1 I Adam escoltava la veu de Déu, i cridava els seus fills al penediment.

2 I Adam conegué novament la seva esposa, i infantà un fill; i li posà el nom de Set. I Adam glorificà el nom de Déu, perquè digué: Déu m’ha assenyalat una altra descendència en comptes d’Abel, a qui Caín matà.

3 I Déu es revelà a Set, el qual no fou rebel, sinó que oferí un sacrifici acceptable, com el seu germà Abel. I també a ell li nasqué un fill, al qual li posà el nom d’Enós.

4 Llavors aquests homes començaren a invocar el nom del Senyor, i el Senyor els beneí.

5 I es portava un llibre de memòries, en el que s’escrivia en la llengua d’Adam, perquè a aquells que invocaven Déu els era concedit d’escriure per l’esperit d’inspiració;

6 i ensenyaren els seus fills a llegir i a escriure, i posseïren una llengua pura i sense barreja.

7 Ara, aquest mateix Sacerdoci que existí en el començament, també hi serà a la fi del món.

8 I Adam declarà aquesta profecia, essent mogut de l’Esperit Sant, i es guardava una genealogia dels fills de Déu. Aquest era el llibre dels descendents d’Adam, i deia: El dia que Déu creà l’home, el féu semblant a Déu;

9 a imatge del seu propi cos, home i dona els creà, i els beneí i els posà el nom d’Adam el dia que foren creats, i esdevingueren ànimes vivents a la terra sobre l’escambell dels peus de Déu.

10 I quan Adam tenia cent trenta anys, engendrà un fill semblant a ell, a la seva imatge, i li posà el nom de Set.

11 I el temps que visqué Adam després d’engendrar Set, fou de vuit-cents anys, i engendrà molts fills i filles;

12 i Adam visqué en total nou-cents trenta anys, i morí.

13 Quan Set tenia cent cinc anys, engendrà Enós; i profetitzà tots els seus dies, i ensenyà el seu fill Enós en les vies de Déu; per tant, Enós també profetitzava.

14 I després d’engendrar Enós, Set visqué vuit-cents set anys, i engendrà molts fills i filles.

15 I els fills dels homes eren molts sobre tota la faç de la terra. I en aquells dies Satanàs dominava fortament entre els homes, i els enfurismava el cor; i des d’aleshores hi havia guerres i vessaments de sang; i tot cercant el poder, l’ home alçava la mà contra el propi germà per a matar-lo, a causa de les obres secretes.

16 Set visqué en total nou-cents dotze anys, i morí.

17 I quan Enós tenia noranta anys, engendrà Cainan; i Enós i la resta del poble de Déu sortiren de la terra que s’anomenava Xulon i habitaren una terra promesa, a la que ell donà el nom del seu fill, a qui li havia posat el nom de Cainan;

18 i després d’engendrar Cainan, Enós visqué vuit-cents quinze anys, i engendrà molts fills i filles. I Enós visqué en total nou-cents cinc anys, i morí.

19 I quan Cainan tenia setanta anys, engendrà Mahalaleel; i després d’engendrar Mahalaleel, Cainan visqué vuit-cents quaranta anys, i engendrà fills i filles. I Cainan visqué en total nou-cents deu anys, i morí.

20 I quan Mahalaleel tenia seixanta-cinc anys, engendrà Jàred; i després d’engendrar Jàred, Mahalaleel visqué vuit-cents trenta anys, i engendrà fills i filles. I Mahalaleel visqué en total vuit-cents noranta-cinc anys, i morí.

21 I quan Jàred tenia cent seixanta-dos anys, engendrà Enoc; i després d’engendrar Enoc, Jàred visqué vuit-cents anys, i engendrà fills i filles. I Jàred instruí Enoc en totes les vies de Déu.

22 Aquesta és la genealogia dels fills d’Adam, el qual fou el fill de Déu, amb el qui Déu mateix conversava.

23 I eren predicadors de rectitud; i parlaven i profetitzaven, i exhortaven tots els homes, per tot arreu, que es penedissin; i s’ensenyava la fe als fills dels homes.

24 S’esdevingué que Jàred visqué en total nou-cents seixanta-dos anys, i morí.

25 I quan Enoc tenia seixanta-cinc anys, engendrà Matusala.

26 I s’esdevingué que Enoc viatjava per la terra, entre el poble; i mentre anava, l’Esperit de Déu baixà del cel i li restà a sobre.

