Scriptures
2 Nefí 23


Capítol 23

Continuen les escriptures tretes de les planxes de llautó. (Compareu-ho amb Isaïes 13.)

1. Oracle sobre Babilònia, que veié Isaïes, fill d’Amós.

2. Sobre la muntanya alta hisseu bandera. Alceu la veu envers ells, sacsegeu la mà, perquè entrin per les portes dels nobles!

3. He donat ordres als meus santificats, he cridat els meus homes valents, perquè el meu enuig no és per als qui s’alegren de la meva glòria.

4. Rumor en les muntanyes, com els d’un gran poble, tumult de reialmes de nacions aplegades; el Senyor dels exèrcits passa en revista l’exèrcit de batalla.

5. Vénen d’un país llunyà, de la darreria del cel, tant el Senyor com els instruments de la seva indignació, per assolar tota la terra.

6. Udoleu, perquè és a prop el dia del Senyor! Vindrà com una devastació des del Totpoderós.

7. Per això, totes les mans defalliran, tot cor d’home es fondrà.

8. S’esglaiaran, els agafaran espasmes i dolors. Es miraran l’un a l’altre astorats, les galtes se’ls posaran enceses.

9. Mira, que el dia del Senyor s’apropa, implacable, amb còlera i ardor d’ira, per assolar la terra. I ell n’exterminarà els pecadors.

10. Perquè ni els astres del cel, ni les consteŀlacions no faran claror. El sol s’enfosquirà a la seva eixida, i la lluna no farà brillar la seva llum.

11. Castigaré el món per la seva dolenteria i els impius per la seva maldat. Posaré fi a l’orgull dels presumptuosos i humiliaré l’arrogància dels terribles.

12. Faré l’home més preciós que l’or fi, li faré encara més rar que l’or d’Ofir.

13. Per això, faré tremolar els cels, i la terra es mourà del seu lloc, en la còlera del Senyor dels exèrcits, en el dia de la seva fúria.

14. Aleshores, serà com una gasela esfereïda, com ramat sense qui l’aplegui; i cadascú es tornarà al seu poble, fugirà cap a la seva pàtria.

15. Tot el qui sigui orgullós serà travessat, i tot aquell que s’hagi ajuntat amb els impius caurà per l’espasa.

16. Els seus infants seran esclafats davant els propis ulls. Les seves cases seran saquejades, deshonrades les seves dones.

17. Vet aquí que incitaré contra ells els medes, que no tenen cap estima per la plata i que no es complauen en l’or.

18. Els seus arcs esclafaran els nois, no s’apiadaran del fruit de les entranyes; el seu ull no perdonarà els infants.

19. I Babilònia, la glòria dels reialmes, el superb adreç dels caldeus, serà com quan Déu va destruir Sodoma i Gomorra.

20. No serà mai més habitada ni poblada, de gènera en gènera. L’àrab no hi plantarà la tenda, ni servirà de pleta als pastors.

21. Les bèsties salvatges del desert s’hi ajaçaran, els mussols n’ompliran les cases. Els estruços hi habitaran, i els sàtirs hi dansaran.

22. Els udoladors cantaran en les seves cases desolades, els xacals en els seus palaus de plaer. Està a punt d’arribar la seva hora, el seu dia no s’allargarà. Perquè la destruiré en un instant. Sí, tindré compassió del meu poble, però els impius moriran.