1. Perquè el Senyor es compadirà de Jacob i escollirà encara Israel, i els establirà en la seva terra. Els forasters s’ajuntaran a ells, i s’aferraran a la casa de Jacob.

2. Els pobles els agafaran i els portaran al seu lloc, sí, d’una part a l’altra dels caps de la terra; i retornaran a les seves terres de promissió. La casa d’Israel les posseirà, i la terra del Senyor serà per a servents i serventes. I seran captivadors dels seus captivadors, i s’ensenyoriran dels seus opressors.

3. Aquell dia, el Senyor et donarà repòs, després del teu neguit, dels teus temors i de la dura servitud a què fores asservit.

4. Succeirà, aquell dia, que entonaràs aquesta dita sobre el rei de Babilònia: Com ha acabat l’opressor! La ciutat de l’or ja no existeix!

5. El Senyor ha trencat la verga dels impius i el ceptre dels qui dominaven!

6. Aquell que pegava rabiosament als pobles amb cops sense parar, aquell que governava, tot encolerit, les nacions, està perseguit; i ningú no ho impedeix.

7. Tota la terra reposa, tranquiŀla; tothom esclata en jubilança.

8. Sí, fins els avets s’alegren de tu, també els cedres del Líban. I diuen: D’ençà que t’has ajagut, no ens puja cap més tallador.

9. Sota terra, l’infern s’avalota per tu, et surt a l’encontre. En honor teu desperta els morts, fins i tot els cabdills de la terra. Ha fet aixecar dels seus trons tots els reis de les nacions.

10. Tots es posaran a parlar per dir-te: També tu t’has tornat feble com nosaltres? Tu t’has fet semblant a nosaltres?

11. La teva pompa és abaixada al sepulcre. Ja no s’escolta el fresseig de les teves arpes. Sota teu, s’estenen els cucs, els verms són el teu cobertor.

12. Oh, com has caigut del cel, oh Lucifer, fill de l’aurora! T’han abatut fins a terra, tu que abaties nacions!

13. Perquè tu deies en el teu cor: Pujaré al cel. Per damunt dels estels de Déu elevaré el meu tron. Seuré jo en la muntanya de l’assemblea, a l’extrem del nord.

14. Pujaré per damunt de les altures dels núvols! M’igualaré a l’Altíssim!

15. Amb tot, seràs precipitat a l’infern, al fons de la fossa.

16. Els qui et veuen t’esguardaran, et consideraran, i diran: ¿Es aquest l’home que feia tremolar la terra, que feia trontollar els regnes?

17. Que posava la terra com un desert i n’arrasava les ciutats? Que no obria mai la presó als seus captius?

18. Tots els reis de les nacions, tots descansen amb honor, cadascú a casa seva.

19. Però tu ets llençat del teu sepulcre com una branca abominable, com la roba dels que són morts, traspassats per l’espasa, que davallen a les pedres de la fossa; com carronya trepitjada.

20. No t’uniràs amb ells al sepulcre, perquè has arruïnat la teva terra, has matat el teu poble. La semença del malvat jamai no serà reconeguda.

21. Aparelleu la matança per als seus fills per la iniquitat del seu pare, que no s’aixequin més i conquereixin la terra, ni omplin de ciutats la superfície del món.

22. Perquè jo m’alçaré contra ells, diu el Senyor dels exèrcits, i esborraré de Babilònia el nom i la resta, progènie i descendència, diu el Senyor.

23. I en faré l’heretatge de l’eriçó, i pantans d’aigua. L’escombraré amb l’escombra de la destrucció, diu el Senyor dels exèrcits.

24. El Senyor dels exèrcits ha jurat, dient: Cert, com ho he pensat, així passarà, i com ho he decidit, això s’acomplirà:

25. Que trencaré l’assiri al meu país, i el trepitjaré sobre les meves muntanyes. Aleshores s’apartarà d’ells el seu jou, el seu pes de la seva espatlla.

26. Aquest és el pla que hi ha planejat sobre tota la terra i aquesta és la mà estesa sobre totes les nacions.

27. Perquè el Senyor dels exèrcits ho ha planejat, i qui ho desbaratarà? La seva mà està estesa, i qui la farà tornar enrera?

28. En l’any de la mort del rei Acaz hi hagué aquest oracle:

29. No t’alegris tu, Palestina tota, que s’hagi trencat la verga que et pegava. Perquè de la soca de la serp sortirà un basilisc, i el seu fruit serà un drac volador.

30. Els primogènits dels pobres menjaran, i els necessitats jauran en seguretat. Faré morir de fam la teva soca, i ell exterminarà el que de tu queda.

31. Lamenta’t, oh portal! Crida, ciutat! Tu, Palestina tota, jaus desfeta. Perquè del nord vindrà una fumera, i ningú no quedarà sol en el temps que li és assignat.

32. Què s’ha de respondre llavors als missatgers de les nacions? Que el Senyor ha fundat Sió, i que hi confiaran els pobres del seu poble.