1. Epístola del meu pare Mormó, escrita a mi, Moroni. Fou escrita una mica després de la meva crida al ministeri. I d’aquesta manera em va escriure, dient:

2. Estimat fill Moroni: M’alegra moltíssim que el teu Senyor Jesucrist hagi pensat en tu i t’hagi cridat al seu ministeri i a la seva santa obra.

3. Et tinc present sempre en les meves oracions, pregant tothora a Déu el Pare, en nom del seu Sant Fill, Jesús, que ell, per la seva infinita bondat i gràcia, et guardi, mitjançant la constància en la fe en el seu nom, fins a la fi.

4. I ara, fill meu, et parlo d’allò que m’afligeix fora mida. Perquè m’entristeix que sorgin disputes entre vosaltres.

5. Perquè si he sentit la veritat, hi ha hagut disputes entre vosaltres quant al baptisme dels vostres infants.

6. Desitjo, fill meu, que t’afanyis, perquè aquest greu error sigui tret d’entre vosaltres. I per aquest motiu he escrit aquesta epístola.

7. Perquè tan aviat que em vaig adonar d’aquestes coses de tu, vaig preguntar al Senyor sobre l’assumpte. I la paraula del Senyor m’arribà pel poder de l’Esperit Sant, dient:

8. Escolta les paraules de Crist, el teu Redemptor, el teu Senyor i el teu Déu. Vet aquí que jo vaig venir al món, no pas a cridar al penediment els justos, sinó els pecadors. Els qui estan bons no necessiten de metge, sinó aquells que estan malalts. Per tant, els infants estan bons, perquè no són capaços de cometre el pecat. Per això la maledicció d’Adam els és llevada en mi, que no té cap poder damunt ells. I la llei de la circumcisió s’ha abolit en mi.

9. D’aquesta manera l’Esperit Sant em manifestà la paraula de Déu. Per això, estimat fill meu, sé que és una burla solemne davant Déu, que bategeu els infants.

10. Vet aquí, et dic que ensenyareu aquesta cosa — el penediment i el baptisme a tots aquells que són responsables i capaços de cometre el pecat. Sí, ensenyeu als pares que han de penedir-se i batejar-se, i abaixar-se com els seus nens petits, i se salvaran junt amb els seus infants.

11. I els seus nens petits no necessiten pas ni del penediment ni del baptisme. Vet aquí que el baptisme és per al penediment, tot complint els manaments per a la remissió dels pecats.

12. Però els infants viuen en Crist, àdhuc des de la fundació del món. Si no fos així, Déu seria un Déu parcial, i també un Déu variable, que fa excepció de persones. Perquè quants no són els infants que han mort sense el baptisme!

13. Així doncs, si els infants no poguessin ésser salvats sense el baptisme, aquells haurien d’haver anat a un infern sense fi.

14. Vet aquí que et dic, que el qui es pensi que els infants necessiten del baptisme està en el fel de l’amargura i en els lligams de la iniquitat, car no té fe, ni esperança ni caritat. Per tant, si arribés a morir pensant-se així, hauria de baixar a l’infern.

15. Perquè és una perversitat terrible suposar que Déu salva un infant a causa del baptisme, i que un altre ha d’ésser destruït perquè no n’ha tingut.

16. Ai d’aquells que perverteixen els camins del Senyor d’aquesta manera! Perquè moriran, si no es penedeixen. Heus aquí que parlo clarament, ja que tinc autoritat de Déu! I no em temo d’allò que l’home pot fer, perquè l’amor perfecte fa fora tot temor.

17. I estic ple de caritat, que és l’amor perdurable. Així doncs, tots els nens són iguals per a mi. Per tant, estimo els infants amb un amor perfecte, i tots són iguals i participen de la salvació.

18. Perquè jo sé que Déu no és un Déu parcial, ni un Esser variable, sinó que és invariable, de tota eternitat a tota eternitat.

19. Els infants no poden penedir-se. Per això es una iniquitat terrible negar-los les misericòrdies pures de Déu, perquè tots viuen en ell, per la seva misericòrdia.

20. I aquell que digui que els infants necessiten del baptisme, nega les misericòrdies de Crist, i té per nuls la seva expiació i el poder de la seva redempció.

21. Ai d’aquell, perquè està en perill de la mort, de l’infern i del turment sense fi. Us ho dic clar, perquè Déu m’ho ha manat. Escolteu les meves paraules i pareu-hi esment, o us seran presentades en contra davant el tribunal de Crist.

22. Perquè tots els infants viuen en Crist, així com tots els qui estan sense llei. Perquè el poder de la redempció abasta tot aquell que no té la llei. Per tant, el qui no és condemnat, o aquell que no està sota cap condemnació, no es pot penedir. I per a una persona tal, el baptisme no serveix de res.

23. Ans, és una burla davant Déu, negant-li les misericòrdies al Crist i el poder del seu Sant Esperit, i posant la confiança en les obres mortes.

24. Vet aquí, fill meu, aquesta cosa no deu ésser. Perquè el penediment és per a aquells que estan sota condemnació i sota la maledicció d’una llei trencada.

25. I el primer fruit del penediment és el baptisme. I el baptisme ve per la fe, tot complint els manaments. I el compliment dels manaments porta la remissió dels pecats.

26. I la remissió dels pecats porta la mansuetud i el cor baix. I per la mansuetud i el cor baix, ve la visitació de l’Esperit Sant. I aquest Consolador omple d’esperança i amor perfecte, el qual amor perdura, per la diligència en l’oració, fins que arribi la fi, quan tots els sants viuran amb Déu.

27. Fill meu, t’escriuré altra vegada, si és que no vaig aviat contra els lamanites. Vet aquí que l’orgull d’aquesta nació, o sigui del poble nefita, ha provat d’ésser la seva destrucció, excepte que es penedeixin.

28. Prega per ells, fill meu, perquè els vingui el penediment. Però em temo que l’Esperit ha deixat d’esforçar-se amb ells. I en aquesta part del país cerquen també d’enderrocar tot poder i autoritat que ve de Déu; i estan negant l’Esperit Sant.

29. Després d’haver rebutjat tan gran coneixement, fill meu, hauran de perir aviat, tot complint les profecies que foren declarades pels profetes, així com les paraules de nostre Salvador mateix.

30. Adeu, fill meu, fins que et torni a escriure o et torni a veure. Amén.