1. Ara et parlo a tu, Josep el meu últim nascut. Tu vares néixer al desert de les meves afliccions. Sí, a l’època de les meves angoixes més grans la teva mare et donà a llum.

2. I que el Senyor et consagri també aquesta terra, que és molt preciosa, per a herència teva i herència de la teva semença amb els teus germans, per a la vostra seguretat per sempre, si és que guardeu els manaments del Sant d’Israel.

3. Ara, Josep, l’últim dels meus fills, el qui he tret del desert de les meves afliccions, que el Senyor et beneeixi per sempre perquè la teva semença no serà destruïda del tot.

4. Perquè, vet aquí que tu ets el fruit dels meus lloms. I jo sóc descendent de Josep, el qui fou portat captiu a Egipte. I foren grans les aliances que el Senyor va fer amb Josep.

5. Per tant, Josep certament va veure el nostre dia. I obtingué una promesa del Senyor que d’entre el fruit dels seus lloms el Senyor Déu aixecaria una branca justa a la casa d’Israel — no el Messies, sinó una branca que anava a ésser arrencada. Així i tot, que seria recordada en les aliances del Senyor, que el Messies se’ls manifestaria en els darrers dies, en l’esperit de poder, a fi de treure’ls de les tenebres cap a la llum, sí, de la fosca amagada i la captivitat, fins a la llibertat.

6. Perquè Josep certament va donar testimoniatge dient: Un vident, el meu Déu i Senyor aixecarà, que serà un vident escollit per als meus descendents.

7. Sí, Josep certament va dir: Així em diu el Senyor: Un vident escollit aixecaré d’entre el fruit dels teus lloms, i tindrà gran estima entre els dels teus lloms. I a ell manaré que faci una obra per al fruit dels teus lloms, germans seus, que els serà de gran valor, fins i tot, de portar-los al coneixement de les aliances que jo he fet amb els teus pares.

8. I li donaré el manament de no fer cap més obra, sinó aquella que jo li manaré; i li faré gran a la meva vista, perquè executarà la meva obra.

9. Serà gran com Moisès, el qui he dit que us alçaria per a alliberar el meu poble, oh casa d’Israel!

10. I a Moisès alçaré per a alliberar el teu poble de la terra d’Egipte.

11. Però un vident alçaré del fruit dels teus lloms. I a ell donaré el poder de fer eixir la meva paraula a la semença dels teus lloms. I no solament de fer-l’hi sortir, diu el Senyor, sinó de convèncer-la de la meva paraula que ja haurà sortit entre ella.

12. Per tant, el fruit dels meus lloms escriurà, i el fruit dels lloms de Judà escriurà. I el que escrigui el fruit dels meus lloms, i també el que escrigui el dels lloms de Judà, creixeran junts fins a confondre les falses doctrines i aplanar les baralles i establir la pau entre el fruit dels meus lloms, i portar-los a coneixença dels seus pares, en els darrers dies, i també al coneixement de les meves aliances, diu el Senyor.

13. I des de la feblesa ell es farà fort, en el dia que la meva obra comenci entre tot el meu poble, per a restaurar-te, oh casa d’Israel, diu el Senyor.

14. Així va profetitzar Josep, dient: Heus aquí, aquest vident, el Senyor beneirà, i els qui intentin destruir-lo seran confosos. Perquè aquesta promesa que he obtingut del Senyor, quant al fruit dels meus lloms, es complirà. Heus aquí, estic segur del compliment d’aquesta promesa.

15. I ell s’anomenarà com jo, i serà com el nom del seu pare. I serà com a jo, perquè allò que el Senyor farà eixir per la seva mà, pel poder del Senyor, portarà el meu poble fins a la salvació.

16. Sí, així va profetitzar Josep: Estic segur d’aquesta cosa, així com estic segur de la promesa de Moisès. Perquè el Senyor m’ha dit: Preservaré la teva semença per sempre.

17. I el Senyor ha dit: Aixecaré un Moisès i li donaré poder en una vara; i li donaré seny per a escriure. Amb tot, no li soltaré la llengua, que parli molt, perquè no li faré poderós en paraules. Però li escriuré la meva llei pel dit de la meva pròpia mà. I faré un com a portaveu per a ell.

18. I el Senyor em va dir: També n’aixecaré un per al fruit dels teus lloms, i li faré un portaveu. I li concediré que escrigui les paraules del fruit dels teus lloms, per al fruit dels teus lloms, i el portaveu dels teus lloms ho proclamarà.

19. I les paraules que ell escrigui seran les que són expedients, a la meva saviesa, que ixin fins al fruit dels teus lloms. I serà com si el fruit dels teus lloms els cridés des de la pols; perquè conec la seva fe.

20. I cridaran des de la pols, sí, àdhuc el penediment als seus germans, fins després de passades moltes generacions. I succeirà que sortirà el seu crit, segons la simplicitat de les seves paraules.

21. I a causa de la seva fe, les seves paraules procediran de la meva boca fins als seus germans, que són el fruit dels teus lloms. I la feblesa de les seves paraules en faré fortes en la seva fe, fins a fer-los recordar l’aliança que jo vaig fer amb els teus pares.

22. Ara, vet aquí, fill meu Josep, d’aquesta manera va profetitzar el meu pare de l’antigor.

23. Per tant, a causa d’aquesta aliança, ets beneït. Perquè la teva semença no serà destruïda, ja que escoltarà les paraules del llibre.

24. I s’aixecarà un home poderós d’entre ells, que farà molt de bé, tant en paraules com en obres, essent instrument en les mans de Déu, amb gran fe, de fer prodigis poderosos i de realitzar el que és gran a la vista de Déu, fins a portar a terme molta restauració a la casa d’Israel i a la semença dels teus germans.

25. Ara, beneït ets, Josep. Vet aquí, ets petit; escolta, per tant, les paraules del teu germà, Nefí, i et serà fet tal com les paraules que t’he dit. Recorda les paraules del teu pare moribund. Amén.