Scriptures
D’Abraham 1
Footnotes

Hide Footnotes

Theme

El Llibre d’Abraham

Traduït Del Papir Per Josep Smith

Traducció d’uns registres antics que han arribat fins a les nostres mans, des de les catacumbes d’Egipte.—Els escrits d’Abraham mentre era a Egipte, anomenats el Llibre d’Abraham, i escrits per la seva pròpia mà, sobre papir. (History of the Church, 2:235–236, 348–351.

Capítol 1

Abraham cerca les benediccions de l’orde patriarcal—És perseguit per sacerdots falsos a Caldea—Jehovà el salva—Una repassada dels origens i el govern d’Egipte.

1 A la terra dels caldeus, on vivien els meus pares, jo, Abraham, vaig veure que em calia cercar un altre lloc per viure;

2 i en adonar-me que hi havia una felicitat, una pau i un repòs més gran per a mi, vaig buscar les benediccions dels pares, i el dret al qual jo hauria d’ésser ordenat per a administrar-les; havent jo estat un seguidor de la rectitud, i desitjant també de tenir grans coneixences i d’ésser un seguidor més fidel de la rectitud, i de tenir més coneixement, i ésser pare de moltes nacions, un príncep de pau, i anhelant rebre instruccions i guardar els manaments de Déu, em vaig fer hereu legítim, un Summe Sacerdot, i posseïdor del dret que pertanyia als pares.

3 Em fou conferit des dels pares; vingué dels pares des del principi del temps, àdhuc des del començament, o abans de posar els fonaments de la terra, fins al temps present, o sigui, el dret del primogènit o del primer home, el qual és Adam, el nostre primer pare, i a través dels pares fins a mi.

4 Vaig buscar el meu nomenament al sacerdoci, segons el nomenament de Déu als pares respecte a la descendència.

5 Els meus pares, havent-se apartat de la seva rectitud i dels sants manaments que el Senyor, el seu Déu, els havia donat, a l’adoració dels ídols dels pagans, es negaren del tot a fer cas de la meva veu;

6 perquè els seus cors estaven decidits a fer el mal, i s’havien lliurat totalment al déu d’Elkena, al déu de Libnà, al déu de Mamackra, i al déu de Koras i al déu de Faraó, rei d’Egipte;

7 així que tornaren el cor als sacrificis dels pagans i oferiren els seus fills als seus ídols muts, i no escoltaren la meva veu, sinó que provaren de llevar-me la vida per la mà del sacerdot d’Elkena, el qual també era el sacerdot del Faraó.

8 En aquest temps era costum del sacerdot del Faraó, rei d’Egipte, d’oferir homes, dones i nens sobre l’altar que s’havia construït a la terra de Caldea, com a sacrifici a aquests déus estranys.

9 I s’esdevingué que el sacerdot oferí un sacrifici al déu de Faraó i també al déu de Shagreel, a la manera dels egipcis. El déu de Shagreel era el sol.

10 I a més, com a sacrifici d’acció de gràcies, el sacerdot del Faraó oferí un nen sobre l’altar que hi havia prop del pujol anomenat el turó de Potifar, a la capçalera de la plana d’Olisem.

11 Ara, en una ocasió, aquest sacerdot havia sacrificat sobre el mateix altar tres verges, filles d’Onita, un del llinatge reial directe des dels lloms de Cam. Sacrificaren aquestes verges a causa de la seva virtut; car no volien postrar-se per a adorar déus de fusta ni de pedra; per consegüent, les mataren sobre aquest altar, i fou fet a la faisó dels egipcis.

12 I s’esdevingué que els sacerdots em prengueren per la força, a fi de matar-me també, com a aquelles verges sobre aquell altar. I perquè tingueu una idea de l’altar, us refereixo a la representació que hi ha al principi d’aquesta relació.

13 Fou fet en forma de llit, semblant als que s’utilitzaven entre els caldeus, i es trobava davant els déus d’Elkena, Libnà, Mamackra, i Koras, i també un déu semblant al de Faraó, rei d’Egipte.

14 I perquè entengueu com eren aquests déus, us n’he fet una representació a les figures que hi ha al principi, estil de figures que els caldeus anomenen Raleenos, que vol dir jeroglífics.

