Scriptures
Éter 7


Capítol 7

El just regnat d’Oriah, seguit de rebeŀlió, usurpació i lluites. Els reialmes rivals de Xule i de Cohor. Iniquitat i idolatria: Apareixen profetes i el poble es penedeix.

1. I succeí que Oriah judicà en dretura sobre el país tots els seus dies, que foren moltíssims.

2. I engendrà fills i filles, sí, en va engendrar trenta-un, entre els quals hi havia vint-i-tres fills mascles.

3. I succeí que també engendrà Kib a la seva vellesa. I Kib regnà en lloc seu; i Kib engendrà Corihor.

4. Quan Corihor tingué trenta-dos anys, es revoltà contra el seu pare i se’n va anar a viure al país de Nehor. Engendrà fills i filles, i esdevingueren bellíssims. Per tant, Corihor es va atreure molta gent.

5. I quan hagué aplegat un exèrcit, pujà al país de Moron, on habitava el rei, i el féu captiu. Amb això s’acomplí la paraula del germà de Jared, de què serien reduïts a la captivitat.

6. Ara el país de Moron, on habitava el rei, era situat prop de la terra que els nefites anomenen Desolació.

7. I succeí que Kib habità en la captivitat, i també el seu poble, sota Corihor el seu fill, fins que es féu molt vell. Així i tot, Kib engendrà Xule a la seva vellesa, mentre era captiu.

8. I succeí que Xule s’enutjà amb el seu germà, i creixé en força, i esdevingué poderós segons la força de l’home. I també era poderós en seny.

9. Per això anà al pujol d’Efraïm i hi fongué mineral del turó, i afaiçonà espases d’acer per a aquells que s’havia atret. I després d’haver-los armat amb espases, retornà a la ciutat de Nehor i lliurà batalla al seu germà, Corihor. Així fou com obtingué el regne i el retornà al seu pare Kib.

10. Ara, per allò que Xule li havia fet, el seu pare li conferí el reialme; i fou així com començà a regnar en lloc del seu pare.

11. I succeí que judicà en dretura, i estengué el seu reialme per tota la faç de la terra, perquè el poble havia esdevingut molt nombrós.

12. I succeí que Xule també engendrà molts fills i filles.

13. I Corihor es penedí dels molts mals que havia comès. Per tant, Xule li donà poder en el seu regne.

14. I succeí que Corihor va tenir molts fills i filles. I entre els fills de Corihor n’hi havia un que s’anomenava Noè.

15. I succeí que Noè es revoltà contra Xule, el rei, i també contra el seu pare Corihor. I s’atragué Cohor, el seu germà, i també tots els seus germans i molts del poble.

16. I lliurà batalla a Xule, el rei, amb què obtingué la terra de la seva primera herència. I es féu rei d’aquella part del país.

17. I succeí que altra vegada lliurà batalla a Xule, el rei. I agafà Xule, el rei, i el portà captiu a Moron.

18. I quan estava a punt de matar-lo, els fills de Xule s’introduïren de nit a la casa de Noè, i el mataren. Enfonsaren la porta de la presó i alliberaren el seu pare, i el coŀlocaren sobre el tron del seu propi reialme.

19. Per tant, el fill de Noè edificà el seu regne, al lloc seu. Malgrat tot, però, no obtingueren més domini sobre Xule, el rei. I el poble que estava sota el regnat de Xule, el rei, prosperà moltíssim i esdevingué fort.

20. El país fou dividit; i hi havia dos reialmes, el de Xule i el de Cohor, fill de Noè.

21. I Cohor, fill de Noè, féu que el seu poble presentés batalla a Xule. I Xule els derrotà i matà Cohor.

22. Ara, Cohor tenia un fill que s’anomenava Nemrod. I Nemrod va donar el reialme de Cohor a Xule, i guanyà favor als ulls de Xule. Per tant, Xule li concedí grans favors, i feia el que desitjava en el regne de Xule.

23. També durant el regnat de Xule, vingueren profetes entre el poble, enviats del Senyor, i profetitzaren que la maldat i la idolatria del poble portaven una maledicció sobre el país, i que si no es penedien serien destruïts.

24. I succeí que el poble vilipendià els profetes i es mofà d’ells. I el rei, Xule, féu judici contra tots aquells que vilipendiaven els profetes.

25. I decretà una llei per tot el país que donà poder als profetes d’anar tot arreu que volguessin. I d’aquesta manera el poble fou conduït al penediment.

26. I ja que el poble es penedia de les seves dolenteries i idolatries, el Senyor els perdonà, i començaren altra vegada a prosperar en el país. I succeí que Xule engendrà fills i filles a la seva vellesa.

27. No va haver-hi més guerres en els dies de Xule. I ell es recordava de les grans coses que el Senyor havia fet pels seus pares, en portar-los a través del gran abisme fins a la terra de promissió. Per això judicà en dretura tots els seus dies.