Scriptures
2 Nefí 18


Capítol 18

Continuen les escriptures tretes de les planxes de llautó. (Compareu-ho amb Isaïes 8.)

1. El Senyor a més em digué: Pren-te una tauleta gran i escriu-hi al damunt amb ploma d’home, tot el que pertoca a Maher-salal-has-baz.

2. Després vaig trobar-me uns testimonis fefaents, el sacerdot Uries i Zacaries, fill de Jeberequies.

3. Vaig atansar-me a la profetessa. I va concebre i infantà un fill. Aleshores el Senyor em digué: Posa-li el nom de Maher-salal-has-baz.

4. Que abans que el noi no sàpiga dir pare meu i mare meva, les riqueses de Damasc i el botí de Samària seran duts davant el rei d’Assíria.

5. El Senyor continuà a parlar-me encara, dient:

6. Per tal com ha menyspreat aquest poble les aigües de Siloè, les que corren quietament, i s’alegren en Rasin i el fill de Romelies,

7. El Senyor farà pujar contra ells les aigües del riu, poderoses i abundants, és a dir, el rei d’Assíria i tota la seva glòria. Desbordarà fora de totes les seves lleres, i anirà per damunt de totes les seves ribes.

8. Regolfarà sobre Judà, inundant i submergint, i arribarà fins al coll. Les seves ales desplegades emplenaran tota l’amplària del teu país, oh Emmanuel!

9. Alieu-vos, oh pobles, i sereu esmicolats! Escolteu, vosaltres dels països llunyans. Cenyiu-vos i sereu esmicolats. Cenyiu-vos i sereu esbocinats.

10. Reuniu-vos en consell, que fracassarà! Parleu de la cosa, que no reeixirà! Perquè Déu és amb nosaltres.

11. Perquè així em digué el Senyor amb mà ferma, i m’advertí que no anés pel camí d’aquest poble, dient:

12. No digues confederació, a tot el que en diu confederació aquest poble. Ni tingues por del que els fa por.

13. Santifiqueu el Senyor dels exèrcits, que sigui ell el vostre temor i el vostre espant!

14. Ell us serà per santuari. Però serà per pedra d’ensopec i roc d’escàndol per a ambdues cases d’Israel, i filat i parany per als habitants de Jerusalem.

15. I molts d’entre ells ensopegaran, i cauran i es trencaran. I s’enxarxaran i seran agafats.

16. Lliga el testimoniatge, segella la llei entre els meus deixebles.

17. I jo m’esperaré en el Senyor, que amaga la seva faç a la casa de Jacob. I en ell confiaré.

18. Vet aquí que jo i els fills que el Senyor m’ha donat, són senyals i presagis en Israel de part del Senyor dels exèrcits que habita sobre la muntanya de Sió.

19. I quan us diguin: Consulteu els encantadors i els endevins, els qui clissen i barbotegen — no ha de consultar un poble el seu Déu, perquè els vius tinguin notícies dels morts?

20. A la llei i al testimoniatge! I si no parlessin segons aquesta paraula, és perquè en ells no hi ha llum.

21. Passaran per enmig, aclaparats i famolencs. I quan tindran fam, s’enfurismaran i maleiran el seu rei i el seu Déu. I es giraran cap a dalt.

22. I miraran vers la terra, i no hi haurà sinó angoixa i tenebres, la foscor de basarda, i seran menats cap a les tenebres.