Seleccions Del Llibre De Moisès

1 Les paraules de Déu que parlà a Moisès en una ocasió quan fou arrabassat a una muntanya molt alta.

2 I veié Déu cara a cara, i parlà amb ell, i la glòria de Déu fou sobre Moisès; per tant, Moisès podia suportar la seva presència.

3 I Déu parlà a Moisès, tot dient: Vet aquí, sóc el Senyor Déu Totpoderós, i Sense Fi és el meu nom; perquè no tinc ni principi de dies ni fi d’anys; i no és això sense fi?

4 I vet aquí, tu ets el meu fill; guaita, doncs, i et mostraré les obres de les meves mans; però no pas totes, perquè les meves obres són sense fi, i també les meves paraules, doncs, mai no deixen d’ésser.

5 Per consegüent, ningú no pot veure totes les meves obres sense contemplar tota la meva glòria; i cap home no pot contemplar tota la meva glòria i després romandre en la carn sobre la terra.

6 I tinc una obra per a tu, Moisès, fill meu; i tu ets a la semblança del meu Unigènit; i el meu Unigènit és i serà el Salvador, perquè és ple de gràcia i de veritat, però fora de mi no hi ha cap més Déu, i totes les coses són davant meu, perquè les conec totes.

7 I ara, vet aquí, et revelo aquesta única cosa, Moisès, fill meu, perquè tu estàs en el món i ara te’l mostro.

8 I s’esdevingué que Moisès mirà, i veié el món damunt el qual fou creat; i Moisès veié el món i els seus confins, i tots els fills dels homes que són i han estat creats, de la qual cosa se’n meravellà i astorà molt.

9 I la presència de Déu s’allunyà de Moisès, de manera que ja no tingué la seva glòria a sobre; i Moisès restà sol. I en quedar sol, caigué a terra.

10 I succeí que passaren moltes hores en què Moisès no pogué recobrar la seva força natural segons l’home; i es digué: Ara, per aquesta causa sé que l’home no és res, la qual cosa mai no havia pensat.

11 Però ja amb els meus propis ulls he vist Déu; però no pas amb els ulls naturals, sinó els espirituals, perquè els meus ulls naturals no podrien haver-lo contemplat; car m’hauria assecat i mort a la seva presència; però la seva glòria estava al meu damunt, i vaig contemplar la seva faç, perquè vaig ésser transfigurat davant seu.

12 I succeí que quan Moisès hagué pronunciat aquestes paraules, vet aquí, Satanàs es presentà per a temptar-lo, tot dient: Moisès, fill de l’home, adora’m a mi.

13 I s’esdevingué que Moisès mirà Satanàs i digué: Qui ets tu? Perquè, vet aquí, sóc un fill de Déu, a la semblança del seu Unigènit. I on és la teva glòria, perquè t’adori?

14 Car vet aquí, no podia contemplar Déu, si, doncs, la seva glòria no em cobrís i fos transfigurat davant seu. Però a tu et puc veure segons l’home natural. No és veritat això?

15 Beneït sigui el nom del meu Déu, perquè el seu Esperit no s’ha allunyat del tot de mi, altrament, on és la teva glòria?, perquè per a mi és foscor. I puc discernir entre tu i Déu; car ell m’ha dit: Adora Déu, perquè sols a ell serviràs.

16 Vés-te’n d’aquí, Satanàs, no m’enganyis; perquè Déu m’ha dit: Tu ets a la semblança del meu Unigènit.

17 I també em donà manaments quan em cridà des de la bardissa cremant, dient: Clama a Déu en el nom del meu Unigènit, i adora’m a mi.

18 I Moisès digué novament: No deixaré de clamar a Déu; tinc d’altres coses per a demanar-li: perquè la seva glòria ha estat damunt meu, per tant, puc discernir entre tu i ell. Vés-te’n d’aquí, Satanàs.

19 I quan Moisès hagué pronunciat aquestes paraules, Satanàs cridà amb veu forta i bramà sobre la terra, i manà: Sóc l’Unigènit, adora’m a mi!

20 I s’esdevingué que Moisès començà a tenir molta por; i en començar a témer, veié l’amargor de l’infern. Tot i així, clamant a Déu, rebé forces, i manà, tot dient: Vés-te’n de mi, Satanàs, perquè només a aquest Déu adoraré, el qual és el Déu de glòria.

