1. Succeí que els lamanites no tornaren a combatre’ns fins al cap de deu anys. I jo havia emprat el meu poble, els nefites, en preparar les seves terres i armes per al dia del combat.

2. I succeí que el Senyor em digué: Crida a aquest poble: Penediu-vos, veniu a mi i bategeu-vos; i edifiqueu la meva església altra volta, i sereu salvats.

3. I vaig cridar a aquest poble, però fou en va. No s’adonaren pas que era el Senyor que els havia salvat i que els acordava l’ocasió de penedir-se. I heus aquí, enduriren el cor contra el seu Déu i Senyor.

4. I succeí que quan havia passat aquest any desè, que en total feien tres-cents seixanta anys des de l’adveniment de Crist, el rei dels lamanites m’envià una epístola en què em notificava que es preparaven altra vegada per donar-nos batalla.

5. I vaig fer aplegar el meu poble a la terra de Desolació, a una ciutat situada a les fronteres, prop del pas estret que conduïa a la terra del sud.

6. I allí plaçàrem els nostres exèrcits, per tal de deturar els exèrcits dels lamanites, a fi que no prenguessin possessió de cap de les nostres terres; així doncs, ens fortificàrem contra ells amb totes les nostres forces.

7. I succeí que en l’any tres-cents seixanta-un, els lamanites baixaren fins a la ciutat de Desolació a batre’ns. I en aquell any els vàrem derrotar, fins que tornaren a les seves terres.

8. I en l’any tres-cents seixanta-dos retornaren a combatre’ns. I els derrotàrem de nou, i en matàrem molts; i els seus morts els llençàrem al mar.

9. Ara, a causa d’aquesta gran cosa que el meu poble, els nefites, havia fet, començaren a envanir-se de la seva força, i a jurar al cel que es venjarien de la sang dels seus germans que foren morts per l’enemic.

10. Juraren pel cel, i també pel tron de Déu, que pujarien al combat contra els seus enemics, i que els exterminarien de la faç de la terra.

11. I succeí que jo, Mormó, em vaig refusar totalment, des d’aquell moment, d’ésser comandant i cap d’aquest poble, a causa de la seva iniquitat i abominació.

12. Heus aquí que jo els havia comandat, malgrat les seves dolenteries. Els havia dirigit moltes vegades al combat; i els havia estimat, segons l’amor de Déu que hi havia en mi, de tot cor. I m’havia esplaït l’ànima en oració al meu Déu tot el dia per a ells. Però així i tot, ho feia sense fe, a causa de la duresa del seu cor.

13. Tres vegades els he alliberat de les mans dels seus enemics, i no s’han penedit dels seus pecats.

14. Però quan el poble va jurar, per tot allò que li havia estat prohibit per nostre Senyor i Salvador Jesucrist, que aniria al combat contra els seus enemics, i que es venjaria de la sang dels seus germans, heus aquí que la veu del Senyor m’arribà, dient:

15. La venjança em pertoca, i sóc jo el qui donarà la paga. I perquè aquest poble no s’ha penedit, després que l’he alliberat, heus aquí, serà exclòs de la faç de la terra.

16. I succeí que em vaig refusar totalment de pujar contra els enemics; i feia el que el Senyor m’havia manat. I vaig estar com a un testimoni passiu, per a manifestar al món les coses que jo veia i sentia, segons les manifestacions de l’Esperit que havia testificat de les coses que vindrien.

17. Per això, us escric a vosaltres, oh gentils, i també a tu, oh casa d’Israel, quan l’obra comenci, que estaràs a punt de preparar a tornar a la terra de la teva herència.

18. Sí, heus aquí que escric a tots els confins de la terra; sí, a vosaltres, les dotze tribus d’Israel, que sereu jutjats segons les vostres obres pels dotze que Jesús escollí com deixebles seus al país de Jerusalem.

19. I escric també a la resta d’aquest poble, que també serà jutjada pels dotze que Jesús va escollir en aquesta terra. I aquests seran jutjats pels altres dotze que Jesús escollí a la terra de Jerusalem.

20. I tot allò em manifesta l’Esperit. Així doncs, escric a tots vosaltres. I us escric per aquesta raó: perquè sapigueu que haureu d’estar-vos tots davant el tribunal de Crist, sí, tota ànima que pertanyi a tota la família humana d’Adam. I haureu de presentar-vos-hi per tal d’ésser jutjats segons les vostres obres, siguin bones o dolentes.

21. I a més, perquè cregueu l’evangeli de Jesucrist, el qual tindreu entre vosaltres. I també, perquè els jueus, poble de l’aliança del Senyor, tinguin altre testimoni, a més del qui varen veure i oir, de què aquest Jesús, el qual varen matar, era el vertader Crist i el vertader Déu.

22. Oh tant de bo si pogués convèncer-vos, tots els confins de la terra, a penedir-vos i a preparar-vos per estar davant el tribunal de Crist.