1. Ara jo parlo també d’aquells que no creuen en Crist.

2. Heus aquí, ¿creureu en el dia de la vostra visita — heus aquí, quan el Senyor vindrà, sí, aquell gran dia mateix en què la terra serà enrotllada com un full, i els elements es fondran amb calor abrasadora, sí, aquell gran dia quan sereu portats a comparèixer davant l’Anyell de Déu — aleshores direu que no hi ha Déu?

3. Negareu llavors per més temps el Crist, o podreu contemplar l’Anyell de Déu? Es que penseu que habitareu amb ell, sota una consciència de la vostra culpabilitat? Us imagineu que podríeu sentir-vos feliços de viure amb aquell Esser Sant, mentre la vostra ànima fos turmentada amb una consciència de la culpabilitat de què heu abusat per sempre de les seves lleis?

4. Heus aquí, us dic que seríeu més malaurats de viure amb un Déu sant i just, sota una consciència de la vostra brutícia davant d’ell, que no pas de viure amb les ànimes condemnades a l’infern.

5. Perquè heus aquí, quan sereu portats a contemplar la vostre nuesa davant Déu, i també la glòria de Déu i la santedat de Jesucrist, se us encendrà una flama de foc inextingible a sobre.

6. Llavors, oh incrèduls, retorneu al Senyor! Clameu al Pare poderosament, en nom de Jesús, perquè tal vegada us trobeu sense màcula, purs, bells i blancs, havent estat netejats per la sang de l’Anyell, aquell gran i darrer dia.

7. I altra vegada parlo a vosaltres que negueu les revelacions de Déu, i que dieu que ja s’han abolit, que ja no hi ha revelacions, ni profecies, ni dons, ni guariments, ni do de llengües, ni interpretació de llengües.

8. Heus aquí, us dic que aquell que nega aquestes coses no coneix pas l’evangeli de Crist. Sí, no ha llegit pas les escriptures, i si les ha llegides, no les comprèn.

9. Perquè no hi llegim que Déu és el mateix, ahir, avui i sempre més, i que en ell no hi ha variació ni ombra de canvi?

10. Ara, si vosaltres us heu imaginat un déu que varia i en qui hi ha ombra de canvi, aleshores us heu imaginat un déu que no és pas un Déu de miracles.

11. Però heus aquí, jo us mostraré un Déu de miracles, el mateix Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob. I és aquell mateix Déu que ha creat els cels i la terra, i tot el que contenen.

12. Heus aquí, que ell creà Adam, i per Adam va venir la caiguda de l’home; i per la caiguda de l’home vingué Jesucrist, sí, el Pare i el Fill. I per Jesucrist vingué la redempció de l’home.

13. I per la redempció de l’home, que vingué per Jesucrist, els homes són retornats a la presència del Senyor. Sí, és en això que tothom és redimit, perquè la mort de Crist duu a terme la resurrecció, que realitza una redempció d’un son sense fi, del qual tots els homes seran despertats pel poder de Déu quan soni la trompeta. I surtiran, tant grans com petits, i tots es presentaran davant el seu tribunal, redimits i desfermats d’aquest lligam etern de la mort, que és una mort temporal.

14. Llavors vindrà el judici del Sant sobre ells. I és aleshores que aquell que és brut restarà brut, i el qui és just restarà just. El qui és feliç restarà feliç, i aquell que és infeliç, restarà infeliç.

15. Ara, oh vosaltres, tots que us heu imaginat un déu que no pot fer miracles, jo us pregunto: Han passat totes aquestes coses de les quals us he parlat? Es que ja ha arribat la fi? Heus aquí, jo us dic que no. I Déu no ha cessat pas d’ésser un Déu de miracles.

16. Heus aquí, no són meravelloses als nostres ulls les coses que Déu ha fet? Sí, i qui pot comprendre les obres meravelloses de Déu?

17. Qui no dirà que no fou miracle que per la seva paraula el cel i la terra fossin fets? I que pel poder de la seva paraula l’home hagi estat creat de la pols de la terra? I que pel poder de la seva paraula hagin estat fets els miracles?

18. I qui no dirà que Jesucrist no va fer molts poderosos miracles? I foren molts els grans miracles fets a mans dels apòstols.

