1. Però heus aquí, jo, Jacob, voldria parlar a vosaltres que sou purs de cor: Mireu a Déu amb fermesa de ment, i pregueu-li amb moltíssima fe, i ell us consolarà en les vostres afliccions. Pledejarà la vostra causa i farà baixar la justícia sobre els qui cerquen la vostra destrucció.

2. Oh, tots vosaltres, els qui sou purs de cor, aixequeu el cap, i rebeu la paraula agradable de Déu. Feu festí en el seu amor, perquè ho podreu fer per sempre més, si teniu la ment ferma.

3. Mes ai, ai de vosaltres, els qui no teniu el cor pur, que sou bruts davant Déu avui dia; perquè si no us penediu, el país serà maleït per causa vostra. I els lamanites, que no són bruts com vosaltres, encara que siguin castigats amb penosa maledicció, us fuetejaran fins a la destrucció.

4. I prompte s’acosta el dia, que si no us penediu, aquests posseiran la terra de la vostra herència, i el Senyor Déu emmenarà els justos d’entre vosaltres.

5. Heus aquí, els lamanites, els vostres germans, als qui odieu per la seva brutícia i la maledicció que els ha caigut sobre la pell, són més justos que vosaltres; puix que no han oblidat el manament del Senyor que es donà als nostres pares, de no tenir més que una esposa, i cap concubina, i que no n’hi havia de haver prostitucions entre ells.

6. Ara, ells miren de guardar aquest manament. I per aquesta obediència en guardar aquest manament, el Senyor Déu no els destruirà, sinó que els serà misericordiós; i un dia esdevindran un poble beneït.

7. Heus aquí, els seus marits estimen les mullers, i les esposes, els esposos; i marits i mullers estimen els seus fills. I la seva incredulitat i el seu odi envers vosaltres, és a causa de la iniquitat dels seus pares. Per tant, quant més bons sou vosaltres que ells, a la vista del vostre Gran Creador?

8. Oh germans meus, jo em temo que si no us penediu dels vostres pecats, la pell d’ells serà més blanca que la vostra, quan sereu portats amb ells davant el tron de Déu.

9. Per tant, us dono un manament, que és paraula de Déu, de no injuriar-los més a causa de la foscor de la pell, ni tampoc de vilipendiar-los més per la seva brutícia; ans, que us recordeu de la vostra pròpia brutícia, i que us feu memòria que la brutícia d’ells ha vingut a causa dels seus pares.

10. Per tant, us recordareu dels vostres fills, com els heu afligit el cor amb l’exemple que els heu posat al davant; i recordeu també, que per la vostra brutícia, podreu dur els vostres fills fins a la destrucció, i que els seus pecats siguin apilats damunt el vostre cap en el darrer dia.

11. Oh germans meus, escolteu les meves paraules! Desvetlleu les facultats de la vostra ànima; sacsegeu-vos, perquè us desperteu del son de la mort! Desfermeu-vos de les angoixes de l’infern, perquè no esdevingueu àngels del diable, per a ésser llençats a aquell llac de foc i de sofre, que és la segona mort.

12. Ara jo, Jacob, encara vaig dir moltes altres coses al poble de Nefí, tot advertint-los contra la fornicació, la lascívia i tota mena de pecats, i explicant-los-en de les terribles conseqüències.

13. I no es pot escriure damunt aquestes planxes ni la centèsima part dels procediments d’aquest poble, que ja començava a ésser nombrós. Però molts dels seus fets es troben escrits sobre les planxes més grans, i les seves guerres i les seves baralles i els regnats dels seus reis.

14. Aquestes planxes es diuen les planxes de Jacob, i foren fetes per la mà de Nefí. Jo ara poso fi a aquestes paraules.