1. Heus aquí que jo, Moroni, acabo els annals del meu pare, Mormó. Son poques les coses que tinc per a escriure, les quals el meu pare em manà que escrivís.

2. Ara, succeí que després de la gran i terrible batalla de Cumora, els nefites que s’havien fet escàpols a la terra del sud foren caçats pels lamanites fins que tots restaren morts.

3. I també mataren el meu pare. I jo resto sol per a escriure la trista història de la destrucció del meu poble. Però heus aquí, ells se n’han anat, i jo compleixo el manament del meu pare. I si és que els lamanites em mataran, no sé pas.

4. Així doncs, escriuré i amagaré aquests annals sota terra. I on aniré jo, no té cap importància.

5. El meu pare ha fet aquesta relació, i n’ha explicada el propòsit. I jo també escriuria, si tingués lloc en les planxes; però no en tinc. Tampoc no tinc de metall, perquè estic tot sol. El meu pare ha estat mort en combat, i tots els meus parents, i no tinc cap amic ni lloc per on anar. I no sé quant temps el Senyor voldrà que jo visqui.

6. Han passat quatre-cents anys des de l’adveniment de nostre Senyor i Salvador.

7. Els lamanites han perseguit el meu poble, els nefites, de ciutat en ciutat, i d’un indret a l’altre, fins que ja no en queda cap. I grandiosa ha estat la seva caiguda; sí, gran i prodigiosa és la destrucció del meu poble, els nefites.

8. Heus aquí que és la mà del Senyor la que ho ha fet. També els lamanites estan en guerra els uns contra els altres, i tota la superfície d’aquest país és una ronda contínua d’assassinats i d’efusió de sang. I ningú no sap el final de la guerra.

9. Ara, no parlaré més d’ells, perquè no hi ha cap més que lamanites i lladres damunt la superfície de la terra.

10. I no n’hi ha cap que conegui el veritable Déu, fora dels deixebles de Jesús que restaren en el país fins que la dolenteria del poble fou tan gran que el Senyor no permetia que es quedessin amb el poble. I on es trobin sobre la superfície de la terra, no ho sap ningú.

11. Però heus aquí, el meu pare i jo els hem vist, i ens han ministrat.

12. I aquell que rebi aquests annals, i no els condemnarà per les imperfeccions que hi hagi en ells, sabrà coses més grans que aquestes. Heus aquí que sóc Moroni. I si fos possible, us faria conèixer totes les coses.

13. Heus aquí que poso terme de parlar d’aquest poble. Sóc fill de Mormó, i el meu pare era descendent de Nefí.

14. I sóc el mateix que amago aquests annals per al Senyor. Les planxes mateixes no tenen cap valor, per manament del Senyor, ja que veritablement ha dit que ningú no les tindrà per a treure’n cap guany. Però el registre sí que és de gran valor, i el qui el faci sortir a la llum, el Senyor el beneirà.

15. Perquè ningú no podrà tenir poder de treure’l a la llum si no li ha estat donat de Déu; ja que Déu vol que es faci amb l’ull singular a la seva glòria, o per al benestar de l’antic i tant de temps dispersat poble de l’aliança del Senyor.

16. I beneït sigui aquell que portarà aquesta cosa a la llum, perquè serà treta de les tenebres a la llum, segons la paraula de Déu. Sí, serà treta de la terra, i resplendirà des de les tenebres, i vindrà a coneixença del poble. I es farà pel poder de Déu.

17. I si s’hi troben faltes, són les faltes d’un home. Però heus aquí, nosaltres no sabem de cap falta. Sigui com sigui, Déu sap totes les coses. Per tant, aquell que condemna, que prengui cura, no sigui que es posi en perill del foc de l’infern.

18. I aquell que digui: Demostreu-m’ho, o sereu ferits — que tingui cura, no sigui que mani allò que és prohibit del Senyor.

19. Perquè aquell que jutgi amb temeritat, amb temeritat li tornaran a jutjar; perquè segons les seves obres serà la seva paga. Per això, aquell que fereixi serà ferit altra vegada, del Senyor.

20. Heus aquí, l’escriptura diu: L’home no ferirà ni jutjarà, perquè el judici em pertoca, diu el Senyor, i la venjança també es meva; i jo donaré la paga.

21. Aquell que respirarà ira i baralles contra l’obra del Senyor, i contra el poble de l’aliança del Senyor, que és la casa d’Israel, i que diu: Destruirem l’obra del Senyor, i el Senyor no es recordarà de la seva aliança que ha fet amb la casa d’Israel — aquell està en perill d’ésser estassat i llençat al foc.

