1. Succeí que els dies d’Eter foren durant els de Coriàntumr. I Coriàntumr era rei sobre tot el país.

2. I Eter era un profeta del Senyor. Per tant, sortí en els dies de Coriàntumr, i començà a profetitzar al poble, perquè no el podien deturar per l’Esperit del Senyor que hi havia en ell.

3. Cridava des del matí fins a la posta del sol, exhortant el poble a creure en Déu fins al penediment, perquè no fos destruït. I els deia que mitjançant la fe, totes les coses es compleixen.

4. Així doncs, aquell que cregui en Déu pot, amb certesa, esperar un món més bo, sí, àdhuc un lloc a la dreta de Déu. I aquesta esperança ve de la fe, la qual, fent-se àncora a les ànimes dels homes, els faria segurs i ferms, abundosos sempre en bones obres i emmenats a glorificar Déu.

5. I succeí que Eter profetitzà al poble coses grans i meravelloses, les quals no cregueren perquè no les veieren.

6. Ara jo, Moroni, voldria parlar una mica d’aquestes coses. Voldria mostrar al món que la fe consisteix de coses que s’esperen i que no es veuen. Per tant, no disputeu perquè no veieu, perquè no en rebreu cap testimoni fins després de la prova de la vostra fe.

7. Perquè era per la fe que Crist es mostrà als nostres pares, una vegada que s’havia ressuscitat dels morts. I no se’ls mostrà fins que no tingueren fe en ell. Per tant, calia que alguns tinguessin fe en ell, puix que no es mostrava al món.

8. Però per la fe dels homes, s’ha mostrat al món, i ha glorificat el nom del Pare. I ha aparellat un camí pel qual altres poguessin participar del do celestial, per tal que tinguessin esperança d’aquelles coses que no han vist.

9. Per tant, vosaltres també podeu tenir esperança i participar del do, si sols tindreu la fe.

10. Heus aquí que fou per la fe que els de l’antigor foren cridats segons el sant orde de Déu.

11. Per tant, per la fe fou donada la llei de Moisès. Però en el do del seu Fill, Déu ha aparellat un camí molt més exceŀlent. I és per la fe que això s’ha complert.

12. Perquè si no hi ha fe entre els fills dels homes, Déu no pot fer cap miracle entre ells. Per tant, no se’ls mostrava fins després de la seva fe.

13. Heus aquí que fou la fe d’Alma i d’Amulek la que féu enderrocar la presó.

14. Heus aquí que fou la fe de Nefí i de Lehí la que obrà el canvi sobre els lamanites, que foren batejats amb foc i amb l’Esperit Sant.

15. Heus aquí que fou la fe d’Ammon i dels seus germans, la que obrà tan gran miracle entre els lamanites.

16. Sí, i tots aquells que han obrat miracles els han fets per la fe, tant aquells que foren abans de Crist com els qui foren després.

17. I fou per la fe que els tres deixebles obtingueren la promesa de què no provarien de la mort. I aquesta promesa no l’obtingueren fins després de la seva fe.

18. I jamai, en cap temps, ningú no ha fet miracles fins després de la seva fe. Per tant, primer cregueren en el Fill de Déu.

19. I n’hi havia molts que tenien la fe tan forta, àdhuc abans de la vinguda de Crist, que no podien estar vedats de dins el vel, sinó que certament veieren amb els seus ulls el que havien vist abans amb l’ull de la fe. I se n’alegraren.

20. Heus aquí que hem vist en aquests annals que un d’aquells fou el germà de Jared. Perquè era tan gran la seva fe en Déu, que quan Déu estengué el dit, no el pogué amagar de la vista del germà de Jared, a causa de la seva paraula que li havia parlat, la qual havia obtingut per la fe.

21. I quan el germà de Jared hagué vist el dit del Senyor, per la promesa que havia obtingut per la fe, el Senyor ja no podia retenir-li res de la vista. Per tant, li mostrà totes les coses, perquè ja no podia estar vedat de dins el vel.

22. I és per la fe que els meus pares han obtingut la promesa que aquestes coses arribarien als seus germans, per mitjà dels gentils. I per això el Senyor m’ha manat a mi, sí, el mateix Jesucrist.

