1. Ara jo, Nefí, explico alguna cosa sobre les paraules que he escrit, que han estat dites per boca de Isaïes. Perquè Isaïes va dir moltes coses que a molts del meu poble els eren difícils de comprendre, ja que no coneixen la manera de profetitzar entre els jueus.

2. Car jo, Nefí, no els he ensenyat moltes coses sobre la manera dels jueus, perquè les seves obres eren tenebroses i els seus fets, abominables.

3. Per tant, escric al meu poble, a tots els qui rebran endavant aquestes coses que escric, a fi que coneguin els judicis de Déu, que cauen sobre totes les nacions, segons la seva paraula.

4. Escolta, per tant, oh poble meu, que és de la casa d’Israel, i para l’orella a les meves paraules. Perquè encara que les paraules d’Isaïes no us siguin clares, així i tot, ho són per a tots els qui estiguen plens de l’esperit de profecia. Però jo us dono una profecia, segons l’esperit que hi ha en mi. Us profetitzaré, doncs, segons la claredat que ha estat amb mi des que vaig sortir de Jerusalem amb el meu pare. Heus aquí que la meva ànima es delecta en la claredat per al meu poble, per tal que aprengui.

5. Sí, i la meva ànima es delecta en les paraules d’Isaïes, perquè vaig eixir de Jerusalem i els meus ulls han vist les coses dels jueus, i sé que ells entenen les coses dels profetes. No hi ha cap més poble que entengui el que s’ha dit als jueus com ells, si no ha estat instruït a la faisó de les coses dels jueus.

6. Però jo, Nefí, no he ensenyat els meus fills a la faisó dels jueus. Emperò jo mateix he habitat a Jerusalem, per tant conec quant als encontorns. I he fet esment als meus fills dels judicis de Déu que s’han realitzat entre els jueus, segons tot el que Isaïes ha dit, però que no n’escric.

7. Sinó que prossegueixo amb la meva pròpia profecia, segons la meva claredat, en la que sé que ningú no pot equivocar. Així i tot, quan arribin els dies en què s’acompliran les profecies d’Isaïes, els homes ho sabran del cert, als temps quan succeiran.

8. Per tant, elles són de valor per als fills dels homes. I el qui es pensi que no ho són, a el parlaré més particularment, i limitaré les meves paraules als del meu poble; perquè sé que els seran de gran valor en els darrers dies, ja que llavors les entendran. Per tant, es pel seu bé que les he escrites.

9. I així com una generació ha quedat destruïda d’entre els jueus a causa de la iniquitat, així mateix han estat destruïts de gènera en gènera, segons les seves malvestats. I mai no ha estat destruït cap d’ells, si no els era anunciat abans pels profetes del Senyor.

10. Per tant, se’ls ha dit de la destrucció que els cauria al damunt, tot seguit que el meu pare sortí de Jerusalem. Però així i tot, varen endurir el cor; i segons la meva profecia, han estat destruïts, menys aquells que són emportats captius a Babilònia.

11. Parlo així per l’esperit que hi ha en mi. I encara que haguessin estat enduts, tornaran altra vegada i posseiran la terra de Jerusalem. Per tant, seran establerts altra vegada a les terres de la seva herència.

12. Però tindran guerres i rumors de guerres. I quan arribi el dia en què l’Unigènit del Pare, sí, el mateix Pare del cel i de la terra, es manifestarà a ells en la carn, heus aquí, el rebutjaran, a causa de les seves iniquitats, i la duresa del seu cor i la testarrudesa del seu coll.

13. Heus aquí, el crucificaran; i després de jaure tres dies en un sepulcre, s’aixecarà d’entre els morts, amb ales de guariment. I tots els qui creguin en el seu nom se salvaran en el regne de Déu. Per tant, la meva ànima es gauba en profetitzar d’ell, perquè he vist el seu dia i el meu cor exalça el seu sant nom.

14. I heus aquí, s’esdevindrà que quan el Messies hagi ressuscitat d’entre els morts i s’hagi manifestat al seu poble, a tots els qui creuran en el seu nom, llavors Jerusalem tornarà a ésser destruïda. Perquè ai d’aquells que combatin contra Déu i contra el poble de la seva església!

15. Per tant, els jueus seran escampats entre totes les nacions. I Babilònia també serà destruïda; així doncs, altres nacions dispersaran els jueus.

