Scriptures
Doctrina i Aliances 76


Secció 76

Visió manifestada a Josep Smith el Profeta i a Sidney Rigdon, a Hiram, Ohio, el 16 de febrer de l’any 1832 (History of the Church, 1:245–252). En assentar aquesta visió, el Profeta féu aquest pròleg: “En tornar de la conferència d’Amherst, vaig començar novament la traducció de les Escriptures. De diverses revelacions que s’havien rebut, es feia evident que molts punts importants relacionats amb la salvació de l’home s’havien tret de la Bíblia, o s’havien perdut abans de la seva compilació. A bon compte de les veritats que hi romanien, era prou evident que si Déu premiava cadascú d’acord amb les obres fetes en la carn, el terme ‘Cel’, referint-se a la llar eterna dels sants, hauria d’incloure més que un regne. Com a resultat … mentre traduia l’Evangeli de St. Joan, jo i l’èlder Rigdon presenciàrem la visió següent” (History of the Church, 1:245). Fou després que el Profeta havia traduït Joan 5:29, que se’ls donà aquesta visió.

1–4, El Senyor és Déu; 5–10, Els misteris del regne seran revelats a tots els fidels; 11–17, Tothom sortirà en la resurrecció, sigui en la dels justos o en la dels injustos; 18–24, Els habitants de molts mons són fills i filles engendrats de Déu, mitjançant l’Expiació de Jesucrist; 25–29, Un àngel de Déu caigué i esdevingué el diable; 30–49, Els fills de perdició sofriran la condemna eterna; tots els altres assoliran algun grau de salvació; 50–70, Es describeix la glòria i el guardó dels éssers exaltats en el regne celestial; 71–80, Els qui heretaran el regne terrestre; 81–113, La condició dels éssers en les glòries telestial, terrestre i celestial; 114–119, Tots els fidels poden veure i comprendre els misteris del regne de Déu pel poder de l’Esperit Sant.

1 Escolteu, oh cels, i para l’orella, oh terra, i alegreu-vos, vosaltres els seus habitants, perquè el Senyor és Déu, i fora d’ell no hi ha cap Salvador!

2 Gran és en saviesa, meravelloses són les seves vies, i l’abast de les seves obres ningú no el pot descobrir.

3 Els seus propòsits no fallen mai, ni tampoc hi ha qui li pugui detenir la mà.

4 D’eternitat en eternitat és el mateix, i els seus anys no tenen fi.

5 Car així diu el Senyor: Jo, el Senyor, sóc misericordiós i benèvol amb els qui em temen, i em complau honrar aquells que em serveixen amb dretura i amb fidelitat fins a la fi.

6 Gran serà la seva recompensa i eterna la seva glòria.

7 I a ells revelaré tots els misteris, àdhuc tots els misteris amagats del meu regne des dels dies antics, i pels segles venidors els faré saber la bona disposició de la meva voluntat respecte a totes les coses que pertanyen al meu regne.

8 Sí, fins i tot sabran les meravelles de l’eternitat, i els mostraré coses que han de venir, àdhuc coses de moltes generacions.

9 I serà gran la seva saviesa, i la seva inteŀligència arribarà fins al cel; i davant d’ells s’esvairà la saviesa dels savis, i la inteŀligència de l’inteŀligent arribarà al no-res.

10 Perquè pel meu Esperit els iŀluminaré, i pel meu poder els descobriré els secrets de la meva voluntat, sí, fins i tot coses que cap ull no ha vist, ni cap orella no ha sentit, ni han entrat mai al cor de l’home.

11 Nosaltres, Josep Smith, fill, i Sidney Rigdon, estant en l’Esperit el dia setze de febrer, de l’any del nostre Senyor mil vuit-cents trenta-dos,

12 pel poder de l’Esperit ens foren oberts els nostres ulls i foren iŀluminats els nostres enteniments, fins a veure i comprendre les coses de Déu,

13 àdhuc aquelles coses que existiren des del començament, abans que el món fos, les quals foren decretades pel Pare mitjançant el seu Fill Unigènit, qui era al si del Pare, des del començament,

14 de qui donem testimoniatge; i el testimoniatge que donem és la plenitud de l’evangeli de Jesucrist, qui és el Fill, el qual veiérem i amb qui conversàrem en la visió celestial.

15 Perquè mentre fèiem la traducció que el Senyor ens havia assenyalat, arribàrem al verset vint-i-nou del cinquè capítol de Joan, que se’ns donà així:

16 Parlant de la resurrecció dels morts, pel que fa a aquells que sentiran la veu del Fill de l’Home,

17 i sortiran; els qui hagin fet el bé, en la resurrecció dels justos; i aquells que hagin fet el mal, en la resurrecció dels injustos.

