1. Ara jo, Moroni, prossegueixo la meva narració. Succeí, doncs, que a causa de les combinacions secretes d’Akish i dels seus amics, enderrocaren el regne d’Omer.

2. Així i tot, el Senyor fou misericordiós amb Omer, i també amb els fills i filles que no li cercaven la destrucció.

3. I el Senyor li advertí en un somni, que sortís del país. Per tant, Omer marxà del país amb la seva família i féu camí molts dies; arribà i passà vora del turó de Shim, i vingué prop de l’indret on foren destruïts els nefites. I des d’allí anà cap a l’est, i arribà a un lloc anomenat Ablom, vora les platges de la mar. Allí plantà la tenda, i també els seus fills i filles, i tota la seva casa, excepte Jared i la seva família.

4. I succeí que Jared fou ungit rei del poble per mà de la dolenteria. I donà a Akish la seva filla per muller.

5. I succeí que Akish cercà la vida del seu sogre. I apeŀlà als qui ell havia fet el jurament dels antics, i obtingueren el cap del seu sogre, mentre seia sobre el seu tron donant audiència al seu poble.

6. Perquè tant s’havia escampat aquesta iniqua societat secreta, que havia corromput el cor de tot el poble. Així doncs, Jared fou assassinat sobre el seu tron, i Akish regnà en lloc seu.

7. I succeí que Akish començà a tenir gelosia del seu fill, i el tancà a la presó. I li tingué amb poc o res de menjar fins que en morí.

8. Ara, el germà d’aquest que patí la mort (el seu nom era Nemrà) s’enutjà amb el seu pare pel que havia fet amb el seu germà.

9. I succeí que Nemrà reuní uns quants homes, i va fugir del país i anà a viure amb Omer.

10. I succeí que Akish engendrà altres fills, i aquests es guanyaren el cor del poble, encara que li havien jurat a Akish de fer tota mena d’iniquitat, segons ell desitjava.

11. Ara, el poble d’Akish tenia set del guany, igual com Akish tenia set del poder. Per tant, els fills d’Akish els prometeren diners, i per aquests mitjans s’atragueren els més del poble.

12. I començà una guerra entre els fills d’Akish i Akish, que durà per espai de molts anys, fins a la destrucció de quasi tot el poble del reialme; sí, tots moriren fora de trenta ànimes, i aquells que havien fugit amb la família d’Omer.

13. Per això Omer fou establert altra vegada a la terra de la seva herència.

14. I succeí que Omer començà a fer-se vell. Així i tot, a la seva vellesa engendrà Emer; i ungí Emer per rei en lloc seu.

15. I després d’haver ungit Emer per rei, veié la pau al país per espai de dos anys. I morí, havent conegut moltíssims dies curulls d’angoixa. I Emer regnà en lloc seu, i complí els passos del seu pare.

16. I el Senyor començà novament a enretirar la maledicció de la terra, i la casa d’Emer prosperà molt sota el regnat d’Emer. En espai de seixanta-dos anys havien arribat a ésser molt forts, fins a fer-se molt rics.

17. I tenien tota mena de fruits, i cereals, i de sedes i llí finíssim, i d’or, plata i objectes preciosos.

18. I també tota mena de bestiar, bous, vaques, ovelles, porcs i cabres, i moltes altres espècies d’animals, útils per a l’alimentació de l’home.

19. I també en tenien de cavalls i ases, i hi havia elefants, cureloms i cumoms, tots ells útils a l’home, i en especial els elefants, cureloms i cumoms.

20. Així el Senyor vessava les seves benediccions sobre aquesta terra, que era més escollida que totes les altres; i manà que tothom que ocupés la terra, que la posseís per al Senyor, altrament seria destruït quan estigués al punt de la iniquitat. Perquè damunt tots semblants, diu el Senyor, vessaré la plenitud de la meva còlera.

21. I Emer judicà en dretura tots els dies de la seva vida, i engendrà molts fills i filles. Engendrà Coriàntum i l’ungí perquè regnés en lloc seu.

22. I després d’haver-ne ungit Coriàntum, visqué quatre anys, i veié la pau al país. Sí, àdhuc assolí veure el Fill de justícia, i se’n gaubà, i glorificà el seu dia. I morí en pau.

23. Succeí que Coriàntum caminà pels passos del seu pare. Edificà moltes ciutats poderoses i administrà allò que era bo al seu poble tots els seus dies. I succeí que no tingué fills fins a la vellesa.

24. Succeí que la seva esposa va morir als cent dos anys. I a la seva vellesa Coriàntum va prendre per muller una noia jove, i engendrà fills i filles. I visqué fins a l’edat de cent quaranta-dos anys.

25. I engendrà Com, i Com regnà en lloc seu. Regnà quaranta-nou anys, i engendrà Het, i també d’altres fills i filles.

26. El poble s’havia escampat altra vegada per tota la faç de la terra, i començà novament a haver-hi molta dolenteria arreu del país. I Het començà a caviŀlar els plans secrets de l’antigor, per a destruir el seu pare.

27. I succeí que va destronar el seu pare, i el matà amb la seva pròpia espasa; i regnà en lloc seu.

28. Altra vegada vingueren profetes en el país, cridant-los al penediment — que havien de preparar el camí del Senyor o vindria una maledicció sobre la faç de la terra. Sí, que hi hauria una gran fam per la qual serien destruïts si no es penedien.

29. Però el poble no cregué les paraules dels profetes i els feren fora. A alguns els tiraren a fosses i els deixaren fins a morir. I tot això feien conforme a la paraula del rei Het.

30. I succeí que començà a haver-hi una gran escassesa per tot el país. I els habitants començaren a ésser destruïts molt de pressa per l’escassesa, car no plovia damunt la faç de la terra.

31. I sorgiren també serpents verinoses sobre la superfície de la terra, i enverinaren molta gent. I succeí que el bestiar començà a fugir davant les serpents verinoses cap a la terra del sud, la qual els nefites anomenaven Zarahemla.

32. I succeí que molts d’entre ells moriren pel camí. Així i tot, hi havia alguns que fugiren fins a la terra del sud.

33. I el Senyor féu que les serpents verinoses no els perseguissin més, però que aquestes tallessin el camí a fi que el poble no pogués passar; i que qualsevol que intentava passar, caigués per les serpents verinoses.

34. I succeí que el poble seguia el curs dels animals, i devorava les carcasses dels que havien mort pel camí, fins que les varen haver devorades totes. Ara, quan el poble veié que havien de sucumbir, començà a penedir-se de les seves iniquitats i a clamar al Senyor.

35. I succeí que quan s’havia humiliat prou davant el Senyor, envià la pluja sobre la superfície de la terra, i el poble començà a reviure altra vegada. I tornà a haver-hi fruit en els paísos del nord i en tots els encontorns als voltants. I el Senyor els desplegà el seu poder, en preservar-los de la fam.