1 I així acabarem els cels i la terra, i totes les seves hosts.

2 I els Déus digueren entre ells: En el setè temps acabarem la nostra obra que hem concordat; i hi reposarem de tota la nostra obra que hem acordat.

3 I en el setè temps els Déus acabaren, perquè en aquest temps anaven a reposar de totes les seves obres que acordaren entre ells (els Déus) de formar; i el santificaren. I així eren les seves decisions al temps que determinaren entre ells de formar els cels i la terra.

4 I baixaren els Déus i formaren aquestes, les generacions dels cels i de la terra, quan foren fetes el dia que els Déus formaren la terra i els cels,

5 d’acord amb tot el que havien dit respecte a tota planta del camp abans que existís sobre la terra, i tota herba del camp abans que cresqués; perquè els Déus no havien fet ploure encara sobre la terra quan determinaren de fer-ho, i no havien format l’home perquè cultivés la terra,

6 sinó que pujava de la terra un vapor, i regava tota la superfície del sòl.

7 I els Déus formaren l’home de la pols de la terra, i prengueren el seu esperit (és a dir, l’esperit de l’home), i l’hi posaren dins; i li bufaren al nas un alè de vida, i l’home fou ànima vivent.

8 I els Déus plantaren un jardí cap a l’est, a l’Edèn, i hi posaren l’home, l’esperit del qual havien posat dins del cos que havien format.

9 I de la terra els Déus feren que cresqués tot arbre agradable a la vista i bo com a aliment, i també l’arbre de la vida enmig del jardí, i l’arbre de la ciència del bé i del mal.

10 Hi havia un riu que corria des de l’Edèn, per a regar el jardí, i d’allí es repartia en quatre braços.

11 I els Déus prengueren l’home i el posaren al jardí d’Edèn perquè el conreés i el guardés.

12 I els Déus donaren manament a l’home, dient: De tot arbre del jardí en podràs menjar lliurement,

13 però de l’arbre de la ciència del bé i del mal, no en menjaràs, perquè el dia que en mengis, del cert morirás. Ara bé, jo, Abraham, vaig veure que era segons el temps del Senyor, que fou segons el temps de Kolob; perquè fins llavors els Déus no havien assenyalat a Adam la seva manera de comptar el temps.

14 I els Déus digueren: Fem-li una ajuda idònia a l’home, perquè no és bo que l’home estigui sol; així, doncs, li formarem una ajuda idònia.

15 I els Déus feren que un son profund caigués sobre Adam, i s’adormí; i prengueren una de les seves costelles, i tancaren la carn al seu lloc;

16 i de la costella que els Déus havien pres a l’home, en feren una dona, i la portaren a l’home.

17 I Adam digué: Aquesta era os dels meus ossos, i carn de la meva carn; ara serà anomenada Dona, perquè ha estat presa de l’home;

18 per tant, l’home deixarà el pare i la mare, i s’unirà a la seva dona, i tots dos formaran una sola carn.

19 I anaven nus tots dos, l’home i la seva dona, i no se n’avergonyien pas.

20 I de la terra els Déus formaren tot animal del camp i tota au de l’aire, i els portaren a Adam per veure quin nom els posava; i el que Adam posés de nom a cada ésser vivent, aquell seria el seu nom.

21 I Adam anomenà tot el bestiar, les aus de l’aire, i tot animal del camp; i per a Adam fou trobada una ajuda idònia.