1 Així foren acabats el cel i la terra, amb totes les seves munions.

2 I el dia setè, jo, Déu, vaig acabar la meva obra i totes les coses que havia fet. I vaig reposar el dia setè de tota la meva obra, i totes les coses que havia fet foren acabades; i jo, Déu, vaig veure que eren bones.

3 I jo, Déu, vaig beneir el dia setè i el vaig santificar; perquè aquell dia havia reposat de tota l’obra que jo, Déu, havia creat i havia fet.

4 I ara, vet aquí, et dic que aquestes són les èpoques del cel i de la terra, quan foren creats, el dia que jo, el Senyor Déu, vaig fer el cel i la terra.

5 I tota planta del camp abans que existís a la terra, i tota herba del camp abans que brotés. Perquè jo, el Senyor Déu, vaig crear espiritualment totes les coses de què he parlat, abans que existissin físicament sobre la faç de la terra. Perquè jo, el Senyor Déu, encara no havia fet ploure damunt la faç de la terra. I jo, el Senyor Déu, havia creat tots els fills dels homes; i no hi havia encara l’home per conrear els camps; perquè els havia creat al cel; i encara no hi havia carn sobre la terra, ni a l’aigua, ni en l’aire.

6 Llavors jo, el Senyor Déu, vaig parlar, i pujà de la terra un vapor i va regar tota la superfície dels camps.

7 Aleshores jo, el Senyor Déu, vaig formar l’home de la pols de la terra, i vaig bufar-li al nas l’alè de vida, i l’home esdevingué una ànima vivent, la primera carn sobre la terra, el primer home també. Tot i així, totes les coses foren creades abans; però foren creades espiritualment, i fetes segons la meva paraula.

8 I jo, el Senyor Déu, vaig plantar un jardí a Edèn, cap a l’est, i vaig posar-hi l’home que havia format.

9 I de la terra, jo, el Senyor Déu, vaig fer brotar físicament tot arbre agradable a la vista de l’home; i l’home els podia contemplar. I també es tornaren ànimes vivents, perquè foren espirituals el dia que jo els vaig crear, ja que romangueren en l’esfera en què jo, Déu, els vaig crear, àdhuc totes les coses que vaig preparar per a l’ús de l’home. I l’home veié que eren bons per a menjar. I jo, el Senyor Déu, vaig plantar també l’arbre de la vida al mig del jardí, i també l’arbre del coneixement del bé i del mal.

10 I jo, el Senyor Déu, vaig fer que sortís un riu d’Edèn per a regar el jardí; i d’allí es partia en quatre braços.

11 I jo, el Senyor Déu, vaig donar al primer el nom de Fison, que passa per tot el país d’Hevilà, on jo, el Senyor Déu, havia creat molt d’or;

12 I l’or d’aquell país era bo, i hi havia també bedeŀli i pedra d’ònix.

13 I el segon riu s’anomenà Guihon, el mateix que va per tot el país d’Etiòpia.

14 I el tercer riu s’anomenà Hidekel, i és aquest que corre cap a l’est d’Assíria. I el quart riu era l’Eufrates.

15 I jo, el Senyor Déu, vaig prendre l’home i el vaig posar al Jardí d’Edèn perquè el conreés i el guardés.

16 I jo, el Senyor Déu, vaig donar manament a l’home: De tots els arbres del jardí pots menjar lliurement,

17 però de l’arbre del coneixement del bé i del mal no en menjaràs; amb tot, però, pots escollir tu mateix, perquè t’és concedit; però recorda que jo t’ho prohibeixo, perquè el dia que en mengis, certament moriràs.

18 I jo, el Senyor Déu, vaig dir al meu Unigènit que no estava bé que l’home estigués sol; per tant, li faria ajuda idònia per a ell.

19 I de la terra jo, el Senyor Déu, vaig formar tots els animals del camp i totes les aus de l’aire; i els vaig manar que s’acostessin a Adam per veure quin nom els posava; i també foren ànimes vivents, perquè jo, Déu, vaig bufar en ells l’alè de vida; i vaig manar que el nom que Adam posés a cada un, fóra el seu nom.

20 I Adam anomenà tot el bestiar, i totes les aus de l’aire, i tot animal del camp; però per a Adam, no hi havia ajuda idònia per a ell.

21 Llavors jo, el Senyor Déu, vaig fer que li caigués un son profund a Adam, i s’adormí; i vaig prendre una de les seves costelles i vaig cloure la carn al seu lloc;

22 i de la costella que jo, el Senyor Déu, havia pres a l’home, vaig fer-ne una dona, i la vaig portar a l’home.

23 I Adam digué: Ara sé que aquesta és os dels meus ossos i carn de la meva carn; s’anomenarà Dona, perquè ha estat presa de l’home.

24 Per tant, l’home deixarà el pare i la mare, i s’unirà a la seva dona; i tots dos formaran una sola carn.

25 I anaven nus tots dos, l’home i la seva dona, i no se n’avergonyien.