1 Pareu esment, oh èlders de la meva església, que us heu reunit en nom meu, àdhuc el de Jesucrist, el Fill del Déu vivent, el Salvador del món, a mesura que cregueu en el meu nom i guardeu els meus manaments.

2 Novament us dic, pareu atenció i escolteu, i obeïu la llei que us donaré.

3 Perquè en veritat us dic, que així com us heu reunit segons el manament que us vaig donar, i aneu d’acord referent a aquesta cosa, i heu demanat al Pare en el meu nom, així rebreu.

4 Heus aquí, certament us dic, que us dono aquest primer manament, que sortiu en el meu nom, cadascú de vosaltres excepte els meus servents Josep Smith, fill, i Sidney Rigdon.

5 I a aquests els dono el manament de sortir per un temps, i els serà indicat pel poder de l’Esperit quan hagin de tornar.

6 I us anireu amb el poder del meu Esperit, tot predicant el meu evangeli, de dos en dos, en nom meu, alçant la veu com si fos amb so de trompeta, i declarant la meva paraula com si fóssiu àngels de Déu.

7 I sortireu i batejareu amb aigua, dient: Penediu-vos, penediu-vos, que el regne dels cels és a prop.

8 I des d’aquest indret anireu a les regions de l’oest; i en tant que trobeu els qui us rebin, hi edificareu la meva església, a cada regió,

9 fins que arribi el temps en què us sigui revelat des de dalt, quan s’hagi de preparar la ciutat de la Nova Jerusalem, a fi que us aplegueu tots a la una, perquè sigueu el meu poble i jo el vostre Déu.

10 I també us dic, que el meu servent Edward Partridge s’ocupi de l’ofici al qual l’he nomenat. I succeirà que si transgredeix, un altre serà nomenat al seu lloc. Així sigui. Amén.

11 I a més us dic, que no es permetrà que surti ningú per tal de predicar el meu evangeli o edificar la meva església, que no hagi estat ordenat per algú que en tingui l’autoritat, i que l’església sàpiga que la tingui, i que hagi estat ordenat degudament pels caps de l’església.

12 I a més a més, els èlders, els preveres i mestres d’aquesta església han d’ensenyar els principis del meu evangeli que són a la Bíblia i al Llibre de Mormó, en el qual es troba la plenitud de l’evangeli.

13 I observaran les aliances i els reglaments de l’església per a complir-los; i aquests seran els seus ensenyaments, com l’Esperit els indiqui.

14 I us serà donat l’Esperit per l’oració de la fe; i si no rebeu l’Esperit, no ensenyareu.

15 I tot això ho mirareu de fer tal com he manat, referent a la vostra instrucció, fins que es doni la plenitud de les meves escriptures.

16 I quan alceu les vostres veus pel Consolador, parlareu i profetitzareu com a mi em sembli bé;

17 perquè, heus aquí, el Consolador coneix totes les coses, i testifica del Pare i del Fill.

18 Ara bé, parlo a l’església: No mataràs; i el qui mati no tindrà perdó en aquest món ni en el venidor.

19 I una altra vegada dic: No mataràs; perquè el qui mati morirà.

20 No furtaràs; i el qui furti i no voldrà penedir-se serà expulsat.

21 No mentiràs; aquell que digui mentides i no voldrà penedir-se serà expulsat.

22 Estimaràs la teva esposa amb tot el teu cor, i t’aferraràs a ella i a cap altra.

23 I el qui miri amb luxúria una dona per a desitjar-la, negarà la fe, i no tindrà l’Esperit; i si no es penedeix, serà expulsat.

24 No cometràs adulteri; i el qui adulteri i no es penedeixi, serà expulsat.

25 Però aquell que l’hagi comès, si es penedeix de tot cor, i l’abandona per no fer-ho més, el perdonaràs.

26 Però si ho torna a fer, no serà perdonat, sinó serà expulsat.

27 No parlaràs malament del teu proïsme, ni li causaràs cap mal.

28 Ja saps que les meves lleis pel que fa a aquestes coses es donen a les meves Escriptures. Aquell que faci pecat i no es penedeixi, serà expulsat.

29 Si m’estimes, em serviràs i compliràs tots els meus manaments.

30 I vet aquí, et recordaràs dels pobres, i consagraràs dels teus béns per al seu sosteniment, d’allò que tinguis per a impartir-los, amb una aliança i un títol que no es poden violar.

31 I a mesura que impartiu dels vostres bens als pobres, m’ho fareu a mi; i seran dipositats en mans del bisbe de la meva església i dels seus consellers, dos èlders o summes sacerdots que ell assenyali, o hagi assenyalat i apartat per a aquest fi.