18 Ara, això ens féu meravellar, perquè ens fou donat per l’Esperit.

19 I mentre meditàvem aquestes coses, el Senyor tocà els ulls del nostre enteniment i foren oberts, i la glòria del Senyor ens resplandí al voltant.

20 I veiérem la glòria del Fill, a la dreta del Pare, i rebérem de la seva plenitud;

21 i veiérem els àngels sants i els qui són santificats davant del seu tron, tot adorant Déu i l’Anyell; i l’adoren per sempre més.

22 I ara, després dels molts testimoniatges que s’han donat d’ell, aquest és el testimoniatge, l’últim de tots, que nosaltres donem d’ell: Que viu!

23 Perquè el veiérem, àdhuc a la dreta de Déu; i sentírem la veu tot testimoniant que ell és l’Unigènit del Pare;

24 que per ell, i mitjançant ell, i d’ell els mons són i foren creats, i els seus habitants són fills i filles engendrats per a Déu.

25 I això veiérem també, i ho atestem, que un àngel de Déu, el qual tenia autoritat a la presència de Déu i es rebeŀlà en contra del Fill Unigènit, al qui el Pare estimava i qui estava al si del Pare, fou llençat de la presència de Déu i del Fill,

26 i l’anomenaren Perdició, perquè els cels ploraren per ell; i era Llucifer, un fill de l’aurora.

27 I contemplàrem, i vet aquí, guaiteu, ha caigut, ha caigut, un fill de l’aurora ha caigut!

28 I mentre ens trobàvem encara en l’Esperit, el Senyor ens manà que escriguéssim la visió; perquè veiérem Satanàs, aquella serp antiga, el diable mateix, el qui es rebeŀlà contra Déu i cercava de prendre el regne del nostre Déu i del seu Crist;

29 per consegüent, fa la guerra amb els sants de Déu, i els rodeja per tots costats.

30 I veiérem una visió dels patiments d’aquells amb els quals féu la guerra i vencé, perquè així ens vingué la veu del Senyor:

31 Així diu el Senyor pel que fa a tots aquells que coneixen el meu poder, i del qual n’han participat, i es deixen vèncer mitjançant el poder del diable, i neguen la veritat i desafien el meu poder.

32 Aquests són els fills de perdició, dels quals jo dic que més bé els hauria anat de no haver nascut;

33 perquè són vasos de còlera, condemnats a patir la ira de Déu amb el diable i els seus àngels en l’eternitat;

34 respecte als quals he dit que no hi ha perdó en aquest món ni en el venidor,

35 havent negat el Sant Esperit després d’haver-lo rebut, i havent negat el Fill Unigènit del Pare, crucificant-lo per a ells i exposant-lo a la ignomínia plena.

36 Aquests són els qui aniran al llac de foc i sofre, amb el diable i els seus àngels,

37 i els únics sobre els quals la segona mort tindrà algun poder;

38 sí, en veritat, els únics que no seran redimits en el degut temps del Senyor, després de patir la seva ira.

39 Perquè tots els altres seran alçats per la resurrecció dels morts, mitjançant la victòria i glòria de l’Anyell que fou mort, el qual era al si del Pare abans que els mons fossin fets.

40 I aquest és l’evangeli, el missatge joiós, que la veu des del cel ens atestà:

41 Que ell vingué al món, àdhuc Jesús, a fi d’ésser crucificat pel món i llevar els seus pecats, i de santificar el món, netejant-lo de tota injustícia;

42 per tal que mitjançant ell, poguessin salvar-se tots aquells que el Pare havia posat al seu poder i havia fet per mitjà d’ell;

43 i ell glorifica el Pare i salva totes les obres de les seves mans, tret d’aquells fills de perdició que neguen el Fill després que el Pare l’ha revelat.

44 Per consegüent, salva tots menys ells; i aquests s’aniran al càstig inacabable, que és càstig sense fi, càstig etern, per a regnar amb el diable i els seus àngels en l’eternitat, on el seu cuc no mor i el foc no s’apaga mai, la qual cosa és el seu turment;

45 i ni la fi d’allò, ni el lloc, ni el seu turment, cap home no ho sap;

46 ni tampoc no ha estat revelat, ni es revela, ni serà revelat mai a l’home, excepte als qui se’n fan partícips;

47 amb tot, jo, el Senyor, ho mostro a molts en visió, però de seguida la torno a tancar;

48 consegüentment, la fi, l’amplària, l’alçària, la fondària, i la misèria d’allò ells no ho comprenen pas, ni cap home, sinó aquells que són consignats a aquesta condemna.

