1. Heus aquí, germans meus, no us recordeu d’haver llegit les paraules del profeta Zenós, en què parlà a la casa d’Israel, dient:

2. Escolta, oh casa d’Israel, i para atenció a les meves paraules, que sóc un profeta del Senyor!

3. Heus aquí, així diu el Senyor: Jo t’assemblaré, oh casa d’Israel, a una olivera cultivada, que un home agafà i nodrí a la seva vinya. I creixé, i envellí i començà a podrir-se.

4. I succeí que l’amo de la vinya sortí i veié que l’olivera començava a podrir-se. I digué: La podaré, cavaré al seu voltant, i la nodriré, que tal volta tregui nous i tendres branquillons, i no es mori.

5. I succeí que la podà, i cavà al seu voltant i la nodrí segons la seva paraula.

6. I després de molts dies començà a treure alguns pocs branquillons nous i tendres, però la copa principal començà a morir.

7. I succeí que l’amo de la vinya ho veié, i digué al seu servent: Em sap greu que perdi aquest arbre. Vés, doncs, i agafa les branques d’una olivera silvestre, i porta-me-les aquí. Arrencarem aquelles branques principals que comencen a assecar-se i les tirarem al foc perquè siguin cremades.

8. I el Senyor de la vinya digué: M’emportaré molts d’aquests branquillons nous i tendres, i els empeltaré onsevulga em sembli. Tant em fa si per cas l’arrel d’aquest arbre es mori, si és que puc preservar del seu fruit per a mi. Per tant, prendré d’aquests branquillons nous i tendres, i els empeltaré onsevulga em sembli.

9. Pren tu les branques de l’olivera silvestre, i empelta-les-hi, al seu lloc. I les que he arrencat, les llençaré al foc i les cremaré, perquè no m’embrossin el terreny de la meva vinya.

10. I succeí que el servent del Senyor de la vinya féu segons la paraula del Senyor de la vinya, i hi empeltà les branques de l’olivera silvestre.

11. I el Senyor de la vinya la féu cavar, i esporgar i nodrir, tot dient al seu servent: Em sap greu que hagi de perdre aquest arbre; per tant, perquè tal volta preservi les seves arrels que no es morin, a fi de preservar-me’n per a mi, he fet això.

12. Per tant, vés pel teu camí; tingues cura de l’arbre i nodreix-lo, com t’he dit.

13. Posaré aquestes a la part més baixa de la meva vinya, onsevulga em sembli, no t’importa a tu. I ho faig per tal de preservar-me de les branques naturals de l’arbre, i també, de guardar-me’n del seu fruit per a la temporada. Perquè em sap greu que perdi aquest arbre i el seu fruit.

14. I succeí que el Senyor de la vinya se’n va anar pel seu camí, i amagà les branques naturals de l’olivera cultivada a la part més baixa de la vinya, unes a un lloc, i d’altres a un altre, segons la seva voluntat i plaer.

15. I succeí que transcorregué molt de temps, i el Senyor de la vinya digué al seu servent: Vine, baixem a la vinya a treballar-hi.

16. I el Senyor de la vinya, i el seu servent també, varen baixar a la vinya a treballar-hi. I succeí que el servent digué al seu amo: Vet aquí, mira ací. Esguarda l’arbre.

17. I succeí que el Senyor de la vinya mirà, i esguardà l’arbre on havien empeltat les branques de l’olivera silvestre. Havia brotat i començava a fruitar. I va veure que el fruit era bo i que s’assemblava al fruit natural.

18. I li va dir al servent: Vet aquí que les branques de l’arbre silvestre han agafat la saba de la seva arrel, que li ha donat molt força. I per la molta força de l’arrel, les branques silvestres han donat fruit cultivat. Ara, si no les hi haguéssim empeltades, l’arbre s’hauria mort. I vet aquí, em guardaré molt del fruit que l’arbre ha donat, i me’n guardaré per a la temporada per a mi.

19. I succeí que el Senyor de la vinya digué al servent: Vine, anem a les parts més baixes de la vinya. Veurem si les branques naturals no han tret molt de fruit també, per tal que me’n pugui guardar per a la temporada per a mi.

20. I succeí que varen anar-hi on l’amo havia amagat les branques naturals de l’arbre, i digué al servent: Esguarda aquestes. I va veure que la primera havia tret molt de fruit i que també era bo. I li va dir al servent: Agafa del fruit aquest, i guarda-te’n per a la temporada, a fi que me’l pugui preservar per a mi; mira, diu, perquè l’he nodrit tot aquest temps i m’ha donat molt de fruit.