21 Llavors Satanàs començà a tremolar, i la terra s’estremí; i Moisès rebé forces, i clamà a Déu, dient: En nom de l’Unigènit, vés-te’n d’aquí, Satanàs.

22 I succeí que Satanàs cridà amb veu forta, amb plors i gemecs i el cruixit de dents; i se n’anà, àdhuc de la presència de Moisès, que ja no el veia més.

23 I d’això Moisès en donà testimoniatge; però per la iniquitat, no es troba entre els fills dels homes.

24 I s’esdevingué que quan Satanàs se n’havia anat de la presència de Moisès, aquest aixecà els ulls al cel, estant tot ple de l’Esperit Sant, el qual atesta del Pare i del Fill,

25 i invocant el nom de Déu, novament contemplà la seva glòria, perquè la tingué a sobre; i sentí una veu que deia: Beneït ets, Moisès, perquè jo, el Totpoderós, t’he escollit, i seràs fet més fort que moltes aigües, perquè obeiran la teva paraula com si fossis Déu.

26 I vet aquí, estic amb tu fins a la fi de la teva vida, perquè alliberaràs el meu poble de la servitud, sí, Israel, el meu escollit.

27 I s’esdevingué que mentre la veu encara parlava, Moisès fixà la vista i veié la terra, tota de fet, i no hi havia partícula que no veiés, tot discernint-la per l’Esperit de Déu.

28 I també veié els seus habitants; i no hi havia una sola ànima que no veiés; i els discerní per l’Esperit de Déu; i eren molt nombrosos, tan incomptables com la sorra sobre les platges del mar.

29 I veié moltes terres; i cada terra s’anomenava terra, i hi havia habitants damunt la faç d’elles.

30 I s’esdevingué que Moisès clamà a Déu, dient: Digues, et prego, perquè són així aquestes coses, i com les féres?

31 I vet aquí, Moisès tingué al damunt la glòria del Senyor, així que s’estava a la presència de Déu, i parlava amb ell cara a cara. I el Senyor Déu digué a Moisès: Per al meu fi he fet aquestes coses. Aquí hi ha saviesa, i roman en mi.

32 I per la paraula del meu poder les he creades, que és el meu Fill Unigènit, el qual és ple de gràcia i de veritat.

33 I mons sense nombre he creat, i també els he creat per al meu propi fi; i mitjantçant el Fill els he creat, el qual és el meu Unigènit.

34 I el primer home de tots he anomenat Adam, que vol dir molts.

35 Però únicament et dono una relació d’aquesta terra i dels seus habitants. Perquè vet aquí, hi ha molts mons que han deixat d’existir per la paraula del meu poder. I n’hi ha molts que avui són, i són incomptables per a l’home; però per a mi totes les coses estan comptades, perquè són meves i les conec totes.

36 I s’esdevingué que Moisès parlà al Senyor, dient: Tingues compassió del teu servent, oh Déu, i parla’m d’aquesta terra i dels seus habitants, i dels cels també; i llavors el teu servent estarà content.

37 I el Senyor Déu parlà a Moisès, dient: Els cels són molts, i per a l’home no tenen nombre; però per a mi estan comptats, perquè són meus.

38 I així com una terra passa, amb els seus cels, així també n’hi haurà una altra; i no hi ha fi a les meves obres, ni tampoc a les meves paraules.

39 Perquè, vet aquí, aquesta és la meva obra i la meva glòria: Dur a terme la immortalitat i la vida eterna de l’home.

40 I ara, Moisès, fill meu, jo et parlaré pel que fa a aquesta terra sobre la qual et trobes, i escriuràs les coses que et diré.

41 I en un dia que els fills dels homes menyspreïn les meves paraules com a no res, i treguin moltes d’elles del llibre que tu escriuràs, vet aquí, aixecaré un altre semblant a tu; i novament es tindran entre els fills dels homes, entre tots els qui creguin.

42 (Aquestes paraules foren proferides a Moisès en la muntanya, el nom de la qual no es coneixerà entre els fills dels homes. I ara se’t diuen a tu. No les mostris a ningú, tret dels qui creguin. Així sigui. Amén.)