22. Perquè els designis eterns del Senyor marxaran endavant, fins que totes les seves promeses siguin complides.

23. Escodrinyeu les profecies d’Isaïes. Heus aquí que no les puc escriure. Sí, jo us dic que aquells sants que m’han precedit i que han posseït aquesta terra, clamaran, sí, des de la pols clamaran al Senyor. I com viu el Senyor, ell recordarà l’aliança que ha fet amb ells.

24. Ell coneix les seves pregàries, que es feien a favor dels seus germans. I coneix la seva fe, perquè en nom seu podien moure les muntanyes, i en nom seu podien fer tremolar la terra. Pel poder de la seva paraula feien enderrocar presons, i ni el forn ardent els podia danyar, ni bèsties salvatges, ni serpents verinoses, a causa del poder de la seva paraula.

25. Heus aquí que les seves pregàries també eren a favor d’aquell a qui el Senyor permetria treure a llum aquestes coses.

26. Ningú no ha de dir que no eixiran, ja que certament ho faran, perquè és el Senyor que ho ha dit. Sortiran de la terra, per la mà del Senyor, i ningú no ho pot deturar. I vindrà en un dia en què es dirà que ja s’han acabat els miracles. I serà com si algú parlés d’entre els morts.

27. Serà en un dia quan la sang dels sants cridarà al Senyor, a causa de les combinacions secretes i les obres de tenebres.

28. Sí, serà en un dia en què el poder de Déu es negarà, i les esglésies s’hauran corromput, i seran enlairades en l’orgull del seu cor. Sí, en un dia quan els mateixos dirigents de les esglésies i els mestres, s’alçaran en l’orgull del seu cor, fins i tot a envejar aquells que pertanyen a les seves esglésies.

29. Sí, serà en un dia en què se sentirà de focs, i tempestes, i vapors de fum en països estrangers.

30. I també se sentirà de guerres, rumors de guerres, i terratrèmols en diversos llocs.

31. Sí, passarà en un dia quan hi haurà grans poŀlucions damunt la faç de la terra. Hi haurà assassinats, i robatoris, i mentides i enganys, i prostitucions, i tota mena d’abominacions. Quan n’hi haurà molts que diran: Feu així, o feu aixà, que no té importància, perquè el Senyor sostindrà tots semblants en el darrer dia. Però ai d’aquells, perquè estan en el fel de l’amargura i en els lligams de la iniquitat.

32. Sí, vindrà en un dia en què seran bastides esglésies que diran: Veniu a nosaltres, i pels vostres diners obtindreu el perdó dels vostres pecats.

33. Oh poble malvat, pervers i testarrut! Per què us heu edificat esglésies per a fer-vos un guany? Perquè heu desfigurat la santa paraula de Déu, per tal d’atreure-us damnació a les vostres ànimes? Heus aquí, mireu a les revelacions de Déu, perquè s’apropa el temps, aquell dia en què totes aquestes coses han de complir-se.

34. Heus aquí que el Senyor m’ha mostrat coses grans i meravelloses sobre allò que aviat ha de venir, aquell dia en què aquestes coses eixiran entre vosaltres.

35. Heus aquí, jo us parlo com si estiguéssiu presents, però no ho sou. Emperò Jesucrist us ha mostrat a mi, i jo conec les vostres obres.

36. Sé que camineu en l’orgull del vostre cor, i no hi ha cap, només uns quants, que no s’enlairen en l’orgull del cor, tot vestint-se de robes sumptuoses, fins a les enveges, les baralles, les malícies, les persecucions i a tota mena d’iniquitat. I les vostres esglésies, sí, cadascuna d’elles, s’han poŀluït a causa de l’orgull del vostre cor.

37. Perquè heus aquí, estimeu els diners, i els vostres béns, i les vostres robes sumptuoses, i l’adornament de les vostres esglésies, més que estimeu els pobres i els necessitats, els malalts i afligits.

38. Oh vosaltres, poŀlucions, hipòcrites i mestres, que us veneu per allò que es podrirà! Per què heu poŀluït la santa església de Déu? Per què us avergonyeu de prendre-us el nom de Crist? Per què no penseu que és de més gran valor una felicitat eterna, que aquella misèria que no termina mai — per amor de les lloances del món?

39. Per què us engalaneu amb allò que no té vida, i així i tot permeteu que el famolenc, el necessitat, el despullat, el malalt i l’afligit, passin pel vostre costat, i no els feu cas?

40. Sí, per què ordiu les vostres abominacions secretes, per tal de treure-us un guany, i feu que les vídues i els orfes plorin davant el Senyor, i que la sang dels seus pares í marits clami al Senyor des de la terra, per a la venjança damunt els vostres caps?

41. Heus aquí, que l’espasa de la venjança penja damunt vostre. I s’apropa el dia en què ell venjarà la sang dels sants damunt vostre, perquè no suportarà els seus clams per més temps.