21. I succeí que el servent li digué al seu amo: Com és que vares venir aquí a plantar aquest arbre o aquesta branca de l’arbre? Perquè, vet aquí, que era el terreny més pobre de tota la vinya.

22. I el Senyor de la vinya li digué: No m’aconsellis. Ja sabia que era pobre el tros de terreny. Per això t’he dit que l’he nodrit tot aquest temps, i ja veus que ha donat molt de fruit.

23. I succeí que el Senyor de la vinya digué al seu servent: Mira cap allà. També hi vaig plantar una altra branca de l’arbre. I ja saps que aquell tros de terreny era més pobre que el primer. Però mira l’arbre. L’he nodrit tot aquest temps i ha tret molt de fruit; per tant, reculla’l i guarda-te’n per a la temporada, perquè me’l pugui preservar per a mi.

24. I succeí que el Senyor de la vinya digué novament al seu servent: Mira cap allà i esguarda una altra branca que vaig plantar. Mira que l’he nodrida també, i ha donat fruit.

25. I digué al servent: Mira cap allà, i esguarda l’última. Aquella la vaig plantar en un bon tros de terreny i l’he nodrida tot aquest temps; i només una part de l’arbre ha donat fruit cultivat, i l’altra silvestre. Vet aquí, que he nodrit aquest arbre igual que els altres.

26. I succeí que el Senyor de la vinya digué al servent: Arrenca-li les branques que no han tret bon fruit, i llença-les al foc.

27. Però el servent li va dir: Podem-lo, i cavem tot al voltant, i nodrim-lo una mica més, que potser et doni encara bon fruit, perquè te’n puguis guardar per a la temporada.

28. I succeí que el Senyor de la vinya i el seu servent varen nodrir tot el fruit de la vinya.

29. I succeí que va passar molt de temps, i el Senyor de la vinya digué al seu servent: Anem-hi, baixem a la vinya a treballar-hi novament. Perquè, vet aquí, s’acosta el temps i el final és a prop; per tant, he de guardar-me’n del fruit per a la temporada.

30. I s’esdevingué que el Senyor de la vinya i el servent baixaren a la vinya. I s’atansaren a l’arbre del qual s’havien arrencat les branques naturals, i s’havien empeltat les silvestres; i heus aquí, que tota mena de fruit embrossava l’arbre.

31. I el Senyor de la vinya va tastar-ne, de cadascuna segons el nombre. I digué: Mira que tot aquest temps hem nodrit aquest arbre, i me n’he guardat molt de fruit per a la temporada.

32. Però vet aquí que aquesta vegada ha donat molt de fruit, i no hi ha cap que sigui bo. I mira, que hi ha tota mena de fruit dolent; i no em serveix de res, malgrat tota la nostra feinada. Ara, em sap greu que perdi aquest arbre.

33. I el Senyor de la vinya digué al servent: Què podrem fer per a l’arbre, perquè jo me’l pugui preservar novament bon fruit per a mi?

34. I el servent digué al seu amo: Mira, perquè li has empeltat les branques de l’olivera silvestre, aquestes han nodrit les arrels, que són vives i no s’han mort. Per tant, tu veus que encara són bones.

35. I el Senyor de la vinya digué al seu servent: No em serveix de res l’arbre, ni tampoc les seves arrels, mentre em doni fruit dolent.

36. Malgrat tot, sé que les arrels són bones i les he preservades per al meu propi propòsit. I per la seva molta força han donat fins ara bon fruit, de les branques silvestres.

37. Però les branques silvestres han crescut i han passat per sobre les arrels. I perquè les branques silvestres s’han ensenyorit de les arrels, l’arbre ha llevat molt de fruit dolent. I perquè ha donat tant de fruit dolent, veus que comença a morir. Ben aviat estarà a punt, perquè es llenci al foc, si no fem quelcom per a preservar-lo.

38. I succeí que el Senyor de la vinya digué al seu servent: Baixem als paratges més baixos de la vinya per veure si les branques naturals també han donat fruit dolent.

39. I succeí que varen anar-hi, i varen veure que el fruit de les branques naturals també s’havia corromput, sí. el primer, i el segon, i també l’últim; i tots s’havien corromput.

40. I el fruit silvestre de l’últim s’havia ensenyorit d’aquella part de l’arbre que havia donat bon fruit, fins que la branca s’havia assecat i havia mort.

41. I succeí que el Senyor de la vinya va plorar i digué al servent: Què podia haver fet més per a la meva vinya?

42. Jo sabia que tot el fruit de la vinya, fora d’aquests, s’havia corromput. I ara, aquests, que una vegada havien donat bon fruit, també s’han corromput. Així, tots els arbres de la meva vinya ja no serveixen de res, sinó per a ésser tallats i llençats al foc.

