Scriptures
Doctrina i Aliances 123


Secció 123

L’obligació dels sants referent als seus perseguidors, com ho exposà Josep Smith el Profeta, mentre era presoner a la presó de Liberty, Missouri, el mes de març de l’any 1839 (History of the Church, 3:302–303).

1–6, Els sants havien de recollir i publicar una relació dels seus patiments i persecucions; 7–10, El mateix esperit que fundà els credos falsos també porta a les persecucions dels sants; 11–17, Moltes persones d’entre totes les sectes encara acceptaran la veritat.

1 I A més, per la vostra consideració, suggerim la conveniència que tots els sants recopilin el coneixement que tenen de tots els fets, i patiments i abusos que els hagi ocasionat el poble d’aquest estat;

2 i també de tots els danys a la propietat que hagin sofert, i el seu import, tant de danys de caràcter i de ferides personals, com de béns immobles;

3 i a més, els noms de totes les persones que hagin participat en les seves opressions fins on es puguin obtenir i esbrinar.

4 I potser es pugui nomenar un comité a fi de recercar aquests detalls i prendre declaracions i deposicions; i també de recollir publicacions difamatòries que circulen;

5 i tot allò que es trobi en revistes i enciclopèdies, així com totes les històries difamatòries que ja s’han publicat o s’estan escrivint, i per qui s’està fent, i de presentar tota la concatenació de belitrades diabòliques i imposicions nefàries i assassines que s’han inflingit sobre aquest poble,

6 a fi de publicar-les no sols al món sencer, sinó de presentar-les als caps de govern en tot el seu matís fosc i diabòlic, com l’últim esforç que ens ha prescrit el nostre Pare Celestial, abans que puguem reclamar per complet i del tot aquella promesa que el faci sortir del seu amagatall; i també perquè la nació sencera quedi sense excusa abans que descarregui la força del seu braç potent.

7 És una obligació imperativa que tenim amb Déu, i amb els àngels davant dels quals ens presentarem, i amb nosaltres mateixos, i les nostres esposes i fills que s’han vist en la necessitat de doblegar-se d’angoixa, tristor i angúnies, sota la mà més maleïda de l’homicidi, tirania i opressió, recolzada, tot incitada i sostinguda per la influència d’aquell esperit que tan fortament té clavats al cor dels fills els credos dels seus pares, els quals han rebut mentides d’herència, i ha emplenat el món de confusió, cada vegada més forta, que ara s’ha tornat en la font de tota corrupció, i fa que la terra sencera gemegui sota el pes de la seva iniquitat.

8 És un jou de ferro, un lligam fort; són les manilles i cadenes, grillons i manyoteres mateixos de l’infern.

9 Per consegüent, és una obligació imperativa que tenim, no sols envers les nostres pròpies esposes i fills, sinó també envers les vídues i orfes que han vist assassinats els seus marits i pares sota la seva mà de ferro;

10 i els actes foscs i ennegrits d’aquest fan que l’infern mateix s’esgarrifi, i quedi atemorit i pàŀlid, i que les mans del mateix diable tremolin i trembolin.

11 I també, és una obligació imperativa que tenim envers la generació creixent i tots els purs de cor—

12 ja que encara hi ha molts a la terra, entre totes les sectes, partits i denominacions, que s’han encegat pels artificis subtils dels homes, els quals es posen a l’aguait per a enganyar, i ells no arriben a la veritat sols perquè no saben on trobar-la—

13 aleshores, doncs, hem de gastar i esgotar les nostres vides en portar a la llum totes les coses ocultes de la tenebra, fins on les coneguem; i veritablement ens són manifestades des del cel—

14 d’aquestes coses, doncs, hauríem d’ocupar-nos amb molt afany.

15 Que ningú no les consideri com petiteses, perquè hi ha molt en l’esdevenidor pertanyent als sants, que depèn d’aquestes coses.

16 Sabeu, germans, que en temps de tempestat un vaixell molt gran treu molt profit d’un timó molt petit, el qual el manté cap al vent i a les onades.

17 Així doncs, molt estimats germans, fem de bon cor totes les coses que estiguin al nostre abast; i aleshores podrem restar tranquils, amb la més completa seguretat de conèixer la salvació de Déu i de veure revelat el seu braç.