Scriptures
Josep Smith—Mateu 1


Josep Smith—Mateu

Extret de la traducció de la Bíblia, revelat a Josep Smith el Profeta l’any 1831: Mateu 23:39, i el capítol 24.

Capítol 1

Jesús prediu la pròxima destrucció de Jerusalem—També discursa sobre la segona vinguda del Fill de l’Home, i la destrucció dels impius.

1 Perquè jo us dic que no em veureu més des d’ara endavant, ni sabreu el que els profetes escriviren, fins que digueu: Beneït el qui ve en nom del Senyor, en els núvols del cel, i tots els sants àngels amb ell. Llavors els seus deixebles entengueren que ell tornaria a la terra després d’ésser glorificat i coronat a la dreta de Déu.

2 I sortint Jesús del temple, se n’anava; i se li acostaren els seus deixebles per a escoltar-lo, dient: Mestre, parla’ns del que pertoca als edificis del temple, com digueres: Seran enderrocats, i us quedaran desolats.

3 I Jesús els digué: Veieu totes aquestes coses i no les compreneu pas? Del cert us dic, que no quedarà aquí, en aquest temple, pedra sobre pedra que no sigui enderrocada.

4 I Jesús s’apartà d’ells, i pujà al Mont de les Oliveres. I mentre seia al mont, els deixebles hi anaren tot sols, i li digueren: Digue’ns quan passaran aquestes coses que has dit referent a la destrucció del temple i dels jueus; i quin és el senyal de la teva vinguda, i de la fi del món, o de la destrucció dels impius, que és a la fi del món?

5 I Jesús els respongué i digué: Mireu que ningú no us enganyi;

6 perquè molts vindran en el meu nom, i diran: Jo sóc el Crist—i enganyaran molta gent.

7 Aleshores us lliuraran per ser maltractats, i us mataran; i totes les nacions us avorriran per causa del meu nom;

8 llavors molts s’ofendran, i es trairan els uns als altres, i s’odiaran els uns als altres;

9 i s’aixecaran molts falsos profetes i enganyaran molta gent.

10 I el mal augmentarà tant que es refrederà l’amor de molts;

11 però el qui romangui ferm i no sigui vençut, aquest se salvarà.

12 Així doncs, quan veureu l’abominació devastadora, de què parlà el profeta Daniel, pel que fa a la destrucció de Jerusalem, aleshores estigueu a l’indret sant; el qui llegeixi, que ho entengui.

13 Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin cap a les muntanyes;

14 el qui sigui al terrat, que fugi, i no baixi pas per endur-se res de casa seva;

15 i el qui sigui al camp, que no torni pas enrera per endur-se el mantell;

16 i ai de les que estiguin embarassades i de les que criïn aquells dies!

17 Pregueu el Senyor, doncs, que la vostra fugida no s’escaigui ni a l’hivern, ni en dia de repòs;

18 perquè aleshores, aquells dies hi haurà grans desgràcies sobre els jueus i sobre els habitants de Jerusalem, com no n’hi ha hagudes mai de semblants sobre Israel, de Déu, des del començament del seu regne fins ara; no, ni n’hi haurà mai més enviades sobre Israel.

19 Totes les coses que els ha passat no són sinó el principi dels dolors que els vindran a sobre.

20 I si no s’escurcessin aquells dies, no se salvaria ningú de la seva carn; però, pel bé dels elegits, segons l’aliança, s’escurçaran aquells dies.

21 Heus aquí, aquestes coses us he dit pel que fa als jueus; i a més, després de les tribulacions d’aquells dies que vindran sobre Jerusalem, si algú us diu: Mireu, aquí hi ha el Crist, o allà, no ho cregueu pas;

22 perquè en aquells dies també sortiran falsos Crists i falsos profetes, i faran grans senyals i prodigis que, si fos possible, enganyaran fins els elegits, els quals són els elegits segons l’aliança.

23 Heus aquí, us ho dic pel bé dels elegits; i també sentireu parlar de guerres i rumors de guerres; mireu de no torbar-vos, perquè ha de passar això que us he dit, però encara no és la fi.

24 Vet aquí, us ho he dit abans;

25 si us diuen, doncs: Mireu, és al desert; no sortiu. Guaiteu, és a les cambres secretes, no us ho cregueu.