15 I en aixecar les mans contra mi a fi de sacrificar-me i llevar-me la vida, vet aquí, vaig elevar la meva veu al Senyor, el meu Déu, i el Senyor estigué atent i m’escoltà, i m’omplí amb la visió del Totpoderós, i l’àngel de la seva presència es posà al meu costat i a l’acte desfermà els meus lligams;

16 i vaig sentir la seva veu, dient: Abraham, Abraham, vet aquí, m’anomeno Jehovà, i t’he sentit, i he baixat per a lliurar-te, i per a emportar-te de la casa del teu pare i de tota la teva parentela a una terra estranya, de la qual no en saps res.

17 I tot això perquè han allunyat de mi el seu cor a fi d’adorar el déu d’Elkena, i el déu de Libnà, i el déu de Mamackra, i el déu de Koras i el déu del Faraó, rei d’Egipte; per tant, he baixat per tal de visitar-los i destruir aquell que ha aixecat la seva mà contra tu, Abraham, fill meu, per a llevar-te la vida.

18 Vet aquí, et portaré de la mà i t’emmenaré, i posaré sobre tu el meu nom, àdhuc el sacerdoci del teu pare, i tindràs el meu poder a sobre.

19 Com fou amb Noè, així també serà amb tu; perquè mitjantçant el teu ministeri, es coneixerà el meu nom arreu de la terra per sempre, perquè sóc el teu Déu.

20 Heus aquí, el Turó de Potifar era al país d’Ur dels caldeus. I el Senyor enderrocà l’altar d’Elkena i dels déus del país, i els destruí del tot, i ferí el sacerdot de tal manera que va morir; i hi havia un gran dol a Caldea, i també a la cort del Faraó, que significa rei per sang reial.

21 Aquest rei d’Egipte havia descendit des dels lloms de Cam, i per naixement era de la sang dels cananeus.

22 D’aquest llinatge nasqueren tots els egipcis, i així es conservava a la terra la sang dels cananeus.

23 La terra d’Egipte fou descoberta primerament per una dona que era filla de Cam i d’Egiptus, que en caldeu significa Egipte, i que vol dir allò que és prohibit.

24 Quan aquesta dona descobrí la terra, estava tota inundada, i més tard hi establí els seus fills; i així, de Cam nasqué la raça que conservava la maledicció a la terra.

25 Ara, Faraó, fill gran d’Egyptus, filla de Cam, establí el primer govern d’Egipte, i fou semblant al govern de Cam, que era patriarcal.

26 Faraó, que era home just, establí el seu reialme i jutjà el seu poble amb seny i dretura tots els seus dies, i provava amb afany d’imitar l’orde que els pares establiren en les primeres generacions, en els dies del primer reialme patriarcal, àdhuc el regnat d’Adam, i també en el de Noè, el seu pare, el qual el beneí amb benediccions de la terra i benediccions de saviesa, però el maleí quant al sacerdoci.

27 I Faraó era d’aquell llinatge que no tenia cap dret al sacerdoci, però, tot i així, els Faraons de bona gana l’haurien reclamat de Noè, a través de Cam; per tant, el meu pare es desencaminà per la seva idolatria;

28 però provaré, més endavant, a traçar la cronologia que es remunta des de mi fins al començament de la creació, perquè han arribat a les meves mans els registres, els quals tinc fins al dia d’avui.

29 Ara bé, després que el sacerdot d’Elkena fou ferit i morí, s’acompliren les coses que em foren dites referent a la terra de Caldea, que hi hauria fam a la terra.

30 Consegüentment prevalgué la fam en tota la terra de Caldea, i el meu pare fou turmentat durament per la fam, i es penedí de la maldat que havia proposat contra meu, de llevar-me la vida.

31 Però, el Senyor, el meu Déu, preservà a les meves mans els registres dels pares, àdhuc dels patriarques, referent al dret del sacerdoci; per tant, he guardat fins al dia d’avui un coneixement del començament de la creació, i també dels planetes i dels estels, tal com fou divulgat als pares; i provaré d’escriure algunes d’aquestes coses en aquesta relació per al profit de la meva posteritat que vindrà després de mi.