1 Pareu atenció, oh poble de la meva església, diu el Senyor, el vostre Déu, i escolteu la paraula del Senyor pel que fa a vosaltres—

2 El Senyor que vindrà de sobte al seu temple; el Senyor que baixarà damunt el món en judici amb una maledicció, sí, sobre totes les nacions que s’oblidin de Déu, i sobre tots els impius d’entre vosaltres.

3 Perquè arromangarà el seu braç sant a la vista de totes les nacions, i des d’un extrem a l’altre de la terra veuran la salvació del seu Déu.

4 Per tant, prepareu-vos, prepareu-vos, oh poble meu; santifiqueu-vos, aplegueu-vos, oh poble de la meva església, sobre la terra de Sió, tots vosaltres que no teniu el manament de romandre.

5 Sortiu de Babilònia. Sigueu nets, vosaltres que porteu els vasos del Senyor.

6 Convoqueu les vostres assemblees solemnes i parleu-vos sovint l’un amb l’altre. I invoqui cadascú el nom del Senyor.

7 Sí, i certament us dic novament, el temps ha arribat quan la veu del Senyor es dirigeix a vosaltres: Sortiu de Babilònia; aplegueu-vos d’entre les nacions, des dels quatre vents, des d’un cap del cel fins a l’altre.

8 Envieu els èlders de la meva església a les nacions que són lluny, a les illes del mar; envieu-los a països estrangers; crideu a tota nació, primer als gentils i després als jueus.

9 I vet aquí, aquest serà el seu pregó i la veu del Senyor a tot poble: Aneu a la terra de Sió a fi que s’eixamplin els termes del meu poble i que s’enforteixin les seves estaques, i que Sió s’estengui fins a les regions del voltant.

10 Sí, que surti el pregó entre tot poble: Desperteu, aixequeu-vos, i sortiu a rebre l’Espòs; guaiteu, que ve l’Espòs! Sortiu a rebre’l! Prepareu-vos per al gran dia del Senyor!

11 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.

12 Per consegüent, que fugi a Sió tot aquell que es trobi entre els gentils.

13 I aquells que són de Judà, fugiu a Jerusalem, a les muntanyes de la casa del Senyor.

14 Sortiu d’enmig de les nacions, sí, de Babilònia, d’entremig de la iniquitat, que és la Babilònia espiritual.

15 Però, certament, així diu el Senyor, que la vostra fugida no sigui amb presses, sinó que totes les coses es preparin per endavant; i que el que surti no miri cap enrera, no sigui que li caigui al damunt una destrucció sobtada.

16 Pareu atenció i escolteu, oh habitants de la terra. Escolteu tots alhora, vosaltres, els èlders de la meva església, i sentiu la veu del Senyor; perquè ell crida a tothom, i mana a tots de tot arreu que es penedeixin.

17 Car, vet aquí, el Senyor Déu ha enviat l’àngel proclamant per enmig del cel: Prepareu les vies del Senyor i adreceu les seves sendes, perquè l’hora de la seva vinguda és a prop—

18 quan l’Anyell es posarà dempeus sobre el Mont de Sió, i amb ell, cent quaranta-quatre mil que porten escrit al front el nom del seu Pare.

19 Per tant, prepareu-vos per a la vinguda de l’Espòs; sortiu, sortiu a rebre’l.

20 Car, guaiteu, es posarà dempeus sobre el Mont de les Oliveres, i sobre l’oceà poderós, sí, el gran abisme, i sobre les illes del mar, i sobre la terra de Sió.

21 I farà ressonar la seva veu des de Sió, i parlarà des de Jerusalem, i la seva veu se sentirà entre tot poble.

22 I serà una veu com el so de moltes aigües, i com d’una gran tronada que enderrocarà les muntanyes, i no es trobaran les valls.

