1 I jo, Abraham, tenia l’Urim i el Tummim que el Senyor, el meu Déu, m’havia donat a Ur dels caldeus;

2 i vaig veure els estels, que eren molt grans, i un d’ells es trobava més proper al tron de Déu; i n’hi havia molts dels grans que eren a prop;

3 i el Senyor em digué: Aquests són els que governen; i el nom del més gran és Kolob, perquè és a la vora de mi, car jo sóc el teu Senyor i Déu. Aquest l’he posat perquè governés tots aquells que pertanyen al mateix ordre que aquell sobre el qual et trobes.

4 I el Senyor em digué per l’Urim i el Tummim que Kolob era segons la manera del Senyor, d’acord amb els seus temps i estacions en les seves revolucions; que una revolució era un dia per al Senyor, segons la seva manera de comptar, que són mil anys segons el temps que és assenyalat a aquell sobre el qual et trobes. Aquesta és la computació del temps del Senyor, segons el càlcul de Kolob.

5 I el Senyor em digué: El planeta que és el llumener menor, més petit que el que governa el dia, àdhuc la llum de la nit, és més amunt, o més gran, que aquell sobre el qual ets tu, quant a la seva computació, perquè es mou en un ordre més lent. Això va en ordre, perquè es troba més amunt de la terra on ets; així que, la computació del seu temps no és tant, en nombre de dies, ni de mesos ni d’anys.

6 I el Senyor em digué: Ara, Abraham, existeixen aquests dos fets, i mira, que els teus ulls ho veuen; t’és concedit de conèixer els temps de la computació, i el temps fix, àdhuc el temps fix de la terra sobre el qual et trobes, així com el temps fix del llumener més gran que ha estat posat perquè governés el dia, i el temps fix del llumener menor que ha estat posat per a governar la nit.

7 Ara, el temps fix del llumener menor és més llarg, quant a la seva computació, que la del temps de la terra sobre la qual et trobes.

8 I on hi hagi aquests dos fets, n’hi haurà un altre més amunt d’ells, és a dir, hi haurà un altre planeta que tindrà la seva computació de temps més llarga encara;

9 i així hi haurà la computació de temps d’un planeta més amunt d’un altre, fins a apropar-te a Kolob, el qual té la computació del temps del Senyor. Aquest Kolob ha estat coŀlocat prop del tron de Déu, perquè governés tots els planetes que pertanyen al mateix ordre que aquell sobre el qual et trobes.

10 I t’és concedit de saber el temps fix de tots els estels que han estat coŀlocats per a donar llum, fins a apropar-te al tron de Déu.

11 I fou així com jo, Abraham, vaig enraonar amb el Senyor cara a cara, com un home parla amb un altre; i em parlà de les obres que havien fet les seves mans;

12 i em digué: Fill meu, fill meu (i tenia estesa la seva mà), guaita, que et mostraré totes aquestes. I posà la seva mà sobre els meus ulls, i vaig veure aquelles coses que les seves mans havien fet, les quals eren moltes; i es multiplicaren tant davant els meus ulls, que no vaig poder veure el seu final.

13 I digué: Aquest és Shinehà, que és el sol. I em digué: Kokob, que vol dir estel. I em digué: Olea, que és la lluna. I digué: Kokaubeam, que vol dir estrelles, o tots els grans llumeners que hi havia al firmament del cel.

14 I era de nit quan el Senyor em deia aquestes paraules: Et multiplicaré a tu, i la teva descendència després de tu, igual com aquests; i si pots comptar el nombre dels grans de sorra, així serà el nombre dels teus descendents.

15 I el Senyor em digué: Abraham, et mostro aquestes coses abans que entris a Egipte, a fi que declaris totes aquestes paraules.

16 Si hi ha dues coses, i l’una és damunt de l’altra, hi haurà coses més grans damunt d’elles, així que Kolob és el més gran de tots els Kokaubeam que tu has vist, perquè és més a la vora de mi.

17 Ara bé, si hi ha dues coses, l’una damunt de l’altra, i que la lluna sigui damunt de la terra, llavors pot ser que hi hagi un planeta o un estel més amunt d’ella; i no hi ha res que el Senyor el teu Déu disposi a fer al seu cor que no faci.

18 Tot i així, ell féu l’estel més gran; com també, si hi ha dos esperits, i l’un és més inteŀligent que l’altre, amb tot, aquests dos esperits, malgrat que l’un sigui més inteŀligent que l’altre, no tenen principi; existiren abans, no tindran fi, existiran després, perquè són gnolàum o eterns.

19 I el Senyor em digué: Existeixen aquests dos fets: que hi ha dos esperits, i l’un és més inteŀligent que l’altre; n’hi haurà un altre de més inteŀligent que ells; jo sóc el Senyor el teu Déu, i sóc més inteŀligent que tots ells.

20 El Senyor el teu Déu envià el seu àngel per a lliurar-te de les mans del sacerdot d’Elkena.

21 Habito enmig de tots ells; per tant, he baixat ara per assabentar-te de les obres que les meves mans han fet, en la qual cosa la meva saviesa les supera a totes, perquè regno amunt en els cels, i avall a la terra, amb seny i amb tota prudència, sobre totes les inteŀligències que els teus ulls han vist des del principi; i en el començament vaig baixar enmig de totes les inteŀligències que has vist.

22 Ara bé, el Senyor m’havia mostrat a mi, Abraham, les inteŀligències que foren organitzades abans d’existir el món; i d’entre totes aquestes n’hi havia moltes de les nobles i grans;

23 i Déu veié que aquestes ànimes eren bones, i estava enmig d’elles, i digué: D’aquestes faré els meus governants; perquè estava entre aquells que eren esperits, i veié que eren bons; i em digué: Abraham, tu ets un d’ells; fores escollit abans de néixer.

24 I entre ells n’hi havia un que era semblant a Déu, i digué als qui eren amb ell: Baixarem, perquè allà hi ha espai, i prendrem d’aquestes matèries i farem una terra sobre la qual aquests puguin viure;

25 i així els provarem, per veure si faran totes les coses que el Senyor el seu Déu els mani;

26 i als qui guardin el seu primer estat els hi serà donat de més a més; i aquells que no guardin el primer estat no tindran glòria en el mateix regne amb els que hagin guardat el seu primer estat; i els qui guardin el segon estat tindran glòria afegida sobre el seu cap per sempre més.

27 I el Senyor digué: A qui enviaré? I respongué un que era semblant al Fill de l’Home: Aquí em tens; envia’m a mi. I un altre respongué, tot dient: Aquí em tens, envia’m a mi. I el Senyor digué: Enviaré el primer.

28 I el segon s’enutjà, i no guardà el seu primer estat, i aquell dia molts se n’anaren rera d’ell.