1 I s’esdevingué que, després que jo, el Senyor Déu, els vaig foragitar, Adam començà a conrear la terra, i a tenir domini sobre tots els animals del camp, i a menjar-se el pa amb la suor del seu front, com jo, el Senyor, li havia manat; i Eva, la seva dona, també treballava amb ell.

2 I Adam conegué la seva dona, i ella infantà fills i filles, i començaren a multiplicar-se i a poblar la terra.

3 I des d’aleshores endavant els fills i les filles d’Adam començaren a dividir-se de dos en dos a la terra, i a conrear-la i a guardar ramats; i també engendraren fills i filles.

4 I Adam i Eva, la seva dona, invocaren el nom del Senyor, i sentiren la seva veu que els parlava des del camí cap al Jardí d’Edèn, i no el veieren, perquè quedaren exclosos de la seva presència.

5 I els manà que adoressin Déu, el seu Senyor, i li oferissin les primícies dels ramats com a ofrena al Senyor. I Adam era obedient als manaments del Senyor.

6 I després de molts dies, un àngel del Senyor s’aparegué a Adam, dient: Per què ofereixes sacrificis al Senyor? I Adam li respongué: No ho sé, tret que el Senyor m’ho ha manat.

7 Llavors l’àngel li digué: Això és a semblança del sacrifici de l’Unigènit del Pare, el qual és ple de gràcia i de veritat.

8 Per consegüent, faràs tot el que facis en el nom del Fill; i et penediràs i invocaràs Déu en el nom del Fill per sempre més.

9 I aquell dia caigué sobre Adam l’Esperit Sant, que dóna testimoniatge del Pare i del Fill, tot i dient: Sóc l’Unigènit del Pare des del començament, i des d’ara i per sempre, a fi que així com has caigut, puguis ésser redimit; i també tot el gènere humà, tots aquells que vulguin.

10 I aquell dia Adam beneí Déu, i quedà sadoll, i començà a profetitzar respecte a totes les famílies de la terra, dient: Beneït sigui el nom de Déu, perquè a causa de la meva transgressió han quedat desclosos els meus ulls, i en aquesta vida tindré joia, i en la carn tornaré a veure Déu.

11 I Eva, la seva dona, escoltà totes aquestes coses, i s’alegrà, dient: De no haver estat per la nostra transgressió, mai no hauríem tingut posteritat ni hauríem conegut el bé i el mal, ni la joia de la nostra redempció, ni la vida eterna que Déu atorga a tots els obedients.

12 I Adam i Eva beneiren el nom de Déu, i feren saber totes les coses als seus fills i les seves filles.

13 Llavors Satanàs anà entre ells, i digué: Jo també sóc fill de Déu; i els manà, dient: No les cregueu; i no creien; i estimaren Satanàs més que Déu. I des d’aquest temps endavant els homes esdevingueren carnals, sensuals i diabòlics.

14 I el Senyor Déu cridà a tots els homes de tot arreu, per l’Esperit Sant, i els manà que es penedissin.

15 I que tots aquells que creguessin en el Fill i es penedissin dels seus pecats, serien salvats; i tots els que no creguessin ni es penedissin, serien condemnats; i les paraules sortiren de la boca de Déu com un decret ferm; per consegüent, s’han d’acomplir.

16 I Adam i Eva, la seva dona, no pararen d’invocar Déu. I Adam conegué Eva, la seva dona, i ella concebé i infantà Caín, i digué: He rebut un home del Senyor; per tant, potser aquest no refusarà les seves paraules. Però, vet aquí, Caín no escoltà, tot dient: Qui és el Senyor, perquè l’hagi de conèixer?

17 I ella tornà a concebre i infantà el seu germà Abel; i ell escoltà la veu del Senyor. I Abel era pastor d’ovelles, però Caín cultivava la terra.

18 I Caín estimava Satanàs més que Déu. I Satanàs el manà, dient: Fes una ofrena al Senyor.

19 I en el transcurs del temps, succeí que Caín presentà al Senyor una ofrena dels fruits del camp.

20 I Abel també, presentà de les primícies dels seus ramats, i de la seva abundància. I el Senyor acceptà Abel i la seva ofrena;

21 però quant a Caín i la seva ofrena, no els acceptà. Ara, Satanàs ho sabia, i se n’alegrava. I Caín s’indignà molt, i anava amb el cap cot.

22 I el Senyor digué a Caín: Per què estàs indignat, i perquè vas amb el cap cot?

23 Si obres bé, seràs acceptat; i si no obres bé, el pecat aguaita a la porta, i Satanàs desitja tenir-te; i si no fas cas dels meus manaments, et lliuraré, i se’t farà segons la seva voluntat. I tu t’ensenyoriràs d’ell;

24 perquè des d’ara endavant tu seràs el pare de les seves mentides; seràs anomenat Perdició; perquè tu també eres des d’abans del món.

25 I en l’esdevenidor es dirà que aquestes abominacions procediren de Caín, perquè rebutjà el consell més gran que venia de Déu; i aquesta és una maledicció que et posaré a sobre, si no et penedeixes.

26 I Caín s’indignà, i no escoltà més la veu del Senyor, ni a Abel, el seu germà, el qual caminava amb santedat davant el Senyor.

27 I Adam i la seva dona s’afligiren davant el Senyor a causa de Caín i dels seus germans.

28 I succeí que Caín prengué per esposa una de les filles dels seus germans, i estimaven Satanàs més que Déu.

29 I Satanàs digué a Caín: Jura’m pel coll, i si ho divulgues moriràs; i pren jurament als teus germans pels seus caps i pel Déu vivent, que no ho divulguin, perquè si ho diuen, del cert que moriran; i tot això perquè el teu pare no se n’adoni; i aquest dia lliuraré el teu germà Abel a les teves mans.

