1 I Enoc visqué en total quatre-cents trenta anys.

2 I succeí que Matusala, fill d’Enoc, no fou endut, perquè s’acomplissin les aliances que el Senyor havia fet amb Enoc; perquè ell veritablement féu pacte amb Enoc que Noè seria fruit dels seus lloms.

3 I s’esdevingué que Matusala profetitzà que dels seus lloms naixerien tots els regnes de la terra (mitjançant Noè), i se’n gloriejà.

4 I aparegué una gran fam sobre la terra, i el Senyor maleí la terra amb greu maledicció, i molts dels habitants moriren.

5 I s’esdevingué que quan Matusala tenia cent vuitanta-set anys, engendrà Làmec;

6 i després d’engendrar Làmec, Matusala visqué set-cents vuitanta-dos anys, i engendrà fills i filles;

7 i Matusala visqué en total nou-cents seixanta-nou anys, i morí.

8 I quan Làmec tenia cent vuitanta-dos anys, engendrà un fill,

9 i li posà Noè, dient-se: Aquest fill ens consolarà del nostre treball i de l’afany de les nostres mans, per la terra que el Senyor ha maleït.

10 I després d’engendrar Noè, Làmec visqué cinc-cents noranta-cinc anys, i engendrà fills i filles;

11 i Làmec visqué en total set-cents setanta-set anys, i morí.

12 I quan Noè tenia quatre-cents cinquanta anys, engendrà Jàfet; i quaranta-dos anys més tard engendrà Sem de la que fou la mare de Jàfet; i quan tenia cinc-cents anys, engendrà Cam.

13 I Noè i els seus fills escoltaren el Senyor, i li posaren esment, i se’ls anomenà els fills de Déu.

14 I quan aquests començaren a multiplicar-se sobre la faç de la terra, i els nasqueren filles, els fills dels homes trobaren que aquestes eren boniques, i les prengueren per esposes, segons la seva elecció.

15 I el Senyor digué a Noè: Les filles dels teus fills s’han venut; doncs, vet aquí, la meva ira s’ha encès en contra dels fills dels homes, perquè no volen escoltar la meva veu.

16 I s’esdevingué que Noè profetitzà i ensenyà les coses de Déu, com fou en el principi.

17 I el Senyor digué a Noè: El meu Esperit no lluitarà sempre amb l’home, perquè aquest ha de saber que tota carn morirà; tot i així, la seva vida serà de cent vint anys; i si els homes no es penedeixen, els enviaré els diluvis al damunt.

18 I aquells dies hi havia gegants a la terra, i cercaren Noè per llevar-li la vida; però el Senyor estava amb Noè, i el poder del Senyor li restava a sobre.

19 I el Senyor ordenà a Noè segons el seu propi orde, i li manà que sortís a proclamar el seu evangeli als fills dels homes, tal com s’havia encarregat a Enoc.

20 I s’esdevingué que Noè exhortà els fills dels homes que es penedissin; però no feren cas de les seves paraules;

21 i a més, després d’haver-lo sentit, es presentaren davant d’ell, tot i dient: Vet aquí, nosaltres som els fills de Déu; no hem pres per a nosaltres les filles dels homes? I no estem menjant i bevent, i casant-nos i donant-nos en casament? I les nostres dones ens donen fills que són homes poderosos, semblants als dels dies antics, homes de gran renom. I no feren cas de les paraules de Noè.

22 I Déu veié que la maldat dels homes s’havia fet gran a la terra; i que tothom s’exalçava en la imaginació dels pensaments del seu cor, i no es decantaven sinó al mal.

23 I succeí que Noè continuà predicant al poble, dient: Pareu atenció i escolteu les meves paraules;

24 creieu i penediu-vos dels vostres pecats, i bategeu-vos en el nom de Jesucrist, el Fill de Déu, com els nostres pares, i rebreu l’Esperit Sant, a fi que us siguin manifestades totes les coses; i si no feu això, els diluvis us vindran a sobre. Amb tot i així, no li feren cas.

25 I Noè es penedia, i el seu cor s’afligia que el Senyor hagués creat l’home sobre la terra, i s’entristia fins al cor.

26 I el Senyor digué: Rauré de la terra l’home que vaig crear, tant homes com animals, i tot allò que s’arrossega, i les aus de l’aire; perquè li sap greu a Noè que jo els hagi creat i els hagi fet; i ell m’ha fet súplica, ja que han cercat de llevar-li la vida.

27 I així el Senyor va mirar Noè amb benvolença, perquè era un home just, i perfecte en la seva generació; i seguia els camins de Déu, així com el seus tres fills, Sem, Cam i Jàfet.

28 La terra s’havia corromput davant de Déu, i era plena de violències.

29 I Déu contemplà la terra; i estava ben corrompuda, perquè tota carn havia corromput el seu camí sobre la terra.

30 I Déu digué a Noè: M’he proposat posar fi a tota carn, perquè la terra és plena de violències; i guaita, que destruiré tota carn de sobre la terra.