1. Però heus aquí, en els darrers dies, o en els dies dels gentils, totes les nacions dels gentils, i també els jueus, tant els qui vindran a aquesta terra com aquells que seran a altres països, sí, àdhuc a tots els països del món, seran embriacs d’iniquitats i de tota mena d’abominacions.

2. I quan arribi aquell dia, seran visitats pel Senyor dels exèrcits amb trons i terratrèmols, amb gran soroll, i amb huracans i tempesta, i la flama d’un foc devorador.

3. I totes les nacions que lluitin contra Sió i l’oprimeixin, seran com a somni d’una visió de nit. Sí, els serà com a l’home famolenc que somia, i vet aquí que menja, però es desperta i la seva ànima està buida. O com l’assedegat que somia, i beu, però es desperta i vet aquí que defalleix, i la seva ànima sedeja. Així serà amb la munió de totes les nacions que combaten contra la muntanya de Sió.

4. Perquè, heus aquí, vosaltres, tots els qui obreu iniquitat, atureu-vos i astoreu, perquè exclamareu i clamareu. Sí, estareu embriacs, però no del vi. Titubareu, però no pas del licor.

5. Perquè heus aquí, el Senyor ha vessat sobre vosaltres l’esperit d’un son profund. Heu tancat els vostres ulls, i heu rebutjat els profetes; i els vostres prínceps i vidents ell ha cobert, a causa de la vostra iniquitat.

6. I succeirà que el Senyor Déu farà eixir a vosaltres les paraules d’un llibre, i seran les paraules dels qui han dormit.

7. Heus aquí, que el llibre estarà segellat. I en ell hi haurà una revelació de Déu, des del començament del món fins a la fi.

8. Per tant, a causa de les coses que hi ha segellades, aquestes no els seran lliurades en el dia de les perversitats i abominacions del poble. Per tant, el llibre serà retingut d’ells.

9. Però el llibre serà lliurat a un home, i les paraules del llibre — que són les paraules dels qui han dormit en la pols — ell les lliurarà a un altre.

10. Però les paraules que hi ha segellades no les lliurarà, ni tampoc el llibre. Perquè el llibre serà segellat pel poder de Déu, i la revelació que fou segellada hi romandrà fins al propi i degut temps del Senyor, per tal que surti. Perquè, heus aquí, revelen totes les coses des de la fundació del món fins a la seva fi.

11. I el dia vindrà en què les paraules del llibre, que eren segellades, seran llegides sobre els terrats de les cases; i seran llegides pel poder del Crist. I totes les coses seran revelades als fills dels homes, les que hi ha hagut entre ells i que encara hi haurà fins a la fi de la terra.

12. Per tant, en el dia quan es lliuri el llibre a l’home del qual us he parlat, el llibre quedarà amagat dels ulls del món, que no el veurà ningú, sinó tres testimonis que l’esguardaran, pel poder de Déu, a més d’aquell a qui serà lliurat. I aquests testificaran de la veracitat del llibre i de les coses que conté.

13. I ningun altre no el veurà, sinó uns quants, segons la voluntat de Déu, per a testificar de la seva paraula als fills dels homes. Perquè el Senyor Déu ha dit que les paraules dels fidels parlarien com si fos dels morts.

14. Per tant, el Senyor Déu procedirà a fer eixir les paraules del llibre. I per boca de tants testimonis li sembli bo, establirà la seva paraula. I ai d’aquell que rebutgi la paraula de Déu!

15. Però, s’esdevindrà que el Senyor Déu dirà a aquell a qui hagi lliurat el llibre: Pren aquestes paraules que no són segellades, i dóna-les a un altre, perquè les mostri al qui és instruït, dient: Llegeix això, et prego. I l’home instruït dirà: Porta’m el llibre aquí, i te les llegiré.

16. Ara, per la glòria del món, i per obtenir-se un guany, ho diran, i no per la glòria de Déu.

17. I l’home dirà: No puc portar-hi el llibre, perquè està segellat.

18. Aleshores, el que és instruït dirà: No puc llegir-lo.

19. Per tant, s’esdevindrà que el Senyor Déu li lliurarà altra vegada el llibre i les seves paraules a aquell que no és instruït, i aquest dirà: No sóc instruït.

20. Aleshores el Senyor Déu li dirà: Els qui són instruïts no les llegiran, perquè les han rebutjades, i jo podré executar la meva pròpia obra. Per tant, tu llegiràs les paraules que jo et donaré.

21. No toquis pas les coses que són segellades, ja que les faré eixir en el meu propi i degut temps. Perquè mostraré als fills dels homes que puc executar la meva pròpia obra.

22. Per tant, quan hagis llegit les paraules que t’he manat, i hagis obtingut els testimonis que t’he promès, llavors segellaràs altra vegada el llibre i l’amagaràs per a mi, a fi que jo preservi les paraules que no has llegit, fins que em sembli oportú, en la meva saviesa, revelar totes les coses als fills dels homes.

23. Vet aquí que jo sóc Déu. I sóc un Déu de miracles. I manifestaré al món que sóc el mateix, ahir, avui i per sempre. I no obro pas entre els fills dels homes sinó segons la seva fe.

24. Succeirà, a més, que el Senyor dirà al qui llegirà les paraules que li seran lliurades:

25. Ja que aquest poble se m’atansa amb la boca, i amb els llavis m’honra, però ha allunyat de mi el cor, i el seu temor envers mi és ensenyat per precepte dels homes.

26. Per això, procediré a fer una obra meravellosa entre aquest poble, sí, una obra meravellosa i un prodigi. Perquè la saviesa dels seus savis i instruïts deperirà, i la inteŀligència dels seus homes prudents s’amagarà.

27. I ai d’aquells que caviŀlen d’ocultar el seu parer del Senyor! I fan a la fosca les seves obres, i diuen: ¿Qui ens veu, i qui ens coneix? I diuen també: Certament la teva obra de trastornar les coses de dalt a baix, serà considerada com el fang del terrissaire. Però heus aquí, diu el Senyor dels exèrcits: Els mostraré que conec totes les seves obres. Perquè, dirà l’obra del qui l’ha feta: No m’ha fet? O la cosa afaiçonada dirà del seu afaiçonador: No té enteniment?

28. Emperò heus aquí, diu el Senyor dels exèrcits: Mostraré als fills dels homes que encara un petit moment, i el Líban es convertirà en un verger, i el verger serà tingut per bosc.

29. I en aquell dia, els sords oiran les paraules del llibre, i els ulls dels cecs veuran des de la fosca i les tenebres.

30. Els mansuets també augmentaran, i el seu goig serà en el Senyor. I els pobres d’entre els homes s’alegraran en el Sant d’Israel.

31. Perquè, tan cert com viu el Senyor, veuran que l’home terrible és abaixat al no-res, i és consumit el mofador. I que tots els qui sotgen iniquitat són exclosos,

32. I aquells que fan culpable al home per una paraula, i paren paranys al qui reprotxa al portal, i fan fora el just per un no-res.

33. Per això, així diu el Senyor, el qui va redimir Abraham, del que fa de la casa de Jacob: D’ara endavant Jacob no s’avergonyirà, ni es posarà pàŀlid el seu rostre.

34. Però, quan vegi els seus fills, obra de les meves mans, enmig d’ell, aquests santificaran el meu nom i santificaran el Sant de Jacob, i temeran el Déu d’Israel.

35. I aquells que s’han equivocat en esperit arribaran al seny, i els qui murmuren aprendran la doctrina.