49 I sentírem la veu, tot dient: Escriviu la visió, perquè guaiteu, és el final de la visió dels patiments dels impius.

50 I una altra vegada testifiquem—perquè veiérem i sentírem—i aquest és el testimoniatge de l’evangeli de Crist respecte a aquells que sortiran en la resurrecció dels justos:

51 Són aquests que reberen el testimoniatge de Jesús, i cregueren en el seu nom, i foren batejats a la manera de la seva sepultura, estant sepultats en l’aigua en el seu nom, i això d’acord amb el manament que ell ha donat,

52 que per guardar els manaments poguessin quedar rentats i netejats de tots els seus pecats, i rebre el Sant Esperit per la imposició de les mans del qui és ordenat i segellat amb aquest poder;

53 i que reïxen per la fe, i són segellats pel Sant Esperit de la promesa, que el Pare aboca sobre tots aquells que són justos i fidels.

54 Són els qui fan l’Església del Primogènit.

55 Són els que el Pare ha lliurat a les seves mans totes les coses;

56 són els que són sacerdots i reis, els quals han rebut de la seva plenitud i de la seva glòria;

57 i són sacerdots de l’Altíssim, segons l’orde de Melquisedec, que era segons l’orde d’Enoc, que fou segons l’orde del Fill Unigènit.

58 Així doncs, com està escrit, són déus, àdhuc els fills de Déu.

59 Per consegüent, totes les coses són seves, sigui en la vida o en la mort, o coses del present o coses a venir, totes són seves, i ells són de Crist, i Crist és de Déu.

60 I reeixiran en totes les coses.

61 Per tant, que ningú no es gloriï en l’home; sinó que es gloriï més aviat en Déu, qui sotmetrà tots els enemics sota els seus peus.

62 Aquests viuran a la presència de Déu i del seu Crist per sempre més.

63 Són aquells que portarà amb ell quan vingui en els núvols del cel per a regnar a la terra sobre el seu poble.

64 Són els qui tindran part en la primera resurrecció.

65 Són els qui sortiran en la resurrecció dels justos.

66 Són els que s’han acostat al mont de Sió i a la ciutat del Déu vivent, l’indret celestial, el més sant de tots.

67 Aquests són els que s’han acostat a l’aplec d’incomptables àngels, a l’assamblea general i l’església d’Enoc, i del Primogènit.

68 Són aquells que tenen els seus noms inscrits al cel, on Déu i Crist són els jutges de tots.

69 Aquests són homes justos fets perfectes mitjançant Jesús, el mitjancer de la nova aliança, el qual obrà aquesta expiació perfecta, tot vessant de la seva pròpia sang.

70 Són els que tenen el cos celestial, amb un esclat que és com el del sol, àdhuc la glòria de Déu, el més alt de tots, la glòria del qual, com està escrit, és com l’esclat del sol del firmament.

71 I a més, veiérem el món terrestre, i vet aquí, guaiteu, aquests són els qui són del terrestre, i la seva glòria difereix de la de l’Església del Primogènit dels que han rebut la plenitud del Pare, així com la de la lluna difereix del sol del firmament.

72 Heus aquí, aquests són els qui moriren sense llei;

73 i també són aquells que són els esperits dels homes tancats a la presó, els quals el Fill visità i els predicà l’evangeli, per tal que fossin jutjats segons els homes en la carn;

74 els que no reberen el testimoniatge de Jesús en la carn, però després el reberen.

75 Són aquests els homes honorables de la terra, que foren encegats per les astúcies dels homes.

76 Són aquells que reben de la seva glòria, però no pas de la seva plenitud.

77 Són els que reben de la presència del Fill, però no pas de la plenitud del Pare.

78 Per consegüent, tenen el cos terrestre, i no pas celestial, i difereixen en glòria com la lluna difereix del sol.

79 Són els que no són pas valents en el testimoniatge de Jesús; per tant, no assoleixen la corona sobre el regne del nostre Déu.

80 I ara això és el final de la visió que veiérem del terrestre, que el Senyor ens manà escriure mentre encara érem en l’Esperit.

81 I a més, veiérem la glòria del telestial, la qual és la de l’inferior, així com la glòria dels estels difereix de la glòria de la lluna en el firmament.

82 Aquests són els qui no reberen ni l’evangeli de Crist ni el testimoniatge de Jesús.

83 Són els que no neguen el Sant Esperit.

84 Són els que són llençats a l’infern.

85 Aquests són els que no seran redimits del diable fins a l’última resurrecció, fins que el Senyor, Crist l’Anyell, hagi acabat la seva obra.