43. Esguarda aquest últim, del qual s’ha assecat la branca; el vaig plantar en un bon tros de terra, sí, àdhuc aquest que per a mi era el més escollit de tots els de la meva vinya.

44. I tu has vist que també vaig esbrossar aquest tros de terra, per tal de plantar-hi aquest arbre al seu lloc.

45. I has vist que una part d’aquest arbre va donar bon fruit i l’altre, fruit silvestre. I perquè no li vaig arrencar les branques per a llençar-les al foc, vet aquí, que s’han ensenyorit de la branca bona, i s’ha assecat.

46. Ara, malgrat tot i que ens hem atrafegat tant a la vinya, els arbres s’han corromput, que no donen bon fruit. I d’aquests jo n’havia esperat de preservar, i d’haver-me guardat del fruit per a la temporada. Però, vet aquí que s’han tornat com l’olivera silvestre, i ja no valen sinó per ésser tallats i llençats al foc. I em sap greu que els perdi.

47. Però, què més podia haver fet a la meva vinya? He deixat mai de nodrir-la? No, sinó que l’he cavada, l’he podada i l’he femada; i he estès la mà gairebé tot el dia, i la fi s’acosta. I em sap greu d’haver de tallar tots els arbres de la meva vinya, i llençar-los al foc perquè siguin cremats. Qui és el qui ha corromput la meva vinya?

48. I succeí que el servent digué al seu amo: No serà pas per l’enlairament de la teva vinya? Les branques, no s’hauran ensenyorit pas de les arrels, que són bones? I perquè les branques s’han ensenyorit de les arrels, vet aquí que aquelles varen créixer més de pressa que la saba de les arrels, agafant-ne la força. Et dic, doncs, no serà aquesta la causa perquè els arbres de la teva vinya s’han corromput?

49. I succeí que el Senyor de la vinya digué al servent: Anem-hi, i tallem els arbres de la vinya, i llencem-los al foc, perquè no esbrossin el terreny de la meva vinya, perquè jo ja he fet tot. Què més podia haver fet per a la meva vinya?

50. Però el servent digué al Senyor de la vinya: Perdona’l una mica més.

51. I el Senyor digué: Sí, la perdonaré una mica més, perquè em sap greu que perdi els arbres de la meva vinya.

52. Prenguem, doncs, de les branques d’aquestes que vaig plantar a les parts més baixes de la meva vinya, i empeltem-les a l’arbre d’on procedien. I arrenquem de l’arbre aquelles branques amb el fruit més amarg, i en lloc seu empeltem-hi les branques naturals de l’arbre.

53. I això faré a fi que l’arbre no es mori, perquè tal vegada encara pugui preservar les arrels per al meu propi propòsit.

54. Esguarda les arrels de les branques naturals de l’arbre que vaig plantar onsevulga em semblava, que encara són vives. Així, doncs, per tal que les preservi també per al meu propòsit, agafaré de les branques d’aquest arbre i les empeltaré en aquelles. Sí, hi empeltaré les branques de l’arbre mare, a fi que preservi també les arrels per a mi mateix, que quan siguin prou fortes, tal volta em treguin bon fruit i encara em gloriï del fruit de la meva vinya.

55. I succeí que varen agafar-ne de l’arbre natural, que s’havia tornat silvestre, i empeltaren als arbres naturals que també s’havien tornat silvestres.

56. També agafaren dels arbres naturals que s’havien tornat silvestres, i n’empeltaren a l’arbre original.

57. I el Senyor de la vinya va dir al servent: No arrenquis les branques silvestres dels arbres, sinó les més amargues. I en aquelles empeltaràs d’acord amb allò que t’he dit.

58. I nodrirem altra vegada els arbres de la vinya, i en podarem les branques; arrencarem aquelles branques que estan a punt, i que han de morir, i les llençarem al foc.

59. Així ho faré perquè tal vegada les arrels en prenguin força per la seva virtut; i a causa del canvi de branques, que les bones s’ensenyoreixin de les dolentes;

60. I, per haver-me preservat les branques naturals i les seves arrels, i per haver-hi empeltat novament les branques naturals a l’arbre original, i preservat les arrels de l’arbre original, que potser els arbres de la meva vinya treguin novament bon fruit. I que jo gaudeixi altra vegada del fruit de la meva vinya, i tal volta m’alegri moltíssim d’haver preservat les arrels i les branques del primer fruit.

61. Així doncs, vés-hi, crida alguns servents perquè ens afanyem nosaltres a la vinya, amb la nostra força, per tal que preparem el camí, a fi que jo tregui altra vegada el fruit natural, el qual és bo i el més preciós de tot altre fruit.