23 Manarà el gran abisme, i serà llençat cap als països del nord, i les illes esdevindran una sola terra;

24 i la terra de Jerusalem i la terra de Sió tornaran al seu propi lloc, i aquesta terra serà com en els dies abans que fos dividida.

25 I el Senyor, àdhuc el Salvador, es posarà enmig del seu poble, i regnarà sobre tota carn.

26 I els qui estiguin als països del nord seran recordats pel Senyor, i els seus profetes sentiran la seva veu, i no es retindran per més temps; i donaran un cop a les roques, i el gel fluirà davant la seva presència.

27 I s’aixecarà una calçada enmig del gran abisme.

28 Els seus enemics els seran com a presa,

29 i als erms desolats brollaran pous d’aigües vives, i la terra resseca no tornarà a tenir set.

30 I portaran els seus tresors als fills d’Efraïm, els meus servents.

31 I els termes de les collades eternes tremolaran davant la seva presència.

32 I allí es postraran, i seran coronats de glòria, sí, a Sió, per la mà dels servents del Senyor, els fills d’Efraïm.

33 I s’ompliran de càntics d’una alegria sempiterna.

34 Vet aquí, aquesta és la benedicció del Déu etern sobre les tribus d’Israel, i la benedicció més rica sobre el cap d’Efraïm i els seus companys.

35 I també els de la tribu de Judà, després del seu dolor, seran purificats en santedat davant del Senyor, per a viure a la seva presència dia i nit, per sempre més.

36 I ara, certament diu el Senyor, a fi que es facin conèixer aquestes coses entre vosaltres, oh habitants de la terra, he enviat el meu àngel, tot volant per enmig del cel i portant l’evangeli sempitern, i ell ha aparegut a alguns i l’ha lliurat a l’home, i apareixerà a molts que viuen a la terra.

37 I aquest evangeli serà predicat a tota nació, tribu, llengua i poble.

38 I els servents de Déu sortiran, tot proclamant amb veu forta: Temeu Déu i glorifiqueu-lo, perquè ha arribat l’hora del seu judici;

39 i adoreu aquell que ha fet el cel, la terra, el mar i les fonts de les aigües,

40 tot invocant el nom del Senyor, dia i nit, i dient: Oh que fendeixis els cels, que baixessis, que les muntanyes es desfessin davant la teva presència!

41 I tindrà resposta damunt del seu cap, perquè la presència del Senyor serà com el foc candent que fa fondre, i com el foc que fa bullir l’aigua.

42 Oh Senyor, tu baixaràs per fer conèixer el teu nom als teus contraris, i totes les nacions tremolaran davant la teva presència,

43 quan facis coses que esglaien, coses que no esperen;

44 sí, quan baixis i les muntanyes es desfacin a la teva presència, trobaràs aquell que fa jubileu i obra rectament, el que es recorda de tu i de les teves vies.

45 Perquè des del començament del món els homes no han sentit, ni cap orella no ha sentit, ni cap ull ha vist mai, oh Déu, fora del teu, com en són de grans les coses que tens preparades per aquell que t’espera.

46 I es dirà: Qui és aquest que baixa de Déu en el cel amb les vestimentes tot tenyides; sí, des de regions desconegudes, tot revestit de robes esplèndides, avançant en la grandesa de la seva força?

47 I ell dirà: Sóc aquell que parlava amb rectitud, poderós per a salvar.

48 I les robes del Senyor seran vermelles, i les seves vestimentes com d’aquell que trepitja al cup.

49 I tan gran serà la glòria de la seva presència, que el sol amagarà la seva cara de vergonya, i la lluna retindrà la seva llum, i els estels seran llençats del seu lloc.

50 I se sentirà la seva veu: He trepitjat el cup tot sol, i he portat el judici damunt tot poble; i no hi havia ningú amb mi;

51 i els he aixafat en el meu furor i els he premsat en la meva ira, i m’he esquitxat les vestimentes amb la seva sang i en porto tacat tot el vestit; perquè aquest fou el dia de venjança que duia al cor.