32 I s’esdevindrà que una vegada dipositades en mans del bisbe de la meva església, i després que ell hagi rebut aquests testimoniatges referents a la consagració de les propietats de la meva església, que no es poden retirar d’ella, d’acord amb els meus manaments, tothom es farà responsable davant meu, majordom de la seva propietat, o de la que hagi rebut per consagració, tot allò que sigui necessari per a ell i la seva família.

33 I a més, si hi ha béns a mans de l’església o de qualsevol dels seus membres, més dels necessaris per al seu sosteniment, després d’aquesta primera consagració, que és una resta que s’ha de consagrar al bisbe, es guardaran per a subministrar-ne als qui no en tinguin, de tant en tant, a fi que tothom a qui li faci falta tingui l’abast suficient i rebi d’acord amb les seves carències.

34 Per consegüent, la resta es guardarà al meu magatzem, per a subministrar-ne als pobres i necessitats, segons decretin el summe concili de l’església, i el bisbe i el seu concili,

35 i per al fi de comprar terrenys per al benefici públic de l’església, i de construir cases d’adoració, i d’edificar la Nova Jerusalem, que més endavant us serà revelada,

36 a fi que el meu poble de l’aliança s’aplegui tot a l’una aquell dia quan jo vindré al meu temple. I faig així per a la salvació del meu poble.

37 I s’esdevindrà que aquell que pequi, i no se’n penedeixi, serà expulsat de l’església, i no se li tornarà el que hagi consagrat per als pobres i necessitats de la meva església, o en altres paraules, per a mi;

38 perquè en la mesura en què feu a un d’aquests més petits, a mi m’ho feu.

39 Perquè succeirà que el que he parlat per boca dels meus profetes s’acomplirà, car consagraré de les riqueses d’aquells que d’entre els gentils acceptin el meu evangeli per als pobres del meu poble que són de la casa d’Israel.

40 I a més a més, no seràs altiu de cor; que siguin totes les teves vestimentes senzilles, i la seva bellesa l’obra de les teves pròpies mans.

41 I que es facin totes les coses amb puresa davant meu.

42 No seràs ociós, perquè l’ociós no menjarà del pa ni es vestirà amb les vestimentes del treballador.

43 I tot aquell que d’entre vosaltres estigui malalt, i no tingui la fe suficient d’ésser guarit, però sí creu, serà nodrit amb tota tendresa, amb herbes i aliments senzills, i això no pas a les mans de l’enemic.

44 I es cridarà els èlders de l’església, dos o més, i pregaran per a ells, i els posaran les mans a sobre en el meu nom; i si és que moren, moriran per a mi; i si és que viuen, viuran per a mi.

45 Viureu junts en amor, en tant que plorareu la pèrdua d’aquells que morin, i més en especial dels qui no tinguin esperances d’una resurrecció gloriosa.

46 I succeirà que els qui morin en mi, no provaran gens la mort, doncs, els serà dolça;

47 i aquells que no morin en mi, ai d’ells! car la seva mort és amarga.

48 I a més, s’esdevindrà que el qui tingui fe en mi d’ésser guarit, que no estigui decretat per a morir, serà guarit.

49 Aquell que tingui fe de veure, veurà.

50 El qui tingui fe de sentir, sentirà.

51 El coix que tingui fe de saltar, saltarà.

52 I aquells que no tinguin fe de fer aquestes coses, però sí creuen en mi, tindran poder d’esdevenir els meus fills; i si no transgredeixen les meves lleis, els suportaràs en les seves dolències.

53 Continuaràs ferm en el lloc de la teva majordomia.

54 No t’emportaràs la vestimenta del teu germà; pagaràs per allò que rebis d’ell.

55 I si obtens més del que et sigui necessari per al teu sosteniment, ho donaràs al meu magatzem, a fi que totes les coses es facin segons el que he dit.

56 Demanaràs, i les meves Escriptures seran donades tal com he designat, i seran preservades amb seguretat;

57 i convé que estiguis quiet respecte d’elles, i que no les ensenyis fins que les hagis rebut en la seva plenitud.

58 I et dono el manament que llavors les ensenyis a tots els homes; perquè seran ensenyades a totes les nacions, tribus, llengües i pobles.

59 Prendràs les coses que has rebut, que t’han estat donades a les meves Escriptures, com a llei, perquè sigui la meva llei per a governar la meva església.

60 I el qui faci segons aquestes coses se salvarà, i aquell que no, serà condemnat si continua així.

61 Si demanes, rebràs revelació rera revelació, coneixement sobre coneixement, a fi que coneguis els misteris i les coses pacífiques—allò que porta la joia, allò que fa venir la vida eterna.