62. Així doncs, anem-hi. Treballem amb la nostra força aquesta darrera vegada, perquè heus aquí, s’apropa la fi, i és per última vegada que jo podaré la meva vinya.

63. Empelteu-hi les branques. Comenceu amb les últimes, perquè siguin les primeres, i que les primeres siguin les últimes. I caveu tot al voltant dels arbres, tant dels vells com dels novells, dels primers com dels últims; i dels últims i dels primers, perquè tots siguin nodrits novament, per última vegada.

64. Caveu al seu voltant, doncs, podeu-los i femeu-los novament, per última vegada, perquè ja s’apropa la fi. I si és que aquests últims empelts creixen i donen fruit natural, llavors els hi preparareu el camí perquè creixin.

65. I quan comencin a créixer, esporgareu les branques que donen fruit amarg, segons la força i el tamany de les bones. I no esporgareu pas d’un sol cop les dolentes, no fos cas que les seves arrels siguin massa fortes per a l’empelt, i que aquest mori, i jo perdi els arbres de la meva vinya.

66. Perquè em sap greu perdre els arbres de la meva vinya. Per tant, esporgareu les dolentes segons creixin les bones, per tal que l’arrel i la copa siguin iguals de força, fins que les branques bones s’ensenyoreixin de les dolentes, i les dolentes siguin tallades i llençades al foc, a fi que no esbrossin el terreny de la meva vinya. Així jo escombraré la dolenteria de la meva vinya.

67. I les branques de l’arbre natural empeltaré altra vegada a l’arbre natural.

68. I els branquillons de l’arbre natural empeltaré a les branques naturals de l’arbre. I així els ajuntaré altra vegada perquè donin fruit natural, i seran un de sol.

69. I els dolents seran llençats, sí, àdhuc fora de tota la feixa de la meva vinya, perquè vet aquí que només aquesta vegada podaré la meva vinya.

70. I succeí que el Senyor de la vinya envià el seu servent, i aquest va fer el que el Senyor li havia manat. I hi va portar d’altres servents, i eren pocs.

71. I el Senyor de la vinya els digué: Aneu-hi, treballeu a la vinya amb les vostres forces. Heus aquí que aquesta és la darrera vegada que jo nodriré la meva vinya; perquè la fi s’acosta i la temporada ve de pressa. Si treballeu junt amb mi amb les vostres forces gaudireu del fruit que jo em guardaré per al temps que ve aviat.

72. I succeí que els servents hi anaren i treballaren amb les seves forces. També treballà amb ells el Senyor de la vinya. I obeïren en tot, els manaments del Senyor de la vinya.

73. I començà a eixir novament el fruit natural a la vinya. I les branques naturals començaren a créixer i a fruitar abundosament. I les silvestres començaren a ésser arrencades i llençades; i mantenien iguals les arrels i les copes dels arbres, segons la seva força.

74. Així varen treballar amb tota diligència, d’acord amb els manaments del Senyor de la vinya, fins que les branques dolentes foren llençades fora de la vinya i el Senyor hagué aconseguit que els arbres esdevinguessin altra vegada el fruit natural. I varen esdevenir com un sol cos, i els fruits foren iguals; i el Senyor de la vinya s’havia preservat el fruit natural que per a ell era el més preciós des del principi.

75. I succeí que quan el Senyor de la vinya va veure que el seu fruit era bo i que la vinya ja no era corrompuda, cridà els servents i els digué: Heus aquí que per darrera vegada hem nodrit la meva vinya, i ja veieu que he obrat segons la meva voluntat. He preservat el fruit natural, que és bo, tant com ho era al principi. I beneïts sou; perquè per ésser diligents en treballar amb mi a la meva vinya, i guardar els meus manaments, i portar-me novament el fruit natural, que la meva vinya ja no és corrompuda, i la dolenteria n’ha estat llençada, heus aquí, gaudireu amb mi, a causa del fruit de la meva vinya.

76. Perquè, heus aquí, per molt de temps em guardaré del fruit de la meva vinya per a la temporada, que ve de pressa. I per darrera vegada he nodrit la meva vinya, l’he podada, l’he cavada al voltant i l’he femada. Per tant, em guardaré del fruit per molt de temps, tal com ho he dit.

77. I quan arribi el dia en què novament eixirà fruit dolent a la meva vinya, llavors faré aplegar el bo i el dolent; i el bo me’l guardaré, i el dolent llençaré al seu lloc. Llavors vindrà la temporada i la fi; i la meva vinya la faré cremar amb foc.