30 I Satanàs jurà a Caín que obraria segons els seus manaments. I totes aquestes coses es feien en secret.

31 I Caín digué: Certament sóc Mahan, el mestre d’aquest gran secret, a fi que pogués assassinar i obtenir lucre. Així que Caín fou nomenat Mestre Mahan, i es gloriava de la seva iniquitat.

32 I Caín sortí al camp i raonà amb Abel, el seu germà. I s’esdevingué que mentre es trobaven al camp, Caín es llançà sobre Abel, el seu germà, i el matà.

33 I Caín es gloriava del que havia fet, tot i dient: Sóc lliure; segurament els ramats del meu germà seran meus.

34 Aleshores el Senyor digué a Caín: On és Abel, el teu germà? I ell respongué: No ho sé; que potser sóc el guardià del meu germà?

35 I el Senyor li digué: Què has fet? El crit de la sang del teu germà em clama des de la terra.

36 Des d’ara, doncs, seràs maleït de la terra que ha obert la boca per recollir de les teves mans la sang del teu germà.

37 Quan cultivis la terra, d’ara endavant no et donarà de la seva força. Viuràs fugitiu i errant per la terra.

38 I Caín digué al Senyor: Satanàs em temptà pels ramats del meu germà. I també jo estava indignat, perquè acceptares la seva ofrena i no pas la meva; el meu càstig és més gran del que puc suportar.

39 Vet aquí, avui em bandeges de davant la faç del Senyor, i de la teva presència m’hauré d’amagar; i viuré fugitiu i errant pel món. I s’esdevindrà que qualsevol que em trobi em matarà, per les meves iniquitats, perquè aquestes coses no s’amaguen del Senyor.

40 I jo, el Senyor, li digué: Aquell que et mati, serà venjat set vegades. I jo, el Senyor, vaig posar un senyal a Caín, perquè no el matés qualsevol que el trobés.

41 I Caín quedà exclòs de la presència del Senyor; i amb la seva dona i molts dels seus germans se n’anà a habitar al país de Nod, a l’est d’Edèn.

42 I Caín conegué la seva dona, la qual concebé i infantà Enoc; i engendrà també molts d’altres fills i filles. I edificà una ciutat a la que li posà el nom del seu fill, Enoc.

43 I a Enoc li nasqueren Irad i d’altres fills i filles. I Irad engendrà Mahujael i d’altres fills i filles. I Mahujael engendrà Matusael i d’altres fills i filles. I Matusael engendrà Làmec.

44 I Làmec prengué per a ell dues dones: la primera es deia Adà, i la segona, Seŀlà.

45 I Adà infantà Jabel, que fou el pare dels qui viuen en tendes i crien ramats; i el seu germà es deia Jubal, pare de tots els que toquen l’arpa i l’orgue.

46 I també Seŀlà infantà Tubal-Caín, mestre de tota mena d’eines d’aram i de ferro. I la germana de Tubal-Caín es deia Naama.

47 I Làmec digué a les seves dones, Adà i Seŀlà: Escolteu la meva veu, dones de Làmec, estigueu atentes a les meves paraules; perquè he matat un home per al meu perjudici, i un noi per al meu dany.

48 Si Caín ha d’ésser venjat set cops, Làmec en veritat ho serà setanta-set;

49 perquè Làmec havia fet pacte amb Satanàs, a la manera de Caín, pel que arribà a ser Mestre Mahan, senyor del gran secret que Satanàs administrà a Caín; i Irad, fill d’Enoc, havent descobert el seu secret, començà a divulgar-lo entre els fills d’Adam.

50 A conseqüència, Làmec, ple d’ira, el matà, no com Caín al seu germà Abel, per obtenir lucre, sinó pel jurament.

51 Perquè des dels dies de Caín hi havia una combinació secreta, i feien les seves obres a les tenebres, i cadascú coneixia el seu germà.

52 Per tant, el Senyor maleí Làmec i la seva casa, i tots aquells que havien fet pacte amb Satanàs; perquè no guardaven els manaments de Déu, i això ofengué Déu, i no els serví en ministeri; i les seves obres foren abominacions que començaven a escampar-se entre tots els fills dels homes. I això es feia entre els fills dels homes.

53 I entre les filles dels homes no es parlava d’aquestes coses, perquè Làmec havia divulgat el secret a les seves dones; i elles es rebeŀlaren en contra d’ell, i declararen aquestes coses per tot arreu, i no li tenien compassió;

54 de manera que Làmec fou menyspreat i expulsat; i no anava entre els fills dels homes, per por de morir.

55 I així començaren a prevaler les obres de les tenebres entre tots els fills dels homes.

56 I Déu maleí la terra amb una maledicció greu, i s’enutjà amb els impius, amb tots els fills dels homes que havia creat;

57 perquè no volien parar atenció a la seva veu, ni creure en el seu Fill Unigènit, aquell que ell deia que vindria en el meridià dels temps, preparat des d’abans de la fundació del món.

58 I així començà a predicar-se l’evangeli des del començament, i a ser declarat per àngels sants, enviats de la presència de Déu, i per la seva pròpia veu, i pel do de l’Esperit Sant.

59 I d’aquesta manera foren confirmades totes les coses a Adam, amb una santa ordenança; i fou predicat l’evangeli, i sortí el decret de què estaria en el món fins a la seva fi; i així era. Amén.