El Llibre de Mormó

1. Ara jo, Mormó, faig registre de les coses que he vist i sentit. I l’anomeno el Llibre de Mormó.

2. Per l’època en què Ammaron amagà els annals per al Senyor, va venir a mi (jo tenia uns deu anys i començava a estar una mica instruït a la faisó de l’ensenyança del meu poble, i em digué: Veig que ets un noi seriós i prompte en observar.

3. Per això, quan tinguis uns vint-i-quatre anys, vull que et recordis de les coses que has observat d’aquest poble. I quan tindràs aquesta edat, vés a la terra d’Antum, a un turó que s’anomenarà Shim, i allí he dipositat per al Senyor, tots els gravats sagrats sobre aquest poble.

4. I t’enduràs les planxes de Nefí, i les altres les deixaràs on són. I gravaràs damunt les planxes de Nefí totes les coses que has observat d’aquest poble.

5. I jo, Mormó, descendent de Nefí (i el nom del meu pare era Mormó), vaig recordar allò que Ammaron m’havia encomanat.

6. I succeí que quan vaig tenir onze anys, el meu pare em dugué cap a la terra del sud, fins al país de Zarahemla.

7. Tota la superfície de la terra s’havia cobert d’edificis, i la població era tan nombrosa, gairebé, com la sorra de la mar.

8. I succeí que durant aquest any començà una guerra entre els nefites, que eren nefites i jacobites, josepites i zoramites. I aquesta guerra fou entre els nefites i els lamanites, els Jemuelites i els ismaelites.

9. Ara, els lamanites, els lemuelites i els ismaelites foren nomenats lamanites. I els dos partits eren nefites i lamanites.

10. Succeí que la guerra entre ells començà en les vores de Zarahemla, prop de les aigües del Sidó.

11. I els nefites s’havien aplegat un gran nombre d’homes, fins a passar els trenta mil; i en aquest mateix any lliuraren diverses batalles, en les quals derrotaren els lamanites i en mataren molts.

12. I succeí que els lamanites abandonaren el seu designi, i s’establí la pau en el país. I aquesta pau durà prop de quatre anys en què no hi havia vessament de sang.

13. Però la iniquitat regnava damunt la superfície de tot el país, fins al punt que el Senyor es llevà els seus deixebles estimats, i l’obra de miracles i de guariments va acabar a causa de la iniquitat del poble.

14. I no hi havia dons del Senyor, i l’Esperit Sant no baixà sobre ningú, a causa de la seva maldat i incredulitat.

15. Jo, tenint uns quinze anys i de una ment quelcom seriosa, per tant, vaig ésser visitat pel Senyor, i vaig tastar i conèixer de la bonesa de Jesús.

16. I vaig provar de predicar a aquest poble, però la boca em restà closa, i em fou prohibit que li prediqués, ja que s’havia rebeŀlat voluntàriament contra el seu Déu. I els deixebles estimats foren llevats del país, a causa de la iniquitat del poble.

17. Però jo vaig romandre entre ells, encara que em fou prohibit de predicar-los a causa del seu cor empedreït. I per la seva duresa de cor, la terra fou maleïda.

18. I aquests lladres de Gadianton, que es trobaven entre els lamanites, infestaven el país, fins que els habitants començaren a amagar els seus tresors sota terra. I perquè el Senyor havia maleït la terra, se’ls feien relliscosos que no podien retenir-los ni retrobar-los més.

19. I succeí que hi havia sortilegis, i bruixeries i màgies. I el poder del maligne obrava damunt tota la superfície de la terra, complint en tot les paraules d’Abinadí i de Samuel el lamanita.