1. Ara succeí que jo, Jacob, vaig ministrar molt al meu poble amb paraules. (I només n’hi puc escriure una mica per la dificultat de gravar les nostres paraules damunt les planxes.) I nosaltres sabem que les coses que escrivim sobre planxes han de romandre.

2. Emperò, tot allò que sigui escrit damunt altra cosa que no sigui planxes, haurà de desaparèixer i esvanir-se. Però podrem escriure sobre planxes algunes paraules, les quals donaran als nostres fills, i també als nostres estimats germans, algun grau de coneixement pel que fa a nosaltres, o als seus pares.

3. Ara, d’aquesta cosa ens alegrem. I ens afanyem per tal de gravar aquestes paraules damunt les planxes, tot esperant que els nostres estimats germans i els nostres fills les rebin amb el cor reconegut; i que les mirin a fi d’aprendre amb goig i no pas amb tristesa ni menyspreu, el que fa dels seus primers pares.

4. Doncs, amb aquest intent hem escrit aquestes coses, perquè ells sàpiguen que nosaltres coneixíem del Crist, i teníem esperança de la seva glòria, molts segles abans de la seva vinguda. I que no tan sols nosaltres mateixos en teníem, sinó també tots els sants profetes que hi havia abans de nosaltres.

5. Heus aquí, aquests varen creure en el Crist i varen adorar el Pare en nom seu; i nosaltres també adorem el Pare en nom seu. I per aquest intent observem la llei de Moisès, que assenyala la nostra ànima cap a ell. I per aquesta raó ens és santificada per a justícia, tal com li fou comptat per a justícia a Abraham d’obeir els manaments de Déu, en oferir-li el seu fill Isaac, el qual és una similitud de Déu i del seu Fill Unigènit.

6. Per tant, escodrinyem els profetes, i tenim moltes revelacions i l’esperit de profecia. I tenint tots aquests testimonis, obtenim una esperança, i la nostra fe es fa immutable, de manera que verament podem comandar en nom de Jesús, i els mateixos arbres ens obeeixen, o les muntanyes o les onades de la mar.

7. Així i tot, el Senyor Déu ens demostra la nostra feblesa, perquè sapiguem que és per la seva gràcia i les seves grans condescendències per als fills dels homes, que tenim poder de fer aquestes coses.

8. Heus aquí, grans i meravelloses són les obres del Senyor! Que en són d’inescrutables les profunditats dels seus misteris! I es impossible a l’home de descobrir tot els seus camins. I ningú no els coneix, si no els hi són revelats; per això, germans, no menyspreu les revelacions de Déu.

9. Perquè, heus aquí, pel poder de la seva paraula l’home vingué damunt la faç de la terra, la qual fou creada pel poder de la seva paraula. Per tant, si Déu, havent pogut parlar i el món fou, i de parlar, i l’home fou creat, llavors, per què no pot comandar la terra, o l’obradura de les seves mans damunt la superfície d’ella, segons la seva voluntat i plaer?

10. Per tant, germans, no cerqueu d’aconsellar al Senyor, més aviat, de prendre consells de la seva mà. Perquè, heus aquí, vosaltres mateixos sabeu que ell s’aconsella en seny, en justícia i en gran misericòrdia, sobre totes les seves creacions.

11. Per tant, estimats germans, esteu reconciliats amb ell, mitjançant l’expiació de Crist, el seu Fill Unigènit, i podreu obtenir una resurrecció, segons el poder de la resurrecció que és en Crist, i presentar-vos com les primícies del Crist per a Déu, tenint fe, i obtenir una bona esperança de glòria en ell, abans que es manifesti en la carn.

12. Ara, estimats meus, no us estranyeu que jo us digui aquestes coses. Per què, doncs, no parlar de l’expiació de Crist i arribar a una coneixença perfecta d’ell, tant com a coneixença d’una resurrecció i del món a venir?

13. Heus aquí, germans meus, aquell que profetitzi, que ho faci a l’enteniment dels homes; perquè l’Esperit diu la veritat i no menteix. Per això parla de les coses tal com són en veritat, i com seran en veritat. Per tant, aquestes coses ens són manifestades clarament, per a la salvació de les nostres ànimes; però no som pas nosaltres els únics testimonis d’aquestes coses, perquè Déu també les va parlar als profetes de l’antigor.

14. Però els jueus eren un poble testarrut; i menyspreaven les paraules de claredat, i mataven els profetes, i cercaven les coses que no podien comprendre. Per tant, a causa de la seva ceguesa, la qual provenia de buscar més enllà del punt marcat, els calia caure; ja que Déu els hi ha tret la seva claredat, i els ha donat moltes coses que no poden comprendre, perquè així ho desitjaven. I perquè ho desitjaven, Déu els ho ha fet, perquè ensopeguin.

15. Ara, jo, Jacob, sóc endut per l’Esperit fins a profetitzar. Perquè percibo pels efectes de l’Esperit que hi ha en mi, que per ensopegar els jueus, rebutjaran la pedra damunt la qual podrien edificar i tenir un fonament segur.

16. Però, heus aquí, segons les escriptures, aquesta pedra esdevindrà el gran, el darrer i l’únic fonament segur, sobre el qual els jueus podran edificar.

17. Ara, estimats germans meus, com és possible que aquests, després d’haver rebutjat el fonament segur, puguin mai més edificar-hi, perquè els esdevingui la pedra angular principal?

18. Heus aquí, estimats germans meus, jo us descobriré aquest misteri, si no sóc remogut, per alguna raó, de la meva fermesa en l’Esperit, i ensopego a causa de la meva sobre ansietat per a vosaltres.