27 I sentí una veu del cel que digué: Enoc, fill meu, profetitza a aquest poble i digue’ls: Penediu-vos, perquè així diu el Senyor: Estic enutjat amb aquest poble i la meva ira ardent s’ha inflamat contra ells, perquè han endurit el cor, i tenen les orelles mal disposades i els seus ulls no poden veure lluny;

28 i fa molts anys, des del dia que els vaig crear, que s’extravien, i em neguen, i cerquen els seus propis consells a les fosques; i en les seves abominacions han ideat l’assassinat, i no han guardat els manaments que jo vaig donar al seu pare, Adam.

29 Per consegüent, s’han juramentat entre ells, i pels seus propis juraments s’han endut a sobre la mort; i tinc preparat un infern per a ells, si no es penedeixen;

30 i aquest és un decret que he enviat des del començament del món, de la meva pròpia boca, des de la seva fundació, i per boca dels meus servents, els teus pares, ho he decretat, tal com serà enviat al món, fins als seus confins.

31 I quan Enoc sentí aquestes paraules, es postrà a terra davant del Senyor, i li parlà, dient: Com és que he trobat gràcia a la teva vista, ja que no sóc més que un jovenet, i tothom m’avorreix, perquè sóc tardà en la parla; per què, doncs, sóc el teu servent?

32 I el Senyor digué a Enoc: Vés-te’n i fes allò que jo t’he manat, i ningú no et traspassarà. Obre la teva boca i s’omplirà, i et donaré paraules, perquè tota carn és a les meves mans, i faré el que em sembli bé.

33 Digues a aquest poble: Escolliu avui mateix a servir al Senyor Déu que us féu.

34 Vet aquí, tens el meu Esperit a sobre, per consegüent, totes les teves paraules justificaré; i les muntanyes fugiran davant teu, i els rius es desviaran del seu curs; i tu romandràs en mi i jo en tu; per tant, camina amb mi.

35 I el Senyor parlà a Enoc i li digué: Unta’t els ulls amb fang, i renta’ls, i veuràs. I així féu.

36 I veié els esperits que Déu havia creat; i també contemplà coses que l’ull natural no veu; i des d’aleshores s’escampà la dita per la terra: El Senyor ha aixecat un vident al seu poble.

37 I s’esdevingué que Enoc sortí per la terra, entre el poble, als turons i a tot indret alt, tot clamant amb veu forta, i testificant contra els seus fets; i tots els homes s’ofenien a causa d’ell.

38 I sortien a escoltar-lo als indrets alts, i deien a aquells que guardaven les tendes: Resteu aquí i vigileu les tendes mentre hi anem a veure el vident, perquè profetitza, i hi ha una cosa estranya a la terra: un boig ha vingut entre nosaltres.

39 I succeí que en sentir-lo, cap no li posà les mans a sobre, pel temor que s’apoderà de tots els qui l’escoltaren; perquè caminava amb Déu.

40 I se li acostà un home que s’anomenava Mahija, i li digué: Digue’ns clarament qui ets i d’on has vingut.

41 I ell els respongué: Vaig sortir de la terra de Cainan, terra dels meus pares, una terra de rectitud fins al dia d’avui. I el meu pare m’instruí en totes les vies de Déu.

42 I s’esdevingué que mentre me n’anava de la terra de Cainan, pel mar de l’est, vaig veure una visió; i heus aquí, vaig veure els cels oberts, i el Senyor parlà amb mi i i em donà manament; per consegüent, per aquest motiu, a fi de complir el seu manament, he dit aquestes paraules.

43 I Enoc parlà novament, tot i dient: El Senyor que em parlava és el Déu del cel, i és el meu Déu i el vostre Déu, i vosaltres sou els meus germans; i com és que us aconselleu vosaltres mateixos i negueu el Déu del cel?

44 Ell féu els cels; la terra és l’escambell dels seus peus, i el seu fonament és d’ell. Mireu, que ell l’establí, i ha portat una host d’homes sobre la seva faç.

45 I la mort ha vingut sobre els nostres pares; amb tot, els coneixem, i no ho podem negar, i fins el primer de tots coneixem, que és Adam.

46 Perquè portem escrit un llibre de memòries entre nosaltres, segons el model que hem rebut del dit de Déu; i s’ha fet en la nostra pròpia llengua.

47 I en parlar Enoc les paraules de Déu, la gent tremolava i no podia romandre dempeus a la seva presència.

48 I ell els digué: Per haver caigut Adam, nosaltres hi som; i per la seva caiguda ha vingut la mort; i ens hem fet partícips de la misèria i de l’angoixa.

49 Heus aquí, que Satanàs ha vingut entre els fills dels homes, i els tempta perquè l’adorin; i els homes s’han tornat carnals, sensuals i diabòlics, i han quedat exclosos de la presència de Déu.