23. I jo li vaig dir: Senyor, els gentils es mofaran d’aquestes coses, per la nostra feblesa en escriure, perquè tu, Senyor, ens has fet poderosos en paraula per la fe, però no ens has fet poderosos en escriure. Perquè has concedit a tot aquest poble que pogués parlar molt, a causa de l’Esperit Sant que li has donat.

24. I has fet que nosaltres poguéssim escriure poc, a causa de la malaptesa de les nostres mans. Vet aquí que no ens has fet poderosos en escriure, com al germà de Jared. Perquè tu li feres que les coses que va escriure ell, fossin poderoses, com ho ets tu, fins a abatre l’home en llegir-les.

25. També has fet poderoses i grans les nostres paraules, fins i tot que no les podem escriure. Per tant, quan escrivim, veiem la nostra feblesa i ens trabuquem en la coŀlocació de les paraules. I em temo, no sigui que els gentils es burlin de les nostres paraules.

26. I quan vaig haver dit això, el Senyor em va parlar, dient: Els insensats fan mofa, però ho lamentaran. I la meva gràcia és prou per als mansuets, que no s’aprofitaran de la vostra feblesa.

27. Si els homes vénen a mi, els mostraré la seva feblesa. Jo dono als homes la feblesa perquè siguin humils. I la meva gràcia és prou per a tot aquell que s’abaixi davant meu. Perquè si s’humilien davant meu i tenen fe en mi, llavors faré que les coses febles es tornin fortes per a ells.

28. Heus aquí que jo mostraré als gentils la seva feblesa, i els mostraré que la fe, l’esperança i la caritat condueixen fins a mi, font de tota justícia.

29. I jo, Moroni, després d’escoltar aquestes paraules, em vaig consolar, i vaig dir: Oh Senyor, que es faci la teva recta voluntat, perquè sé que tu obres per als fills dels homes segons la seva fe.

30. Perquè el germà de Jared digué al mont Zerin: Aparta’t, i s’apartà. I si no hagués tingut fe, la muntanya no s’hauria mogut. Per tant, tu obres després que els homes tenen fe.

31. Car és així que tu et mostrares als teus deixebles; perquè després que tenien fe i parlaven en nom teu, tu te’ls manifestaves en gran poder.

32. I també em recordo del que has dit, que has aparellat una estança per a l’home, sí, àdhuc entre les mansions del teu Pare, en la qual l’home podria tenir una esperança més exceŀlent. Per tant, l’home ha de tenir esperança, o no podrà rebre una herència en el lloc que tu li has preparat.

33. A més, em recordo del que has dit, que tu has estimat el món, fins a ajeure la teva vida pel món, per tal que la prenguessis altra vegada a fi de preparar un lloc per als fills dels homes.

34. Ara, jo sé que aquest amor que tu has tingut per als fills dels homes és la caritat. Per tant, excepte que tenen caritat, els homes no poden heretar aquell lloc que tu has preparat a les mansions del teu Pare.

35. Per tant sé, per allò que tu has dit, que si els gentils no tenen caritat per a la nostra feblesa, els provaràs. I els trauràs el seu talent, fins el que ja han rebut, i en donaràs a aquells que tindran amb més abundor.

36. I succeí que vaig pregar al Senyor que donés als gentils gràcia perquè tinguessin caritat.

37. I el Senyor em digué: Si no tenen caritat, no t’importa a tu; tu has estat fidel. Per tant, les teves vestidures seran netejades. I perquè has vist la teva feblesa, seràs fet fort, fins a asseure’t al lloc que t’he preparat a les mansions del meu Pare.

38. Ara jo, Moroni, m’acomiado dels gentils, sí, i també dels meus germans, els quals estimo, fins que ens trobarem davant el tribunal de Crist, on tothom sabrà que les meves vestidures no s’han tacat amb la vostra sang.

39. Llavors sabreu que he vist Jesús, i que m’ha parlat cara a cara. I que em parlà amb tota humilitat, com un home parla a un altre, en la meva pròpia llengua, d’aquestes coses.

40. I només n’he escrit unes quantes, a causa de la meva feblesa en escriure.

41. Ara, voldria recomanar-vos que cerquéssiu aquest Jesús del qual han escrit els profetes i apòstols, per tal que la gràcia de Déu el Pare, així com del Senyor Jesucrist i de l’Esperit Sant, que dóna testimoniatge d’ells, estigui i habiti en vosaltres sempre. Amén.