El Segon Llibre de Nefí

1. Ara, succeí que quan jo, Nefí, vaig acabar d’instruir els meus germans, el nostre pare Lehí els va dir també moltes coses i els repetí quines coses més grans que havia fet el Senyor per a ells en portar-los del país de Jerusalem.

2. I els va parlar de les seves rebeŀlions sobre les aigües i de les clemències de Déu en perdonar-los la vida, que no s’engolissin en el mar.

3. També els va parlar de la terra de promissió que havien obtingut — que n’era de misericordiós el Senyor en avisar-nos que havíem de sortir-ne del país de Jerusalem.

4. Perquè he vist una visió, digué, en què sé que Jerusalem ha estat destruïda. I si ens hi haguéssim quedat, també nosaltres hauríem mort.

5. Però, digué, a despit de les nostres afliccions, hem obtingut una terra de promissió, una terra escollida sobre totes les altres, la qual, segons l’aliança que el Senyor Déu ha fet amb mi, seria un país per a l’herència de la meva semença. Sí, el Senyor m’ha donat aquesta terra, per pacte, a mi i als meus fills, per sempre, i també a tots els qui la mà del Senyor hi porti d’altres països.

6. Per tant, jo, Lehí, profetitzo segons els efectes de l’Esperit en mi, que ningú no vindrà a aquesta terra si no hi és conduït per la mà del Senyor.

7. Per tant, aquesta terra és consagrada per a aquells que ell hi porti, i si és que el serveixen segons els manaments que ha donat, serà per a ells una terra de llibertat. Per tant, mai no seran emportats a la captivitat, altrament, serà a causa de la iniquitat; perquè si la iniquitat abundés, la terra serà maleïda a causa d’ells. Però per als justos serà una terra beneïda per sempre.

8. Per tant, és saviesa que aquesta terra resti ignorada encara del coneixement d’altres nacions. Perquè moltes nacions la passarien per sobre, que no hi quedaria lloc per a una herència.

9. Per tant, jo, Lehí, he obtingut la promesa que en tant que aquells que el Senyor Déu hi porti des del país de Jerusalem obeeixin els seus manaments, prosperaran damunt la superfície d’aquest país. I restaran ignorats de totes les altres nacions, a fi que posseeixin aquesta terra per a ells mateixos. I si és que guardaran els seus manaments, seran beneïts sobre la superfície d’aquest país. I no hi haurà ningú que els molesti ni els prengui la terra de la seva herència, i hi habitaran segurs per sempre.

10. Però, heus aquí, quan arribi el dia en que decaiguin en la incredulitat, després d’haver rebut tan grans benediccions de la mà del Senyor — tenint un coneixement de la creació de la terra i de tots els homes, coneixent les grans i meravelloses obres que ha fet el Senyor des de la creació del món; havent-los estat donat poder de fer totes les coses per la fe; tenint tots els manaments des del principi: i havent estat conduïts per la seva infinita bondat fins a aquesta preciosa terra de promissió — heus aquí, us dic, que si arriba el dia que rebutgen el Sant d’Israel, el veritable Messies, el seu Déu i Redemptor, heus aquí que els judicis d’aquell que és just pesaran sobre ells.

11. Sí, els farà venir altres nacions al damunt, i les donarà poder; i els prendrà les terres de les seves possessions, i farà que siguin espargits i colpejats.

12. Sí, com una generació passa a l’altra, hi haurà vessaments de sang i grans càstigs entre ells. Per tant, fills meus, voldria que ho recordéssiu, sí que escoltéssiu les meves paraules.

13. Oh tant de bo que despertéssiu: que desvetlléssiu d’un son profund, sí, del son de l’infern, i us desferméssiu les terribles cadenes que us tenen lligats, cadenes que fermen els fills dels homes, i els porten captius fins a l’abisme etern de misèria i angoixa!

14. Desperteu-vos, i aixequeu-vos de la pols! Escolteu les paraules d’un pare tremolós, el cos del qual molt aviat haureu de jeure a la freda i silenciosa tomba, d’on cap viatger no pot retornar. Uns dies més i me’n vaig pel camí de tota la terra.

15. Però, heus aquí, el Senyor ha redimit la meva ànima de l’infern. He vist la seva glòria, i sóc embolcallat eternament en braços del seu amor.