86 Són aquells que no reben de la seva plenitud en el món etern, sinó del Sant Esperit a través del ministeri del terrestre;

87 i el terrestre, a través del ministeri del celestial.

88 I també el telestial la rep pel ministeri d’àngels que són assenyalats a ministrar-los, que són designats per a ésser-los d’esperits ministrants, perquè seran hereus de la salvació.

89 I així veiérem en la visió celestial, la glòria del telestial, la qual passa tota comprensió;

90 i ningú no la coneix llevat d’aquell a qui Déu l’hagi revelada.

91 I així veiérem la glòria del terrestre, que sobrepuja en totes les coses la glòria del telestial, en glòria, i en poder, i en força i en domini.

92 I així veiérem la glòria del celestial, que sobrepuja en totes les coses, on Déu, àdhuc el Pare, regna sobre el seu tron per sempre més;

93 i davant del seu tron s’inclinen totes les coses amb reverència humil, i li donen glòria per sempre més.

94 Els qui viuen a la seva presència són l’Església del Primogènit; i veuen tal com són vistos, i coneixen tal com són coneguts, havent rebut de la seva plenitud i de la seva gràcia;

95 i ell els fa iguals en poder, i en força i en domini.

96 I la glòria del celestial és única, com també la glòria del sol és única.

97 I la glòria del terrestre és única, com també la glòria de la lluna és única.

98 I la glòria del telestial és única, com també la glòria dels estels és única; perquè com un estel difereix d’un altre en glòria, així també difereixen els uns dels altres en glòria en el món telestial;

99 perquè aquests són els que diuen que són de Pau, i d’Apolos, i de Cefas.

100 Són aquells que declaren que els uns són d’un, i els altres d’un altre—alguns de Crist i d’altres de Joan, i alguns de Moisès i d’altres d’Elies, i d’Essaïes i d’Isaïes, i d’Enoc;

101 però no reberen pas l’evangeli, ni el testimoniatge de Jesús, ni els profetes, ni l’aliança sempiterna.

102 Finalment, són tots aquells que no seran aplegats amb els sants, per a ésser arrabassats fins a l’Església del Primogènit, i rebuts en el núvol.

103 Sinó són aquests que són mentiders i embruixadors, i adúlters, i fornicadors, i qualsevol que estimi i fabriqui mentides.

104 Són els qui pateixen la ira de Déu a la terra.

105 Són els qui sofreixen la venjança del foc etern.

106 Aquests són els qui són llençats a l’infern, i pateixen la ira del Déu Totpoderós fins al compliment dels temps, quan Crist haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus i haurà perfeccionat la seva obra;

107 quan lliurarà el regne, i el presentarà al Pare, sense taca, tot i dient: He reeixit, i he trepitjat el cup tot sol, el cup del furor de la ira del Déu Totpoderós.

108 Aleshores serà coronat amb la corona de la seva glòria, per seure al tron de la seva potestat i regnar per sempre més.

109 Però, heus aquí, guaiteu, que contemplàrem la glòria i els habitants del món telestial, i eren tan incomptables com els estels del firmament del cel, o com la sorra a les platges del mar;

110 i sentírem la veu del Senyor que deia: Tots aquests doblegaran el genoll, i tota llengua confessarà Aquell que seu sobre el tron, per sempre més;

111 perquè seran jutjats segons les seves obres, i cadascú rebrà segons els seus fets, el seu propi domini a les mansions que són preparades;

112 i seran servents de l’Altíssim; però on Déu i Crist viuen no s’hi podran acostar, pels segles dels segles.

113 Aquesta és la fi de la visió que veiérem, que se’ns manà que escriguéssim mentre encara érem en l’Esperit.

114 Però grans i meravelloses són les obres del Senyor i els misteris del seu regne que ell ens va mostrar, els quals passen tota comprensió en glòria, i en força i en domini,

115 els quals ens manà que no escriguéssim mentre encara érem en l’Esperit, i no és permès a l’home de dir;

116 ni tampoc és capaç l’home de donar-los a conèixer, ja que només es poden veure i comprendre pel poder del Sant Esperit que Déu atorga als qui l’estimen i es purifiquen davant seu,

117 als quals ell concedeix aquest privilegi de veure i conèixer per ells mateixos;

118 a fi que, mitjançant el poder i la manifestació de l’Esperit, mentre siguin en la carn, puguin suportar la seva presència en el món de glòria.

119 I a Déu i a l’Anyell siguin la glòria, l’honra i el domini per sempre més. Amén.