Breu Anàlisi
del
Llibre de Mormó

A la portada del Llibre de Mormó es fa referència a tres classes de planxes, és a dir:

1. Les Planxes de Nefí, les quals, segons aclara el texte del llibre, eren de dues menes, (a) les Planxes Grans, i (b) les Planxes Petites. Les primeres foren dedicades més particularment a la història secular dels pobles de què tractaven, mentre que les segones es componien principalment d’annals sagrats.

2. Les Planxes de Mormó, que contenien un compendi de les Planxes de Nefí, fet per Mormó, junt amb molts comentaris, i la continuació de la història feta per ell mateix, i altres afegidures de Moroni, fill de Mormó.

3. Les Planxes d’Eter, que contenen una història dels jaredites. Aquest relat fou compendiat per Moroni, el qual hi insertà el seus propis comentaris, i el va incorporar a la història general, amb el títol, Llibre d’Eter.

   A aquestes es pot afegir una altra coŀlecció de planxes a les quals freqüentment fa referència el Llibre de Mormó, és a dir:

4. Les Planxes de Llautó de Laban, endudes pel poble de Lehí de Jerusalem, les quals contenien escriptures i genealogies hebraiques. En els annals nefites apareixen molts extractes d’aquestes planxes.

El Llibre de Mormó es compon de quinze parts o divisions principals, anomenades, amb una sola excepció, llibres, cada un dels quals designat pel nom del seu autor principal. D’aquests, els primers sis llibres, Primer Nefí, Segon Nefí, Jacob, Enós, Jarom i Omní, són traduccions de seccions corresponents de les Planxes Petites de Nefí. Entre els llibres de Omní i Mossíah es troben Les Paraules de Mormó, que enllacen la narració de Nefí, tal com fou escrita damunt les Planxes Petites, amb el compendi de Mormó de les Planxes Grans, que cobreix els períodes següents. Les Paraules de Mormó constitueixen una breu explicació de les primeres parts de la història, així com un prefaci a les divisions que segueixen.

El cos del llibre, des de Mossíah fins al capítol setè de Mormó inclusiu, és la traducció del compendi que féu Mormó de les Planxes de Nefí. L’última part del Llibre de Mormó, des del capítol vuitè de Mormó fins al final del volum, fou gravada per Moroni, fill de Mormó, que primer finalitzà la història de la vida del seu pare, i després féu un compendi de la història dels jaredites, anomenat el Llibre d’Eter. Més tard afegí la part que coneixem com el Llibre de Moroni.

El període que comprèn els annals del Llibre de Mormó, s’estén des de l’any 600 abans de Crist fins al 421 després de Crist. Més o menys en aquest temps, Moroni, l’últim dels historiadors nefites, segellà els annals sagrats i els amagà al Senyor, a fi que eixissin als darrers dies, d’acord amb allò que la veu de Déu havia anunciat per boca dels seus profetes antics. L’any 1827 de la nostra era, el mateix Moroni, aleshores un ésser ressuscitat, lliurà les planxes gravades a Josep Smith.