Scriptures
Jacob 2


Capítol 2

Jacob denuncia la falta de castedat i altres pecats. Queda vedada la pluralitat d’esposes per causa de la iniquitat.

1. Paraules que Jacob, germà de Nefí, parlà al poble de Nefí, després de la mort d’aquest:

2. Ara, estimats germans, jo, Jacob, d’acord amb la responsabilitat que tinc davant Déu, d’exaltar el meu ofici amb sobrietat, i a fi de lliurar les meves vestidures dels vostres pecats, pujo avui al temple per tal de predicar-vos la paraula de Déu.

3. I vosaltres mateixos sabeu que fins ara he estat diligent en l’ofici de la meva crida. Però avui dia estic aclaparat amb molt més anhel i angoixa que abans, pel bé de les vostres ànimes.

4. Perquè fins ara heu estat obedients a la paraula del Senyor que us he donat.

5. Però, heus aquí, escolteu-me, i sapigueu que, amb l’ajut del Creador Omnipotent del cel i de la terra, jo us puc dir els vostres pensaments, de com comenceu a obrar en el pecat, i aquest pecat vostre em sembla molt abominable a mi, sí, i molt abominable a Déu.

6. Sí, i m’afligeix l’ànima i em fa encongir de vergonya davant el meu Faedor, que hagi de testificar-vos de la iniquitat del vostre cor.

7. M’afligeix també que hagi de parlar-vos tan clarament, davant les vostres dones i fills, ja que els sentiments de molts d’ells són summament tendres, casts i delicats davant Déu, cosa que li és molt agradable.

8. I suposo que ells hauran vingut fins aquí per a escoltar la paraula agradable de Déu, sí, la paraula que guareix l’ànima ferida.

9. Per tant, m’oprimeix l’esperit que em vegi constrenyit, pel manament estricte que he rebut de Déu, de renyar-vos segons els vostres crims, per a engrandir les ferides dels qui ja han estat ferits, en lloc de consolar i guarir les seves nafres. I als qui no han estat ferits, en lloc de fer festí en la paraula agradable de Déu, de tenir-hi coŀlocats punyals per a penetrar-los l’ànima i ferir-los la ment delicada.

10. Però, malgrat la grandària de la tasca, he de fer segons les ordres estrictes de Déu, i de dir-vos de les vostres dolenteries i abominacions en presència dels purs de cor i els de cor trencat, tot sota la mirada penetrant del Déu Totpoderós.

11. Per tant, he de dir-vos la veritat, segons la claredat de la paraula de Déu. Perquè mentre jo demanava al Senyor, m’arribà així la seva paraula dient: Jacob, puja al temple demà, i declara a aquest poble la paraula que jo et donaré.

12. Ara, heus aquí, germans meus, aquesta és la paraula que us dic: Que molts d’entre vosaltres heu començat a cercar l’or i l’argent, i tota mena de minerals preciosos, en els quals aquest país, que es una terra de promissió per a vosaltres i per a la vostra semença, abunda tan copiosament.

13. I la mà de la providència us ha somrigut amb molta complaença, de manera que heu obtingut moltes riqueses. I perquè alguns de vosaltres n’heu obtingut amb més abundància que els vostres germans, us eleveu en l’orgull del vostre cor, i porteu test el coll i altiu el cap per la sumptuositat dels vostres vestits. I perseguiu els vostres germans perquè us penseu més bons que ells.

14. Ara, germans meus, vosaltres suposeu que Déu us justifica en això? Us dic que no, sinó que ell us condemna. I si persistiu en aquestes coses, els seus judicis hauran de recaure sobre vosaltres molt aviat.

15. Oh, que ell us mostrés que pot penetrar-vos, i amb un sol cop d’ull us pot ferir fins a la pols!

16. Oh, que ell us llevés aquesta iniquitat i abominació! Oh, que escoltéssiu la paraula dels seus manaments i que no deixéssiu que aquest orgull dels vostres cors destruís les vostres ànimes.