26 Perquè així com la llum a trenc d’alba resplandeix, sortint de l’est, i iŀlumina tota la terra fins a l’oest, així també serà la vinguda del Fill de l’Home.

27 I ara us explico una paràbola. Vet aquí, onsevulla que estigui el cadàver, allí s’apleguen les àligues; així també s’aplegaran els meus elegits des dels quatre cantons de la terra.

28 I sentiran parlar de guerres i rumors de guerres.

29 Heus aquí, parlo així pel bé dels meus elegits, perquè una nació s’alçarà contra una altra, i un regne contra l’altre; hi haurà a diversos llocs fams, i pestes i terratrèmols.

30 I a més, en abundar-hi la iniquitat, l’amor dels homes es refredarà; però el qui no sigui vençut, aquest se salvarà.

31 I a més a més, aquest evangeli del regne serà proclamat per tot el món, com un testimoniatge a totes les nacions; i aleshores vindrà la fi, o la destrucció dels impius;

32 i també s’acomplirà l’abominació devastadora de què parlà el profeta Daniel.

33 I tot seguit, després de les tribulacions d’aquells dies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, i les estrelles cauran del cel, i els poders del cel seran sacsejats.

34 Del cert us dic, que no passarà la generació en què es mostraran aquestes coses fins que s’hagi realitzat tot el que us he dit.

35 Encara que arribin els dies en què passin el cel i la terra, tot i així, les meves paraules no passaran pas, sinó que s’acompliran totes.

36 I com he dit abans, després de les tribulacions d’aquells dies, i d’haver estat sacsejats els poders del cel, llavors apareixerà al cel el senyal del Fill de l’Home, i aleshores totes les tribus de la terra es lamentaran; i veuran el Fill de l’Home venint als núvols del cel, amb poder i gran glòria.

37 Llavors aquell que atresori la meva paraula no serà enganyat, perquè el Fill de l’Home vindrà, i enviarà els seus àngels al seu davant amb veu sonora de trompeta, i aplegaran els qui quedin dels seus elegits des dels quatre vents, d’un cap del cel a l’altre.

38 Ara bé, apreneu de la figuera aquesta paràbola: Quan les seves branques encara són tendres, i comencen a brotar fulles, coneixeu que l’estiu és a prop;

39 així també, els meus elegits, quan vegin totes aquestes coses, sabran que ell és a prop, fins a les portes.

40 Però quant al dia i a l’hora, ningú no ho sap; no, ni els àngels de Déu al cel, sinó només el meu Pare.

41 Però com passava als dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l’Home;

42 perquè serà amb ells com els dies abans del diluvi, que fins el dia que Noè entrà a l’arca, anaven menjant i bevent, casant-se i donant-se en casament;

43 i no se n’adonaren fins que vingué el diluvi i se’ls endugué tots; així també serà la vinguda del Fill de l’Home.

44 Llavors s’acomplirà el que està escrit, que als darrers dies n’hi haurà dos al camp; l’un serà llevat i l’altre, deixat;

45 dues que moldran a la mola, l’una serà presa, i l’altra, deixada.

46 I el que dic a un, ho dic a tothom; vetlleu, doncs, perquè no sabeu l’hora que vindrà el vostre Senyor.

47 Però sapigueu això, que si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat, i no s’hauria pas deixat foradar la casa, sinó que l’hauria estat esperant.

48 Per això, vosaltres també estigueu a punt, perquè a l’hora que menys us penseu, el Fill de l’Home vindrà.

49 Qui és, doncs, el servent fidel i prudent, que l’amo ha posat al cap del seu servei, per donar-los l’aliment al temps degut?

50 Benaurat aquell servent que l’amo, quan vingui, trobi fent-ho així; i en veritat us dic, que el posarà al cap de tots el seus béns.

51 Però, si el mal servent es diu al seu cor: L’amo triga la seva vinguda,

52 i comença a pegar els seus companys, i a menjar i beure amb els embriacs,

53 vindrà l’amo d’aquell servent el dia que menys es pensa, i a l’hora que no sap,

54 i l’arrencarà, i li destinarà la seva part amb els hipòcrites; allí hi haurà els plors i el cruixit de dents.

55 I així ve la fi dels impius, segons la profecia de Moisès, que diu: Quedaran exclosos d’entre el poble; però la fi de la terra no és encara, sinó aviat.