquè els meus ulls han vist el Rei, el Senyor dels exèrcits!

6. Llavors volà cap a mi un dels serafins, tenint a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de sobre l’altar.

7. Em tocà la boca, i digué: Mira, això t’ha tocat els llavis, i la teva culpa està llevada, i el teu pecat, esborrat.

8. Llavors vaig sentir la veu del Senyor que deia: Qui enviaré, qui ens hi anirà? Llavors jo vaig dir: Heus-me ací, envieu-m’hi!

9. I digué: Vés, digues a aquest poble: Escolteu sempre, i no entengueu. Vegeu sempre, i no comprengueu.

10. Engordeix el cor d’aquest poble i endureix les seves orelles, i encega els seus ulls — perquè no hi vegi amb els ulls, i hi senti amb les orelles, i el seu cor entengui, i es converteixi i sigui guarit!

11. I jo vaig dir: ¿Fins a quan, Senyor? I digué: Fins que siguin desertes les ciutats sense habitant, i les cases sense homes, i la terra feta un desert!

12. Fins que el Senyor hagi portat lluny els homes, i que hi hagi un gran abandó enmig de la terra.

13. Però encara en quedarà un desè, i tornarà. I serà menjat, com el terebint, i com l’alzina que, quan li cauen les fulles, en guarden la substància. Així la santa semença li serà la seva substància.