16. I després que hagin estat escampats, i el Senyor Déu els hagi flageŀlat per mitjà d’altres pobles, per espai de moltes generacions, sí, de gènera en gènera, fins que siguin persuadits de creure en Crist, el Fill de Déu, i en l’expiació que és infinita per a tot el gènere humà — quan arribi aquell dia, que creuran en Crist i adoraran el Pare en nom seu, amb el cor pur i les mans netes, i no miraran endavant més per cap altre Messies — llavors arribarà el dia en què caldrà que creguin aquestes coses.

17. I el Senyor posarà la mà per segona vegada per a restablir el seu poble del seu estat perdut i caigut. Per tant, procedirà a fer una obra meravellosa i un prodigi entre els fills dels homes.

18. Per tant, farà eixir les seves paraules a ells, les quals els jutjaran en el darrer dia, perquè els seran donades per tal de convèncer-los del veritable Messies, el qui varen rebutjar, i per a convèncer-los que ja no han de mirar endavant més per un Messies, ja que no vindria cap altre, si no fos un fals messies que enganyés el poble; perquè sols hi ha un Messies del qual han parlat els profetes, i és aquell que seria rebutjat dels jueus.

19. Perquè, segons les paraules dels profetes, el Messies ve sis-cents anys després que el meu pare eixí de Jerusalem. I segons les paraules dels profetes, i també de l’àngel de Déu, s’anomenarà Jesucrist, el Fill de Déu.

20. Ara, germans meus, he parlat clarament perquè no us equivoqueu. I com viu el Senyor Déu, que emmenà Israel de la terra d’Egipte, i donà poder a Moisès de guarir les nacions després d’ésser picades per serps verinoses, si esguardaven la serp que alçà davant ells, i també li donà poder perquè fendís la roca i que brotessin les aigües; sí, us dic que així com aquestes coses són veritables, i com viu el Senyor Déu, no hi ha cap altre nom sota el cel, sinó el d’aquest Jesucrist, de qui us he parlat, pel qual l’home pot salvar-se.

21. Per tant, per aquest motiu, el Senyor Déu m’ha promès que aquestes coses que escric seran guardades i preservades, i transmeses fins a la meva semença, de generació en generació, a fi que es compleixi la promesa feta a Josep, que la seva semença no deixaria d’existir mai, mentre durés la terra.

22. Per tant, aquestes coses aniran de generació en generació, mentre duri la terra; i hi aniran, d’acord amb la voluntat i el plaer de Déu. I les nacions que les posseeixin seran jutjades per elles, segons les paraules que s’han escrit.

23. Perquè nosaltres ens afanyem molt en escriure, per tal de persuadir els nostres fills, i també els nostres germans, a creure en Crist i a reconciliar-se amb Déu. Doncs, sabem que és per la gràcia que estem salvats, després d’haver fet tot el que podem.

24. I malgrat que nosaltres creiem en Crist, observem la llei de Moisès i mirem fermament endavant fins al Crist, fins que la llei s’acompleixi.

25. Perquè per aquesta finalitat fou donada la llei. Per tant, per a nosaltres la llei ens ha esdevingut morta, i sóm vivificats en Crist per la nostra fe. Amb tot, guardem la llei a causa dels manaments.

26. Parlem del Crist i ens gaubem del Crist. Prediquem del Crist, profetitzem del Crist, i escrivim segons les nostres profecies, perquè els nostres fills sàpiguen fins a quina font poden mirar per a la remissió dels seus pecats.

27. Per tant, parlem de la llei perquè els nostres fills sàpiguen del mortal de la llei; i que ells, coneixent el mortal de la llei, mirin endavant fins a aquella vida que està en Crist, i sàpiguen amb quina finalitat fou donada la llei. I que quan la llei s’hagi acomplert en el Crist, no hagin d’endurir el cor contra ell, quan la llei deurà ésser abolida.

28. Ara, poble meu, sou gent testarruda; per tant, us he parlat clarament, perquè no us pugueu equivocar. I les paraules que us he dit quedaran com a testimoni contra vosaltres, perquè són prou per a ensenyar el veritable camí a qualsevol. Perquè el veritable camí és de creure en Crist i no negar-lo; perquè en negar-lo, també negueu els profetes i la llei.

29. Ara, us dic que el veritable camí és el de creure en Crist i no negar-lo. I Crist és el Sant d’Israel. Per tant, heu de prosternar-vos davant ell i adorar-lo amb tot el vostre poder, enteniment i força, i amb tota la vostra ànima; i si ho feu així, no sereu rebutjats de cap manera.

30. I fins on us calgui, heu d’observar els ritus i ordenances de Déu, fins que la llei sigui acomplida, que fou donada a Moisès.