62 Demanaràs, i et serà revelat en el meu propi i degut temps on s’edificarà la Nova Jerusalem.

63 I vet aquí, succeirà que els meus servents seran enviats cap a l’est i a l’oest, cap al nord i al sud.

64 I ara mateix, que el que vagi a l’est ensenyi a tot aquell que converteixi que fugi cap a l’oest; i això com a conseqüència d’allò que passarà a la terra, i de combinacions secretes.

65 Heus aquí, observaràs totes aquestes coses, i gran serà el teu guardó; perquè a vosaltres us és concedit de conèixer els misteris del regne, però no pas als del món.

66 Observareu les lleis que heu rebut i sereu fidels.

67 I més endavant rebreu aliances de l’església, les quals seran suficients per a establir-vos, tant aquí com a la Nova Jerusalem.

68 Així doncs, aquell que li manqui saviesa, que me la demani, i l’hi donaré abundosament i sense fer-ne retret.

69 Alceu el cor i alegreu-vos, perquè a vosaltres se us ha donat el regne o, dit d’una altra manera, les claus de l’església. Així sigui. Amén.

70 Els preveres i mestres tindran les seves majordomies, així com els membres.

71 I els èlders o summes sacerdots que són designats per a ajudar el bisbe com a consellers en totes les coses, rebran el sosteniment per a les seves famílies de les propietats que s’han consagrat al bisbe pel bé dels pobres, i per altres propòsits, com ja s’ha esmentat;

72 o rebran una remuneració justa per tots els seus serveis, sigui una majordomia o d’una altra manera, com el bisbe i els seus consellers ho considerin més bé o decideixin.

73 I el bisbe també rebrà el seu sosteniment, o una remuneració justa per tots els seus serveis a l’església.

74 Heus aquí, del cert us dic, tots aquells que d’entre vosaltres hagin repudiat els seus companys per causa de la fornicació, o en altres paraules, si testifiquen davant vostre amb tota humilitat de cor que així és el cas, no els rebutjareu d’entre vosaltres.

75 Però si trobeu que alguns han deixat els seus companys a causa de l’adulteri, i ells mateixos són els ofensors, i encara viuen els seus companys, seran expulsats d’entre vosaltres.

76 I a més us dic, que vetllareu i tindreu cura, amb tota mena d’investigació, que no rebeu cap d’aquests entre vosaltres, si són casats;

77 i si no són casats, es penediran de tots els seus pecats, o no els rebreu.

78 I també, tot aquell que pertanyi a aquesta Església de Crist mirarà de guardar tots els manaments i aliances de l’església.

79 I succeirà que si d’entre vosaltres algú mata, serà lliurat per ser jutjat segons les lleis del país; car recordareu que no té perdó; i serà comprovat d’acord amb les lleis del país.

80 I si algun home o dona comet adulteri, ell o ella serà jutjat davant dos o més èlders de l’església; i es confirmarà tota paraula contra ell o ella per dos testimonis de l’església, i no pas de l’enemic; però si hi ha més de dos testimonis, serà millor.

81 Tanmateix ell o ella serà condemnat per boca de dos testimonis; i els èlders exposaran el cas davant l’església, i aquesta alçarà la mà en contra d’ell o d’ella, a fi que siguin tractats segons la llei de Déu.

82 I, si és possible, cal que el bisbe estigui present també.

83 I així fareu amb tots els casos que es presentin davant vostre.

84 I si un home o una dona roba, serà lliurat a la llei del país.

85 I si furta, serà lliurat a la llei del país.

86 I si ell o ella menteix, serà lliurat a la llei del país.

87 I si cometen qualsevol mena d’iniquitat, seran lliurats a la llei que és la llei de Déu.

88 I si el teu germà o la teva germana t’ofèn, prendràs ell o ella, entre tu i ell o ella sols, i si confessa, us reconciliareu.

89 I si ell o ella no confessa, lliuraràs ell o ella a l’església, no als membres, sinó als èlders. I es farà en una reunió, i no pas davant el món.

90 I si el teu germà o la teva germana ofèn a molts, seran represos davant de molts.

91 I si qualsevol ofèn públicament, serà renyat en públic, a fi que ell o ella s’avergonyeixi. I si no confessen, seran lliurats a la llei de Déu.

92 Si algú ofèn en secret, serà renyat en secret, perquè tingui l’oportunitat de confessar-ho en secret a aquell o aquella a qui hagi ofès, i a Déu, per tal que l’església no parli en to acusador d’ell o d’ella.

93 I així prosseguireu en totes les coses.