19. I si es feien miracles llavors, per què Déu ha cessat d’ésser un Déu de miracles, i amb tot que és un Esser invariable? Heus aquí, us dic que ell no canvia pas; si fos així, deixaria d’ésser Déu. I ell no deixa pas d’ésser Déu, i és un Déu de miracles.

20. I la raó per la qual deixa de fer miracles entre els fills dels homes, és perquè decauen en la incredulitat, i s’aparten del recte camí, i no coneixen el Déu en qui haurien de confiar.

21. Heus aquí, us dic que aquell que creu en Crist, sense dubtar, tot allò que demani al Pare en nom de Crist li serà concedit. I aquesta promesa és per a tots, fins als confins de la terra.

22. Perquè així ho va dir Jesucrist, el Fill de Déu, als seus deixebles que haurien de romandre, i també a tots els seus deixebles, en presència de la multitud: Aneu per tot el món i prediqueu l’evangeli a tota criatura;

23. El qui creurà i es batejarà, serà salvat. Però aquell que no creurà serà condemnat.

24. I aquests senyals acompanyaran els qui creuen: En nom meu expulsaran dimonis; parlaran noves llengües; aixecaran serpents; i si beuen alguna metzina, no els farà cap mal. Imposaran les mans sobre els malalts, i es posaran bons.

25. I aquell que creurà en el meu nom, sense dubtar, a ell li confirmaré totes les meves paraules, fins als confins de la terra.

26. Ara, doncs, qui podrà resistir les obres del Senyor? Qui pot negar les seves paraules? Qui s’alçarà contra el poder totpoderós del Senyor? Qui menysprearà les obres del Senyor? Qui denigrarà els fills de Crist? Esguardeu, tots vosaltres, menyspreadors de les obres del Senyor, perquè us estranyareu i morireu.

27. Llavors, no menyspreeu, ni us estranyeu, sinó escolteu les paraules del Senyor, i demaneu al Pare, en nom de Jesús, tot el que necessiteu. No dubteu, sinó sigueu creients, i comenceu, com en els dies de l’antigor, a acostar-vos al Senyor amb tot el cor; i treballeu la vostra pròpia salvació amb temor i tremolor davant ell.

28. Sigueu assenyats en els dies de la vostra prova; despulleu-vos de tota immundícia. No demaneu, per tal de consumir-ho en les vostres concupiscències, ans demaneu amb una resolució immutable, que no cedireu davant cap temptació, sinó que servireu el Déu veritable i vivent.

29. Mireu de no batejar-vos indignament; mireu de no prendre el sagrament del Crist indignament. Ans, mireu de fer totes les coses en dignitat, i en el nom de Jesucrist, el Fill del Déu vivent. I si feu així i persevereu fins a la fi, de cap manera no sereu rebutjats.

30. Heus aquí que us parlo com si parlés d’entre els morts, perquè jo sé que tindreu les meves paraules.

31. No em condemneu a causa de les meves imperfeccions, ni al meu pare per les seves, ni a aquells que han escrit abans que ell. Més bé, doneu gràcies a Déu que us ha manifestat les nostres imperfeccions, per tal que aprengueu a ésser més assenyats que nosaltres.

32. Ara, heus aquí, hem escrit aquests annals segons els nostres coneixements, amb els caràcters que anomenem entre nosaltres, l’egipci reformat, els quals ens han estat transmesos, i els hem adaptat segons la nostra manera de parlar.

33. I si les nostres planxes haguessin estat prou grans, hauríem escrit en hebreu; però també hem adaptat l’hebreu. I si haguéssim pogut escriure en hebreu, no hauríeu trobat cap imperfecció en els nostres annals.

34. Però el Senyor coneix les coses que hem escrit, i també, que cap altre poble no coneix la nostra llengua. I és per això que ell ha aparellat els mitjans per a la seva interpretació.

35. Aquestes coses s’escriuen per tal que nosaltres traguem de les nostres vestidures la sang dels nostres germans que han decaigut en la incredulitat.

36. I heus aquí, això que nosaltres hem desitjat pel que fa als nostres germans — que siguin restaurats a coneixença de Crist — és segons les pregàries de tots els sants que han habitat en el país.

37. I que el Senyor Jesucrist concedeixi que les seves pregàries siguin contestades segons la seva fe. I que Déu el Pare es recordi de l’aliança que ha fet amb la casa d’Israel. I que ell els beneeixi per sempre més, mitjançant la fe en el nom de Jesucrist. Amén.