17. Penseu dels vostres germans, tant com de vosaltres mateixos. Sigueu familiars amb tothom, i liberals amb els vostres béns, per tal que ells siguin rics com vosaltres.

18. Però abans de cercar les riqueses, busqueu el regne de Déu.

19. I quan haureu obtingut una esperança en Crist, tindreu les riqueses, si és que les cerqueu. I les cercareu amb l’intent de fer el bé, de vestir el despullat, d’alimentar el famolenc, d’alliberar el captiu, i donar socors al malalt i a l’afligit.

20. Ara, germans meus, us he parlat de l’orgull. I aquells de vosaltres que heu afligit el vostre proïsme i l’heu perseguit, perquè teníeu orgull en el vostre cor de les coses que Déu us ha donat, què me’n dieu?

21. Es que no penseu que una cosa tal li és abominable a aquell que ha creat tota carn? I que l’un ésser li és tan preciós als seus ulls com l’altre? I tota carn és de la pols; i per la mateixa finalitat ell ha creat tots, perquè guardin els seus manaments i el glorifiquin per sempre.

22. Ara, acabo de parlar-vos d’aquest orgull. I si no us hagués de parlar d’un crim més gros, el meu cor s’alegraria moltíssim a causa vostra.

23. Però la paraula de Déu m’oprimeix pels vostres crims més grossos. Heus aquí, així ho diu el Senyor: Aquest poble comença a créixer en la iniquitat. No comprenen pas les escriptures, perquè miren d’excusar-se en cometre prostitucions, per les coses que foren escrites de David i de Salomó, el seu fill.

24. David i Salomó certament tenien moltes dones i concubines, cosa molt abominable als meus ulls, diu el Senyor.

25. Per tant, així diu el Senyor, he emmenat aquest poble del país de Jerusalem pel poder del meu braç, a fi d’aixecar per a mi una branca justa del fruit dels lloms de Josep.

26. Així doncs, jo, el Senyor Déu, no suportaré que aquest poble faci com els de l’antigor.

27. Per tant, germans meus, escolteu i pareu atenció a la paraula del Senyor: Que ningun home d’entre vosaltres tingui més d’una esposa, i concubina no tindrà cap.

28. Perquè jo, el Senyor Déu, em delecto en la castedat de les dones. I les prostitucions són una abominació davant meu: Així diu el Senyor dels exèrcits.

29. Per tant, aquest poble guardarà els meus manaments, diu el Senyor dels exèrcits, o maleït sigui el país per culpa seva.

30. Perquè, diu el Senyor dels exèrcits, si és que jo vull aixecar-me una semença per a mi, així ho manaré al meu poble; altrament ells posaran esment en aquestes coses.

31. Heus aquí, jo, el Senyor, he vist la tristesa i he sentit el dol de les filles del meu poble en el país de Jerusalem, sí, i en tots els països del meu poble, a causa de la dolenteria i les abominacions dels seus marits.

32. I no suportaré, diu el Senyor dels exèrcits, que els clams de les belles filles d’aquest poble que he emmenat de Jerusalem, pugin a mi contra els homes del meu poble.

33. Perquè no s’emportaran captives les filles del meu poble, a causa de la seva tendresa, sinó que jo els castigui amb penosa maledicció fins a la destrucció; perquè no cometran prostitucions com aquells de l’antigor, diu el Senyor dels exèrcits.

34. Ara, heus aquí, germans meus, vosaltres sabeu que aquests manaments foren donats al nostre pare Lehí; per tant, els heu conegut abans. I heu caigut sota gran condemnació, ja que heu fet allò que no devíeu fer.

35. Heu fet iniquitat més gran que els lamanites, els nostres germans. Les heu trencat el cor a les vostres tendres esposes, i heu perdut la confiança dels vostres fills, pels vostres mals exemples davant ells. I els sanglots dels seus cors pugen fins a Déu contra vostre. I per la severitat de la paraula de Déu, que baixa contra vosaltres, molts cors han mort, punxats amb ferides profundes.