Scriptures
Doctrina i Aliances 19


Secció 19

Revelació donada mitjançant Josep Smith, a Manchester, Nova York, el mes de març de l’any 1830 (History of the Church, 1:72–74). A la seva història, el Profeta la presenta com “un manament de Déu, i no pas de l’home, a Martin Harris, donat pel qui és Etern” (History of the Church, 1:72).

1–3, Crist té tot poder; 4–5, Tots els homes han de penedir-se o patir; 6–12, Càstig etern és càstig de Déu; 13–20, Crist patí per tots, a fi que no pateixin si és que es penedeixen; 21–28, Cal predicar l’evangeli del penediment; 29–41, I declarar el missatge joiós.

1 Sóc l’Alfa i l’Omega, Crist el Senyor; sí, sóc ell, el principi i la fi, el Redemptor del món.

2 Jo, havent acomplert i portat a terme la voluntat d’aquell de qui sóc, sí, del Pare, referent a mi—havent fet això a fi de sometre’m totes les coses—

3 retenint tot poder, fins el de destruir Satanàs i les seves obres a la fi del món, i al gran dia final del judici que pronunciaré sobre els habitants del món, jutjant cada home segons les seves obres i els fets que hagi executat.

4 I en veritat, tothom ha de penedir-se o patir, perquè jo, Déu, no tinc fi.

5 Per tant, no revoco pas els judicis que pronunciaré, sinó que sortiran planys, plors, gemecs i el cruixit de dents, per a tots aquells que es trobin a la meva esquerra.

6 Tot i així, no s’ha escrit que aquest turment no tindrà fi, sinó que està escrit turment interminable.

7 A més, està escrit condemnació eterna, així que és més explícita que d’altres escriptures, per tal que obrés sobre el cor dels fills dels homes, del tot, per a la glòria del meu nom.

8 Per consegüent, us explicaré aquest misteri, car convé que sapigueu, així com els meus apòstols.

9 Parlo a vosaltres que sou escollits en això, com si fóssiu u, a fi que pugueu entrar al meu repòs.

10 Perquè, vet aquí, el misteri de la divinitat, que n’és de gran! Doncs, mireu, que no tinc fi, i el càstig que rebeu de la meva mà és càstig interminable, perquè Sense Fi és el meu nom. Així doncs:

11 Càstig etern és càstig de Déu.

12 Càstig sense fi és càstig de Déu.

13 Per tant, et mano que et penedeixis i guardis els manaments que has rebut de la mà del meu servent Josep Smith, fill, en nom meu;

14 i és per la meva omnipotència que els has rebut.

15 Així doncs, et mano penedir-te—penedeix-te, no sigui que et fereixi amb la vara de la meva boca, i amb la meva còlera i el meu enuig, i que siguin dolorosos els teus patiments—com de dolorosos no ho saps, com d’intensos no ho saps, no, ni com de difícils de suportar no ho saps!

16 Perquè vet aquí, jo, Déu, he patit aquestes coses per a tots, per tal que no patissin, si és que es penedeixen;

17 però si no es penedeixen, han de patir així com jo;

18 patiment que féu que jo, sí, Déu, el més gran de tots, tremolés a causa del dolor, i sagnés per cada porus, i sofrís, tant en el cos com en l’esperit, i desitgés que no hagués de beure de l’amarga copa, i defallir.

19 Així i tot, però, sigui la glòria al Pare, en vaig beure, i vaig acabar els meus preparatius per als fills dels homes.

20 Per tant, et dic novament que et penedeixis, no sigui que t’humiliï amb la meva omnipotència; i que confessis els teus pecats, no sigui que pateixis aquests càstigs dels quals he parlat, que tu, en el més mínim, o sigui, en el grau més petit, provares aquella vegada que et vaig treure el meu Esperit.

21 Et mano que no prediquis sinó el penediment; i que no mostris aquestes coses al món fins que sigui en la meva saviesa.

22 Perquè per ara no poden tolerar la carn, més aviat han de rebre llet; per tant, no han de conèixer aquestes coses, no sigui que pereixin.

23 Aprèn de mi i escolta les meves paraules; camina en la mansuetud del meu Esperit, i en mi tindràs pau.

24 Sóc Jesucrist; vaig venir per la voluntat del Pare, i faig la seva voluntat.

25 I a més, et mano que no cobegis la dona del teu proïsme, ni cerquis la vida del teu proïsme.

26 I també, que no has de cobejar els teus propis béns, sinó impartir-los lliurement per a la impressió del Llibre de Mormó, que conté la veritat i la paraula de Déu—

27 el qual és la meva paraula als gentils, a fi que vagi aviat als jueus, dels quals els lamanites en són una resta, per tal que creguin l’evangeli i no esperin més que es presenti un Messies que ja ha vingut.

28 I també, et mano que facis oració, tant en veu alta com dins el cor; sí, davant el món com en secret, en públic com en privat.

29 I que declaris el missatge joiós; sí, proclama’l sobre les muntanyes i en tot indret alt, i entre tot poble que et sigui permès de conèixer.

30 I ho faràs amb tota humilitat, confiant en mi, sense injuriar els qui t’injurien.

31 I de dogmes no en parlaràs, sinó que declararàs el penediment i la fe en el Salvador, i la remissió dels pecats pel baptisme i pel foc, sí, per l’Esperit Sant.

32 Vet aquí, aquest és un gran manament, i l’últim que et donaré sobre aquest assumpte, perquè et serà prou per a la teva conducta diària, inclús fins a la fi de la teva vida.

33 I et sobrevindran desgràcies si menysprees aquests consells, sí, la destrucció de tu mateix i de les teves propietats.

34 Dóna una porció dels teus béns, sí, fins una part dels teus terrenys, i tot menys el que és pel sosteniment de la teva família.

35 Paga el deute que has contractat amb l’impressor. Lliura’t de la servitud.

36 Deixa la teva casa i llar, tret de quan vulguis veure els de la teva família;

37 i parla lliurement a tots; sí, predica, exhorta, declara la veritat amb veu forta, amb so de joia, tot cridant: Hosanna, hosanna, beneït sigui el nom del Senyor Déu!

38 Fes oració a tota hora, i et vessaré a sobre el meu Esperit, i gran serà la teva benedicció, sí, més gran encara que si obtinguessis els tresors de la terra i la corrupció en la mesura corresponent.

39 Vet aquí, pots llegir això sense alegrar-te i alçar el cor de goig?

40 O pots seguir vagant per més temps com un guia cec?

41 O pots ésser humil i mansuet, i portar-te amb seny davant meu? Sí, vine a mi, el teu Salvador. Amén.