1. Succeí que Shez, que era descendent de Het — perquè Het havia mort per la fam, i tota la seva casa fora de Shez — que Shez començà a edificar altra vegada un poble romput.

2. I Shez es recordava de la destrucció dels seus pares, i edificà un regnat just. Perquè es recordava del que havia fet el Senyor en portar Jared i el seu germà a través del gran abisme. I Shez caminà pels camins del Senyor; i engendrà fills i filles.

3. El seu fill gran, que s’anomenava Shez, es revoltà contra ell. Però fou ferit per la mà d’un lladre, per les seves moltes riqueses, el que portà la pau altra vegada al seu pare.

4. I succeí que el pare edificà moltes ciutats sobre la superfície de la terra, i el poble començà novament a espargir per tota la faç de la terra. Shez a la seva vellesa engendrà Riplàkish. I morí, i Riplàkish regnà en lloc seu.

5. Succeí que Riplàkish no féu el que era recte a la vista del Senyor, perquè tenia moltes dones i concubines, i posava damunt les espatlles dels homes càrregues greus de portar. Sí, els imposà contribucions pesades, i amb els impostos construí molts edificis espaiosos.

6. Es féu edificar un tron molt formós. I construí molts presons, i tot el qui no es sotmetés als impostos, el feia tancar a la presó. I aquell que no podia pagar les contribucions el tancava a la presó. I els feia treballar contínuament per al sosteniment, i tot el qui refusava de treballar el feia matar.

7. Per tant, obtenia les seves obres fines, sí, el seu or fi, feia refinar a la presó. I feia que hi fos treballat tota mena d’obradura fina. I succeí que afligia el poble amb les seves prostitucions i abominacions.

8. I quan havia regnat quaranta-dos anys, el poble es va sublevar contra ell. I la guerra començà novament en el país, fins que Riplàkish fou mort, i foragitaren els seus descendents del país.

9. I succeí que quan hagueren passat molts anys, Morianton, descendent de Riplàkish, aplegà un exèrcit dels desterrats i emprengué la guerra contra el poble. S’apoderà de moltes ciutats i la guerra esdevingué molt greu; i durà per espai de molts anys. I ell guanyà poder damunt tot el poble, i s’hi establí com a rei.

10. Després d’establir-s’hi com a rei, alleugerí les càrregues del poble, i així guanyà favor als seus ullls i l’ungí com rei.

11. I feia justícia al poble, però no a ell mateix, a causa de les seves moltes prostitucions. Per tant, fou exclòs de la presència del Senyor.

12. I succeí que Morianton edificà moltes ciutats, i el poble esdevingué molt ric sota el seu regnat, tant en edificis i en or i plata, com en collites de gra, i ramats i bestiar, i aquelles coses que els havien estat restituïdes.

13. I Morianton arribà a molta vellesa, i aleshores engendrà Kim. I Kim regnà en lloc del seu pare. Regnà vuit anys, i el seu pare morí. I succeí que Kim no regnava pas en dretura, per tant no fou afavorit del Senyor.

14. El seu germà se sublevà contra ell, i el portà a la captivitat. I restà en captivitat tots els seus dies, i hi engendrà fills i filles. A la vellesa engendrà Levi, i va morir.

15. Succeí que després de la mort del seu pare, Levi va servir en captivitat per espai de quaranta-dos anys. I féu la guerra contra el rei del país, i així obtingué el regne per a ell mateix.

16. I després d’aconseguir-se el regne, féu el que era recte a la vista del Senyor. I el poble prosperà en el país. Ell tingué una bona vellesa, i engendrà fills i filles. Engendrà també Corom, al qui ungí rei en lloc seu.

17. I succeí que Corom féu allò que era bo a la vista del Senyor tots els seus dies, i engendrà molts fills i filles. I després d’haver vist molts anys, passà de la terra com tots. I Kish regnà en lloc seu.

18. Succeí que Kish també morí. I Lib regnà en lloc seu.

19. I Lib féu també allò que era bo a la vista del Senyor. I en els dies de Lib foren destruïdes les serpents verinoses. De manera que anaren a la terra del sud a la caça d’aliments per al poble, perquè el país fou cobert d’animals del bosc. I el mateix Lib també esdevingué un gran caçador.

20. Edificaren una gran ciutat, prop de la llenca de terra, per l’indret on la mar divideix la terra.

21. I conservaven el país cap al sud com a ermàs, per a caça. I la superfície del país del nord estava tot coberta d’habitants.

22. I eren molt laboriosos, i compraven i venien, i traficaven entre ells per fer-s’hi un guany.

23. I treballaven en tota mena de minerals, i afaiçonaven l’or, la plata, el ferro, el llautó, i tota espècie de metalls. Els treien de la terra; per tant, apilaven immensos munts de terra per treure’n minerals, d’or, de plata, ferro i coure. I treballaven tota mena d’obradura fina.

24. Tenien sedes i llí retort. I confeccionaven tota mena de teles, a fi de cobrir-se la nuesa.

25. I fabricaven tota mena d’eines per conrear la terra, tant per llaurar com per sembrar, i segar i cavar, i també per batre.

26. I també es feien tota mena d’eines amb les que treballaven el bestiar.

27. Fabricaven tota mena d’armes de guerra. I treballaven tota espècie d’articles, de molt enginyosa obradura.

28. Jamai podria haver-hi poble més beneït que aquell, i cap altre més prosperat per la mà del Senyor. I es trobaven en un país que fou escollit per damunt de tots els altres, perquè així ho havia dit el Senyor.

29. Succeí que Lib visqué molts anys, i engendrà fills i filles. I també engendrà Heartom.

30. I Heartom regnà en lloc del seu pare. Quan Heartom hagué regnat vint-i-quatre anys, li prengueren el regne. I serví molts anys en captivitat, sí, àdhuc tota la resta de la seva vida.

31. I engendrà Het. Het visqué en captivitat tots els seus dies. I Het engendrà Aaron, i Aaron visqué en captivitat tots els seus dies. I engendrà Amnigadda, i Amnigadda també visqué en captivitat tots els seus dies. I engendrà Coriàntum, i Coriàntum visqué en captivitat tots els seus dies; i ell engendrà Com.

32. I succeí que Com s’atragué la meitat del regne. I regnà quaranta-dos anys sobre la meitat del regne. Anà a la guerra contra el rei, Amgid, i es barallaren per espai de molts anys, i durant aquest temps Com obtingué poder sobre Amgid, i sobre la resta del regne.

33. En els dies de Com començà a haver-hi lladres en el país. I adoptaren els plans antics i administraren juraments a la faisó dels antics. I cercaren altra vegada a destruir el regne.

34. Ara, Com els combaté molt, però així i tot, no pogué res contra ells.