1. Ai d’aquells que proclamen decrets injustos i escriuen les dolenteries que ells mateixos han prescrit!

2. A fi d’apartar els necessitats del judici, i arrabassar el dret dels pobres del meu poble, per tal de fer de les vídues la seva presa i de despullar els orfes.

3. Però què fareu en el dia del càstig i el dia de la desolació que vindrà de lluny? Vers qui fugireu per socors? On deixareu la vostra glòria?

4. Sense mi s’inclinaran sota els captius i cauran entre els occits. Però amb tot això no s’apaivaga la seva còlera, i la seva mà està encara estesa.

5. Oh assiri, la verga de la meva còlera, i el bastó de la meva mà, és la seva indignació.

6. L’enviaré contra una nació hipòcrita. Contra el poble de la meva ira li encarregaré per a pillar pillatge i depredar presa, i perquè li trepitgen com si fos el fang dels carrers.

7. Però encara que ell no ho entén pas així, i el seu cor no ho creu pas així, té en el seu cor el destruir i l’exterminar pobles no pocs.

8. Ja que diu: No són els meus prínceps alhora reis?

9. No és Calané com Carquemís? O Hemat, no és com Arpad? O Samària, com Damasc?

10. Així com la meva mà ha trobat els reialmes dels ídols, per bé que fossin més les seves imatges que les de Jerusalem i de Samària —

11. No ho faré també a Jerusalem i a les seves imatges, tal com vaig fer amb Samària i els seus ídols?

12. Per tant, s’esdevindrà, que quan el Senyor haurà acabat tota la seva obra sobre la muntanya, de Sió i a Jerusalem, castigaré el fruit del cor orgullós del rei d’Assíria i l’arrogant altivesa dels seus ulls.

13. Ja que ha dit: Amb la força de la meva mà ho he fet, i amb la. meva saviesa. Sí, sóc inteŀligent! He fet recular les fronteres dels pobles, i he saquejat els seus tresors. He enderrocat, com un home valent, els seus habitants.

14. La meva mà ha trobat, com un niu, les riqueses dels pobles. I, com qui recull ous abandonats, tota la terra he recullit. Ningú no hi havia que batés les ales o que obrís el bec i piulés.

15. ¿Es vana la destral contra qui amb ella talla, o es gloria la serra contra qui la maneja? Com si brandés la verga contra aquell que l’alça, o com si el bastó es pogués aixecar sols, com si no fos fusta!

16. Per això, el Senyor, el Senyor dels exèrcits, enviarà la magresa contra els seus grassos. Sota la seva glòria s’arborarà un incendi com un foc.

17. La llum d’Israel es tornarà un foc, i el seu Sant, una flama. I en un sol dia abrusarà i devorarà els seus cards i espines.

18. Consumirà la glòria del seu bosc i del seu camp fèrtil, tant l’ànima com el cos. Seran com quan s’abat un portaestendard.

19. I seran tan pocs els arbres que restin del seu bosc, que un nen podrà comptar-los.

20. En aquell dia, s’esdevindrà que la resta d’Israel i els escàpols de la casa de Jacob pararan de recolzar-se en el qui els colpejà. I es recolzaran, en fidelitat, en el Senyor, el Sant d’Israel.

21. La resta, sí, la resta de Jacob, tomarà al Déu poderós.

22. Perquè encara que el teu poble, Israel, fos tan nombrós com la sorra de la mar, una part d’ella retornarà; la consumació decretada curullarà amb justícia.

23. Perquè el Senyor Déu dels exèrcits acomplirà en tota la terra una consumació ja determinada.

24. Per això, així diu el Senyor Déu dels exèrcits: Poble meu que habites a Sió, no tinguis por de l’assiri. Et pegarà cops de bastó, i aixecarà contra tu la seva verga, a la faisó d’Egipte.

25. D’aquí una mica, un poc, i el furor s’haurà acabat, i la meva còlera amb la seva destrucció.

26. Aleshores el Senyor dels exèrcits brandarà sobre ell un flagell, com la matança de Madian a la roca d’Oreb. I així com la seva verga sobre la mar, l’aixecarà igualment a la faisó d’Egipte.

27. En aquell dia, la seva càrrega et serà llevada de sobre l’espatlla i el seu jou et desapareixerà del teu coll. I el jou serà destruït a causa de la unció.

28. Ve sobre Aiat, passa a Magron. Confia a Macmàs el seu bagatge.

29. Travessen el Pas; a Gabé allotgen. Ramat queda esglaiada; fuig Gabaà de Saül.

30. Xiscla fort, oh filla de Galim! Fes que s’escolti fins a Laisà, oh pobre Anatot!

31. Medemenà es posa en fuita; els habitants de Gabim s’apleguen per fugir.

32. Aquell dia, ell s’atura a Nob. Abranda la mà contra la muntanya de la filla de Sió, el puig de Jerusalem.

33. Mira, el Senyor, el Senyor dels exèrcits, esbranca la corona amb terror. Els cimals elevats seran tallats, i els alterosos abaixats.

34. Amb el ferro escombrarà la brossa del bosc, i el Líban caurà per mà d’un poderós.