16. I desitjo que us recordeu d’observar els estatuts i judicis del Senyor. Heus aquí, aquest ha estat l’anhel de la meva ànima des del principi.

17. El meu cor ha estat aclaparat de dolor, de tant en tant, perquè he tingut por, no fos que per la duresa dels vostres cors, el vostre Déu i Senyor no us sortís a l’encontre, en la plenitud de la seva còlera, i fóssiu rebutjats i destruïts per sempre.

18. O que us vingués una maledicció per espai de moltes generacions, i fóssiu castigats per l’espasa i per la fam, i avorrits i menats segons la voluntat i la captivitat del diable.

19. Oh, fills meus, que aquestes coses no us caiguessin al damunt, sinó que fóssiu un poble escollit i afavorit del Senyor! Però, heus aquí, que es faci la seva voluntat, perquè els seus camins són de justícia per sempre.

20. I ell ha dit: En tant que guardareu els meus manaments, prosperareu en el país. Però en tant que no guardareu els meus manaments, sereu exclosos de la meva presència.

21. I ara, a fi que la meva ànima es complagués en vosaltres, i que el meu cor deixés aquest món amb alegria a causa vostra, per tal que no fos abaixat amb pena i dolor fins a la tomba, aixequeu-vos de la pols. fills meus, i feu-vos homes. I sigueu resoluts, amb un sol parer i un sol cor, units en totes les coses, perquè no caigueu en la captivitat.

22. Que no sigueu castigats amb greu maledicció; i a més, que no provoqueu el desgrat d’un Déu just damunt vostre, fins a la destrucció, sí, la destrucció eterna tant del cos com de l’ànima.

23. Desperteu, fills meus! Cenyiu-vos amb l’armadura de la justícia! Desfermeu-vos les cadenes que us tenen lligats! Sortiu de la fosca i aixequeu vos de la pols!

24. No us rebeŀleu més contra el vostre germà, les vistes del qual han estat glorioses, i que ha guardat els manaments des que vàrem sortir de Jerusalem, i ha estat l’instrument a les mans de Déu en portar-nos fins a la terra de promissió. Perquè si no hagués estat per ell, hauríem mort de fam a l’erm. Així i tot, vàreu provar de matar-lo, sí, i ha sofert moltes angoixes per culpa vostra.

25. Temo moltíssim, i tremolo per vosaltres, no sigui que ell pateixi més. Perquè heus aquí, l’heu acusat de buscar poder i autoritat sobre vosaltres. Però jo sé que ell no ha cercat ni poder ni autoritat damunt vostre, més aviat ha cercat la glòria de Déu i el vostre propi benestar etern.

26. Heu rondinat perquè ha estat franc amb vosaltres. Dieu que us ha emprat severitat; dieu que s’ha enutjat amb vosaltres. Però heus aquí que la seva severitat era la del poder de la paraula de Déu que hi havia en ell. I això que anomeneu enuig era la veritat, segons la que hi ha en Déu, la qual ell no podia contenir, declarant-vos clarament les vostres iniquitats.

27. I cal que el poder de Déu estigui amb ell, fins a comandar-vos, perquè l’hàgiu d’obeir. Però no fou ell sinó l’Esperit del Senyor que hi havia en ell, el qual li feia obrir la boca i parlar, que no la podia cloure.

28. Ara, fill meu, Laman, i també Lemuel i Sam, i també vosaltres, fills meus, que sou fills d’Ismael, si escoltareu la veu de Nefí, no morireu. I si l’escoltareu, us deixaré una benedicció, sí, àdhuc la meva primera benedicció.

29. Però si no voldreu escoltar-lo, us trauré la meva primera benedicció, sí, la benedicció mateixa, i restarà sobre ell.

30. Ara, Zoram, et parlo a tu. Vet aquí, tu eres el servent de Laban. Així i tot, has estat portat des de la terra de Jerusalem, i sé que ets un amic fidel per al meu fill Nefí per sempre.

31. Per tant, perquè has estat fidel, la teva semença serà beneïda amb la d’ell, que sojornaran en prosperitat llargament damunt la faç d’aquesta terra. I res, llevat de la iniquitat entre ells, no els farà cap mal o danyarà la seva prosperitat damunt la superfície d’aquest país, per sempre.

32. Per tant, si guardaràs els manaments del Senyor, ell ha consagrat aquesta terra per a la seguretat de la teva semença, amb la del meu fill.