50 Però Déu ha fet saber als nostres pares que tots els homes han de penedir-se.

51 I cridà el nostre pare Adam amb la seva pròpia veu, tot i dient: Jo sóc Déu; vaig fer el món i els homes abans que existissin en la carn.

52 I també li digué: Si tornes a mi i estàs atent a la meva veu, i creus i et penedeixes de totes les teves transgressions, i et bateges dins l’aigua, en el nom del meu Unigènit, el qual és ple de gràcia i de veritat, que és Jesucrist, l’únic nom que serà donat sota el cel, mitjançant el qual la salvació vindrà als fills dels homes, rebràs el do de l’Esperit Sant, tot demanant les coses en el seu nom; i tot allò que demanis et serà donat.

53 I el nostre pare Adam parlà al Senyor, dient: Com és que els homes han de penedir-se i batejar-se dins l’aigua? I el Senyor li digué: Vet aquí, t’he perdonat la teva trangressió al Jardí d’Edèn.

54 Per això s’escampà entre el poble la dita que el Fill de Déu ha expiat la culpa original, per la qual cosa els pecats dels pares no poden tenir resposta sobre el cap dels fills, perquè aquests són purs des de la fundació del món.

55 I el Senyor parlà a Adam, dient: Ja que els teus fills es conceben en el pecat, així també, quan comencen a créixer, el pecat es concep dins el seu cor, i proven l’amarg perquè sàpiguin estimar el dolç.

56 I els és concedit de distingir el bé del mal; per tant, són agents per a ells mateixos. I una altra llei i manament t’he donat:

57 Ensenya, doncs, als teus fills, que tots els homes, a tot arreu, han de penedir-se, o de cap manera no podran heretar el regne de Déu, perquè cap cosa immunda no pot estar-hi, o habitar a la seva presència; doncs, en la llengua d’Adam, el seu nom és Home de Santedat, i el nom del seu Unigènit és Fill de l’Home, àdhuc Jesucrist, un Jutge just que vindrà en el meridià del temps.

58 Per consegüent, et dono el manament d’ensenyar aquestes coses lliurement als teus fills, tot i dient:

59 Que a raó de la transgressió ve la caiguda, la qual porta la mort; i així com heu nascut en el món mitjançant l’aigua, i la sang, i l’esperit que jo he fet, i així us heu tornat de la pols en ànima vivent, així també heu de néixer un altre cop en el regne dels cels, de l’aigua i de l’Esperit, i ésser purificats per la sang, àdhuc la sang del meu Unigènit, a fi que sigueu santificats de tot pecat, i gaudiu de les paraules de vida eterna en aquest món, i de la vida eterna en el món a venir, àdhuc la glòria immortal;

60 perquè per l’aigua guardeu el manament, per l’Esperit sou justificats, i per la sang sou santificats;

61 per consegüent, aquest us és donat perquè romangui en vosaltres: el testimoni del cel; el Consolador; les coses pacífiques de la glòria immortal; la veritat de totes les coses; allò que vivifica totes les coses, que fa viure totes les coses; el que coneix totes les coses, i té tot poder segons la saviesa, la misericòrdia, la veritat, la justícia i el judici.

62 I ara, vet aquí, et dic: Això és el pla de salvació per a tothom, mitjantçant la sang del meu Unigènit, el qual vindrà en el meridià del temps.

63 I vet aquí, totes les coses tenen la seva semblança, i s’han creat i fet totes perquè donin testimoniatge de mi, tant les coses que són temporals com les espirituals; coses que hi ha a dalt als cels, coses que són a la terra, i dins la terra, i sota la terra, tant a dalt com dessota—totes les coses testifiquen de mi.

64 I s’esdevingué que quan el Senyor hagué parlat amb Adam, el nostre pare, Adam clamà al Senyor, i fou arrabassat per l’Esperit del Senyor, i endut dins l’aigua, i submergit en l’aigua, i tret de l’aigua.

65 I d’aquesta manera fou batejat, i l’Esperit de Déu baixà sobre ell, i així nasqué de l’Esperit, i fou vivificat en l’home interior.

66 I sentí una veu des del cel que deia: Has estat batejat amb foc i amb l’Esperit Sant. Aquest és el testimoni del Pare i del Fill, des d’ara i per sempre;

67 i ets segons l’orde d’Aquell que era sense principi de dies o fi d’anys, des de l’eternitat fins a tota l’eternitat.

68 Vet aquí, ets un en mi, un fill de Déu; i així tots poden arribar a ser els meus fills. Amén.