Scriptures
Éter 14


Capítol 14

Maledicció sobre la terra. Guerres i vessament de sang, sense parar. Coriàntumr no cauria per l’espasa.

1. Aleshores començà a haver-hi una maledicció gran sobre tota la terra a causa de la iniquitat del poble. De manera que si un home deixava la seva eina o l’espasa al prestatge, o al lloc on la guardava, vet aquí que l’endemà ja no la trobava, tan gran era la maledicció sobre la terra.

2. Per tant, tothom s’aferrava al que era seu, amb les mans, i no prestava ni manllevava. I tothom portava el puny de l’espasa a mà dreta, per a defensar-se la propietat, i la pròpia vida, i la de les mullers i fills.

3. Aleshores, després d’espai de dos anys, i després de la mort de Xared, s’alçà el germà de Xared, i presentà batalla a Coriàntumr, i Coriàntumr el derrotà i el perseguí fins a l’erm d’Akish.

4. I succeí que el germà de Xared li lliurà batalla a l’erm d’Akish, i la batalla esdevingué molt furiosa, i molts milers caigueren a espasa.

5. I Coriàntumr posà setge a l’erm. I el germà de Xared en sortí de nit, i matà una part de l’exèrcit de Coriàntumr mentre jeien embriacs.

6. I arribà fins al país de Moron, i es posà al tron de Coriàntumr.

7. I succeí que Coriàntumr sojornà amb el seu exèrcit dos anys a l’erm, durant els quals rebé grans reforços al seu exèrcit.

8. Ara, el germà de Xared, que s’anomenava Galaad, també rebé gran reforç al seu exèrcit, a causa de les combinacions secretes.

9. I succeí que el seu alt sacerdot el matà mentre seia sobre el seu tron.

10. I un dels de les combinacions secretes assassinà l’alt sacerdot en un pas secret, i s’obtingué el regne. I es deia Lib; era un home de molta talla, més alt que qualsevol home d’entre el poble.

11. Succeí que en el primer any del regnat de Lib, Coriàntumr arribà al país de Moron i presentà batalla a Lib.

12. I succeí que lluitava amb Lib, i aquest li colpejà al braç, que el deixà ferit. Així i tot, l’exèrcit de Coriàntumr envestí Lib, que fugi fins a les vores de la mar.

13. I succeí que Coriàntumr el perseguí. I Lib li donà batalla sobre les vores de la mar.

14. I succeí que Lib desféu l’exèrcit de Coriàntumr, que fugi altra volta a l’erm d’Akish.

15. I Lib el perseguí fins a les planícies d’Agosh. Coriàntumr s’havia emportat tot el poble amb ell, mentre fugia davant Lib en aquell cantó per on s’escapolava.

16. I quan va haver arribat a les planícies d’Agosh, lliurà batalla a Lib i l’assotà fins que morí. Així i tot, el germà de Lib vingué contra Coriàntumr al lloc seu, i la batalla esdevingué molt furiosa. I Coriàntumr fugi novament davant l’exèrcit del germà de Lib.

17. Ara, el nom del germà de Lib era Shiz. I succeí que Shiz perseguí Coriàntumr. Enderrocà moltes ciutats; matava dones i criatures, i incendiava les ciutats.

18. I s’escampà una por de Shiz per tot el país; sí, un crit sortia per tot el país: Qui pot estar-se davant de l’exèrcit de Shiz? Heus aquí que escombra la terra al seu davant!

19. I succeí que el poble començà a arreplegar-se en exèrcits per tot arreu de la faç de la terra.

20. I estaven dividits; els uns fugiren fins a l’exèrcit de Shiz, i els altres fins al de Coriàntumr.

21. I tan gran i duradora havia estat la guerra, i tan llarga l’escena de vessament de sang i carnatge, que la faç de la terra restà tot coberta dels cossos dels morts.

22. I tan ràpida i precipitada la guerra, que no quedava cap per a enterrar els morts, sinó que anaven d’estrall en estrall, deixant els cossos d’homes, dones i criatures, escampats per la faç de la terra, per a quedar presa als cucs de la carn.

23. I la pudor d’allò s’escampà per tot arreu del país, fins a tota la superfície de la terra. Per tant, el poble es molestava de dia i de nit, d’aquella pudor.

24. Així i tot, Shiz no cessava de perseguir Coriàntumr, perquè havia jurat de venjar-se sobre aquest, la sang del seu germà que havia estat mort, i de desmentir la paraula del Senyor que havia vingut a Eter, de què Coriàntumr no cauria a fill d’espasa.

25. Així veiem com el Senyor els visità en la plenitud de la seva còlera, i que les seves dolenteries i abominacions els havien preparat camí per a la seva destrucció eterna.

26. I succeí que Shiz perseguí Coriàntumr cap a l’est, fins a la vora del mar, i allí presentà batalla a Shiz per espai de tres dies.

27. I fou tan terrible la destrucció entre els exèrcits de Shiz, que el poble començà a espantar-se i a fugir davant els exèrcits de Coriàntumr. I fugiren fins al país de Corihor, i escombraren els habitants al seu davant, a tot aquell que no s’ajuntés amb ells.

28. Plantaren les seves tendes a la vall de Corihor. I Coriàntumr plantà les seves a la vall de Xurr. Ara, la vall de Xurr era prop del pujol de Comron. Per tant, Coriàntumr reuní els seus exèrcits damunt el pujol de Comron i féu sonar la trompeta als exèrcits de Shiz, cridant-los al combat.

29. I succeí que sortiren, però foren rebutjats enrera; tornaren una segona vegada i foren rebutjats de nou. I succeí que per tercera volta retornaren, i la batalla esdevingué molt greu.

30. I succeí que Shiz colpejà Coriàntumr, que li donà moltes ferides profundes. I Coriàntumr, havent dessagnat molt, es desmaià i se l’endugueren com si fos mort.

31. Ara, n’hi havia tanta pèrdua d’homes, dones i criatures a ambdós costats, que Shiz manà al seu poble que no perseguís més els exèrcits de Coriàntumr. Per tant, tomaren al seu campament.