Scriptures
2 Nefí 15


Capítol 15

Continuen les escriptures tretes de les planxes de llautó. (Compareu-ho amb Isaïes 5.)

1. Llavors cantaré al meu amat, un càntic del meu benamat, de la seva vinya: El meu estimat té una vinya en un fèrtil coster.

2. I ell la cavà, en tragué les pedres, i la plantà dels ceps més escollits. Enmig hi edificà una torre, i hi buidà també un cup. I esperà que fes raïms, però féu agrassots.

3. I ara, habitants de Jerusalem i homes de Judà, jutgeu, doncs, entre jo i la meva vinya!

4. Què calia fer per a la meva vinya, que jo no li havia fet? Per què, quan n’esperava raïms, ha fet de silvestres?

5. Doncs, ara us faré saber el que faré a la meva vinya: Li llevaré la seva tanca perquè se la mengi. Li tiraré a terra el seu mur, perquè sigui trepitjada.

6. I l’assolaré. No serà podada ni cavada. I hi creixeran les espines i cards! I faré manament als núvols de no ploure damunt d’ella.

7. Perquè la vinya del Senyor dels exèrcits és la casa d’Israel, i els homes de Judà en són el plançó preferit. N’esperava dretura, i no es veu més que opressió. N’esperava justícia, i vet ací, un xiscle.

8. Ai dels que arrenglen casa amb casa, fins que no hi deixin lloc, perquè habitin sols enmig de la terra!

9. El Senyor dels exèrcits m’ha dit a l’orella: Moltes cases, ho juro, seran assolades, i grans i formoses ciutats, sense habitant.

10. Ja que deu jovades de vinya faran un bath sol, i un hòmer de grana, un afà.

11. Ai dels que, llevant-se de bon matí, corren darrera els licors! Que, atardant-se de part de vespre, el vi els caldeja!

12. I és cítara i arpa, timbal i flauta, i vi, el seu banquet. Però no reparen en l’obra del Senyor, ni veuen l’execució de les seves mans!

13. Per això, el meu poble va a la captivitat, per manca de coneixement. Els seus homes honrats són morts de fam, i la seva multitud, abrusada de set.

14. Per això l’infern eixampla la seva aviditat, i bada la seva gola sense mesura. I hi davalla el seu esplendor, la seva multitud, el seu renou i el qui hi exulta.

15. L’home plebeu serà abaixat, el baró serà humiliat, i els ulls dels superbs humiliats.

16. Però el Senyor dels exèrcits serà exalçat pel judici, i el Déu sant serà santificat per la justícia.

17. Llavors els anyells pasturaran com al seu pastiu, i als llocs desolats dels rics, menjaran els forasters.

18. Ai dels qui tiren la iniquitat amb cordes de vanitat, i, com amb tirant de carro, el pecat!

19. Que diuen: Que cuiti, que apressi la seva obra, perquè la vegem! Que s’atansi, que vingui el consell del Sant d’Israel, perquè el coneguem!

20. Ai dels qui diuen bé al mal, i mal al bé; que fan de les tenebres llum, i de la llum tenebres. Que de l’amarg fan dolç, i del dolç, amarg.

21. Ai dels qui són savis als seus propis ulls, i prudents davant d’ells mateixos!

22. Ai dels valents en el beure vi, i dels poderosos en el mesclar licors!

23. Que, per diners, donen raó al culpable, i li lleven el dret al just!

24. Per això, com el foc devora la palla i el fenc s’acala en la flama, l’arrel d’ells serà com podridura, i el seu tany pujarà com pols. Perquè han rebutjat la llei del Senyor dels exèrcits, i han avorrit la paraula del Sant d’Israel.

25. Per això, la còlera del Senyor s’arbora contra el seu poble. Ha alçat la mà contra ell i el colpeix. S’estremiren els pujols i els cossos foren destrossats enmig dels carrers. Amb tot això la seva còlera no s’apaivagà, i la seva mà encara està estesa.

26. I alçarà senyera per a les nacions llunyanes, els xiularà des de l’extrem de la terra. I vet ací, cuitosos, lleugers, hi arribaran. Entre ells no hi haurà ningú cansat ni el que ensopegui.

27. Ningú no dorm ni dormita. No se li deslliga el cinyell dels lloms, ni se li trenca la corretja del calçat.

28. Les seves sagetes seran agusades, i tots els seus arcs, ben tibants. Els cascos dels seus cavalls seran com pedra foguera, i les seves rodes, com l’huracà. Rugit té com de lleó.

29. Rugiran com lleons joves. Sí, faran un ronc i arraparan de la presa. Se l’emportaran segura, i ningú no la salvarà.

30. Bramularan contra ells, en aquell dia, com el bramul de la mar. I si esguardaran vers la terra, vet ací, tenebres, tràngol. I la llum s’haurà enfosquit en els cels.