1. I succeí que quan Coriàntumr es restablí de les seves ferides, es posà a recordar les paraules que Eter li havia parlat.

2. Veié que havien mort a espasa ja quasi dos milions del seu poble, i començà a afligir-se del cor. Sí, s’havien occit dos milions d’homes valents, i també les seves dones i infants.

3. Començà a penedir-se del mal que havia fet. Es posà a recordar les paraules que s’havien dit per boca de tots els profetes, i les veia complides fins aquest moment, en cada engruna. I la seva ànima es dolgué i refusà tot consol.

4. I succeí que escrigué una epístola a Shiz pregant-li que perdonés el poble, i que ell renunciaria el regne per amor de la vida del poble.

5. I succeí que quan Shiz l’havia rebuda, escrigué una epístola a Coriàntumr, que si es rendiria perquè el matés amb la pròpia espasa, perdonaria la vida del poble.

6. I succeí que el poble no es penedia de la seva iniquitat. I el poble de Coriàntumr estava mogut a ira contra el poble de Shiz, i el de Shiz estava mogut a ira contra el poble de Coriàntumr. Per tant, el poble de Shiz lliurà batalla al poble de Coriàntumr.

7. I quan Coriàntumr veié que estava per caure, fugi altra vegada davant el poble de Shiz.

8. I succeí que arribà a les aigües de Ripliàncum (que interpretat, significa vast, o sobrepujant tot). Per tant, quan arribaren a aquestes aigües, plantaren les tendes. I Shiz també plantà les seves a prop, i l’endemà anaren al combat.

9. I succeí que feren una batalla molt furiosa, en la qual Coriàntumr restà ferit altra vegada, i es desmaià de la pèrdua de sang.

10. I succeí que els exèrcits de Coriàntumr arremeteren els exèrcits de Shiz, que els derrotaren i feren fugir. I fugiren cap al sud, i plantaren les tendes en un indret que es deia Ogat.

11. I succeí que l’exèrcit de Coriàntumr plantà les tendes prop del pujol de Ramà. Era el mateix pujol en què el meu pare, Mormó, havia amagat al Senyor els annals que eren sagrats.

12. I succeí que aplegaren tot el poble sobre tota la superfície de la terra, dels que no havien mort, fora d’Eter.

13. I succeí que Eter veié tots els fets del poble. I veia que el poble que estava per Coriàntumr s’ajuntava a l’exèrcit de Coriàntumr; i que el poble que estava per Shiz s’ajuntava a l’exèrcit de Shiz.

14. Per tant, per espai de quatre anys es reunia el poble, per tal d’aplegar tots els qui es trobaven damunt la superfície de la terra, i que tinguessin tota la força que els fos possible.

15. I quan s’havien aplegat tots, cadascú a l’exèrcit que volia, amb les seves mullers i els fills — tant homes, dones i nens proveïts d’armes de guerra, amb escuts, cuirasses i elms, i vestits a la faisó de la guerra — marxaren els uns contra els altres per combatre’s. I lluitaren tot aquell dia, i ningú triomfà.

16. I succeí que a entrada de nit, estaven fatigats, i es retiraren als seus campaments. I després d’haver-s’hi retirat, es posaren a udolar i a lamentar per les baixes del seu poble. I tan grans foren els crits, i udols i lamentacions, que fendiren l’aire fora mida.

17. I succeí que a l’endemà retornaren a la batalla, i gran i terrible fou aquell dia. Però així i tot, ningú triomfà. I en arribar la nit, altra vegada tendiren l’aire amb els seus crits i udols i lamentacions, per les baixes del seu poble.

18. I succeí que Coriàntumr novament escrigué una epístola a Shiz, tot suplicant que no tornés al combat, sinó que prengués el regne i perdonés la vida del poble.

19. Heus aquí, l’Esperit del Senyor havia deixat d’esforçar-se amb ells, i Satanàs tenia ple poder en el cor del poble. Perquè s’havien donat a la duresa del seu cor i a la ceguesa de la seva ment, per tal que fossin destruïts. Per tant, retornaren a la batalla.

20. I succeí que combateren tot aquell dia, i quan arribà la nit dormiren damunt les espases.

21. I l’endemà batallaren fins que arribà la nit.

22. I a entrada de nit estaven ebris de còlera, com l’home que està embriac de vi. I altra vegada dormiren damunt les espases.

23. I l’endemà lluitaren altra vegada. I en arribar la nit tots havien mort a fil d’espasa fora de cinquanta-dos del poble de Coriàntumr, i seixanta-nou del poble de Shiz.

24. I succeí que dormiren damunt les espases aquella nit. I l’endemà lluitaren altra vegada. I contengueren en la seva força, amb les espases i els escuts, tot aquell dia.

25. I quan arribà la nit, hi havia trenta-i-dos dels de Shiz i vint-i-set dels de Coriàntumr.

26. I succeí que menjaren i dormiren, i es prepararen a morir a l’endemà. Eren homes grans i poderosos, segons la força dels homes.

27. I succeí que lluitaren per espai de tres hores, i desmaiaren per la pèrdua de sang.

28. I succeí que quan els homes de Coriàntumr s’hagueren recobrat prou per caminar, estaven a punt de fugir per la vida. Però Shiz s’alçà, i també els seus homes, i jurà en la seva còlera que mataria Coriàntumr, o moriria per l’espasa.

29. Per tant, els perseguí, i l’endemà els atrapà. I lluitaren altra vegada amb l’espasa. I succeí que quan tots havien caigut per l’espasa, fora de Coriàntumr i Shiz, heus aquí que Shiz quedà desmaiat de la pèrdua de sang.

30. I succeí que quan Coriàntumr s’hagué recolzat damunt l’espasa, i recobrat una mica, segà el cap a Shiz.

31. I succeí que Shiz, després de haver-li tallat el cap, s’alçà damunt les mans i caigué. I després d’esforçar-se a respirar, morí.

32. I Coriàntumr caigué a terra, i esdevingué com si no tingués vida.

33. El Senyor parlà a Eter i li digué: Surt. I sortí, i veié que s’havien complert totes les paraules del Senyor. I terminà els seus annals (i no n’he escrit ni la centèsima part). I els amagà de tal manera que els trobà el poble de Limhi.

34. Ara, les últimes paraules que escriví Eter són aquestes: Si és que el Senyor vol que sigui transportat, o que sofreixi la seva voluntat en la carn, no té cap importància, per tal que em salvi en el regne de Déu. Amén.