1. Succeí que vaig anar entre els nefites, penedit del jurament que havia fet de no ajudar-los més. I em donaren altra vegada el comandament dels seus exèrcits, perquè em tenien com al qui podia alliberar-los de les seves afliccions.

2. Però heus aquí, jo ja no tenia cap esperança, perquè coneixia els judicis del Senyor que havien de caure al seu damunt; perquè no es penedien pas de les seves iniquitats, sinó que lluitaven per la vida, sense invocar aquell Esser que els havia creat.

3. I succeí que els lamanites se’ns tiraren al damunt quan havíem fugit a la ciutat de Jordà, però foren rebutjats en què no prengueren la ciutat en aquell temps.

4. I succeí que altra vegada vingueren contra nosaltres, però mantinguérem la ciutat. També hi havia altres ciutats defensades pels nefites, i aquestes places fortes els tallaven el pas, que no pogueren entrar a l’indret que teníem davant nostre, per a destruir els habitants de la nostra terra.

5. I succeí que qualsevol terra que havíem deixat enrera, i que els habitants no s’havien arreplegat, els lamanites destruïren; i incendiaren els pobles, les viles i les ciutats. Així havien passat tres-cents setanta-nou anys.

6. Succeí que en l’any tres-cents vuitanta, els lamanites pujaren altra vegada a combatre’ns, i els vàrem fer front amb valentia. Però tot fou en va, perquè eren tants que petjaren el poble de Nefí al seu pas.

7. I succeí que ens posàrem altra vegada en fuita. I els qui fugien més de pressa que els lamanites, s’escaparen; i aquells que la fuita no passava dels lamanites, foren arrasats i destruïts.

8. Ara, jo, Mormó, no desitjo pas turmentar-los l’ànima als homes en tirar-los al davant una escena tan terrible de sang i carnatge com la que es desplegà davant els meus ulls, però sabent que aquestes coses segurament han de fer-se conèixer, i que tot allò que sigui amagat ha d’ésser revelat des dels terrats de les cases —

9. I també, que un coneixement d’aquestes coses ha d’arribar a la resta d’aquest poble, i també als gentils, els quals, segons ha dit el Senyor, escamparien aquest poble, i que aquest poble seria tingut com a un no-res entre ells — així doncs, escric un breu compendi. No m’atreveixo a escriure el relat complet del que he vist, a causa del manament que he rebut, i també perquè vosaltres no tingueu massa tristor de la dolenteria d’aquest poble.

10. Ara, això dic a la seva semença, i també als gentils que tenen cura de la casa d’Israel, a aquells que comprenen i coneixen d’on vénen les seves benediccions.

11. Perquè jo sé que tots semblants s’entristiran de la calamitat de la casa d’Israel; sí, s’afligiran per la destrucció d’aquest poble. S’entristiran que no s’havia penedit aquest poble, per tal d’haver quedat encerclat en braços de Jesús.

12. Ara, aquestes coses s’han escrit per a la resta de la casa de Jacob. I són escrites d’aquesta faisó, ja que Déu sap que la iniquitat no els hi farà eixir. Han d’ésser amagades per al Senyor, per tal que sortin al seu temps assenyalat.

13. I aquest és el manament que jo he rebut. Heus aquí que eixiran, segons el manament del Senyor, quan ell ho jutgi bo, en la seva saviesa.

14. I heus aquí, arribaran fins als incrèduls dels jueus. I amb aquest fi hi arribaran — per tal que siguin persuadits que Jesús és el Crist, el Fill del Déu vivent; perquè el Pare realitzi, mitjançant el seu més Benamat, el seu gran designi etern, de restaurar els jueus, o tota la casa d’Israel, a la terra de la seva herència, que el seu Déu i Senyor els ha donat, tot complint la seva aliança.

15. I també perquè la semença d’aquest poble cregui més plenament en el seu evangeli, que els eixirà des dels gentils. Perquè aquest poble serà escampat i esdevindrà un poble fosc, brut i repugnant, més enllà del que mai s’ha vist entre nosaltres, sí, més encara d’allò que s’ha vist entre els lamanites. I això a causa de la seva incredulitat i la seva idolatria.

16. Perquè l’Esperit del Senyor ja ha cessat d’esforçar-se amb els seus pares. Estan sense Crist i sense Déu en el món, i són empesos d’un cantó a l’altre com la palla davant el vent.

17. En altre temps foren un poble delitós i tenien el Crist per pastor; sí, els menava el mateix Déu el Pare.

18. Però ara, heus aquí, són menats per Satanàs, com la palla que empeny el vent, o com la barca batzegada per les ones, sense veles o àncora, ni res per governar-la. I com aquesta, així són ells també.

19. Heus aquí que el Senyor ha reservat la seva benedicció, que haguessin rebut en la terra, per als gentils que la posseiran.

20. Però succeirà que els gentils els foragitaran i escamparan. I quan hauran estat foragitats i escampats pels gentils, llavors el Senyor es recordarà de l’aliança que va fer amb Abraham i amb tota la casa d’Israel.

21. I el Senyor també es recordarà de les pregàries que els justos li han adreçat per a ells.

22. Aleshores, oh gentils, com podreu aguantar-vos davant el poder de Déu, si no us penediu i torneu de les vostres males maneres?

23. No sabeu que esteu en les mans de Déu? No sabeu que ell té tot poder, i que a la seva gran comanda la terra s’enrotllarà com un full?

24. Per tant, penediu-vos i humilieu-vos davant d’ell, no sigui que us sorti en justícia en contra — no sigui que una resta de la semença de Jacob passi entremig de vosaltres com un lleó, i us destrossi, i que no hi hagi ningú que deslliuri.