52 I ara l’any dels meus redimits ha arribat; i faran esment de la tendra bondat del seu Senyor, i de tot el que ell ha conferit sobre ells d’acord amb la seva benvolença i segons la seva amorosa compassió, per sempre més.

53 Tots els seus sofriments, ell també els sofria. I l’àngel de la seva presència els salvava; i pel seu amor, i per la seva compassió, els redimia; els prenia en braços, els duia a coll tots els dies de l’antiguitat.

54 Sí, i també Enoc, i els qui estigueren amb ell; i els profetes que eren abans d’ell; i també Noè, i els qui eren abans d’ell; i Moisès també, i els qui eren abans d’ell;

55 i des de Moisès fins a Elies el profeta, i d’Elies el profeta a Joan, els quals foren amb Crist en la seva resurrecció, i els sants apòstols, amb Abraham, Isaac i Jacob, seran a la presència de l’Anyell.

56 I els sepulcres dels sants seran oberts; i en sortiran, i seran a la dreta de l’Anyell, quan es posi dempeus sobre el Mont de Sió i sobre la ciutat santa, la Nova Jerusalem; i entonaran el càntic de l’Anyell, dia i nit per sempre més.

57 I per aquest motiu, a fi que els homes poguessin ser fets participants de les glòries que els serien revelades, el Senyor envià la plenitud del seu evangeli, la seva aliança sempiterna, tot raonant amb senzillesa i simplicitat,

58 a fi de preparar els febles per aquelles coses que vénen a la terra, i per l’encàrrec del Senyor el dia en què els dèbils confondran els assenyats, i els menuts es faran nació forta, i dos faran fugir les seves desenes de milers.

59 I amb lo feble de la terra el Senyor batrà les nacions pel poder del seu Esperit.

60 I per aquest motiu es donaren aquests manaments; fou manat que es retinguessin del món el dia que eren donats, però ara han de sortir entre tota carn;

61 i tot això d’acord amb el parer i la voluntat del Senyor, que regna sobre tota carn.

62 I a aquell que es penedeixi i se santifiqui davant del Senyor, li será donada la vida eterna.

63 I sobre aquells que no paren atenció a la veu del Senyor s’acomplirà el que escriví el profeta Moisès, que serien exclosos d’entre el poble.

64 I també el que escriví el profeta Malaquies: Perquè vet aquí, vindrà el dia que cremarà com un forn, i tots els arrogants i tots aquells que fan maldat seran com a rostoll; i el dia que ve els cremarà, diu el Senyor de les Hosts, que no els en quedarà ni arrel ni branca.

65 Per tant, aquesta serà la resposta que el Senyor els donarà:

66 El dia que vaig venir als meus, cap de vosaltres no em va rebre, i fóreu foragitats.

67 Quan vaig cridar novament, ningú de vosaltres no em respongué; però, tot i així, el meu braç no quedà escurçat de cap manera, que no pogués redimir, ni el meu poder que no pogués alliberar.

68 Vet aquí, amb la meva reprensió eixugo el mar. Faig dels rius un desert; els seus peixos es podreixen, i moren de set.

69 Revesteixo els cels amb negror i els cobreixo amb roba de sac.

70 I això tindreu de la meva mà: Us ajaureu amb dolor.

71 Vet aquí, guaiteu, que no hi ha ningú que us deslliuri, perquè no obeíreu la meva veu quan us vaig cridar des dels cels; no creguéreu els meus servents, i quan us foren enviats no els rebéreu.

72 Per consegüent, segellaren el testimoniatge, i lligaren la llei, i vosaltres fóreu lliurats a la tenebra.

73 Aquests se n’aniran a les tenebres d’afora, on és el plor, i el plany, i el cruixit de dents.

74 Vet aquí, el Senyor, el vostre Déu ho ha proferit. Amén.