1. Ara jo, Moroni, escric algunes de les paraules del meu pare Mormó, que digué quant a la fe, l’esperança i la caritat. Perquè d’aquesta manera parlà al poble, mentre els ensenyava dins la sinagoga que havien construït com lloc d’adoració.

2. Ara jo, Mormó, m’adreço a vosaltres, germans estimats, i és per la gràcia de Déu el Pare, i de nostre Senyor Jesucrist, i per la seva santa voluntat, pel do de la crida que m’ha fet, que m’és permès de parlar-vos en aquest moment.

3. Per tant, jo voldria parlar a vosaltres, els qui són de l’església, que sou pacífics seguidors de Crist, i heu obtingut prou esperança per la qual podeu entrar al repòs del Senyor, des d’ara endavant, fins que reposareu amb ell en el cel.

4. Ara, germans meus, jutjo aquestes coses de vosaltres, pel vostre pacífic comport amb els fills dels homes.

5. Perquè em recordo de la paraula de Déu, que diu: Per les seves obres els coneixereu. Perquè si les seves obres siguin bones, llavors ells també són bons.

6. Puix que Déu ha dit que l’home que es dolent, no pot fer allò que és bo; perquè si ofereix un donatiu, o prega a Déu, si no ho fa amb veritable intenció, no li serveix de res.

7. Ja que això no li és imputat per a justícia.

8. Perquè si l’home que és dolent, ofereix un donatiu, ho fa de mal grat. Per tant, li és imputat igual com si l’hagués retingut; així doncs, ell és tingut per dolent davant Déu.

9. I també li és imputat com a mal a l’home, si prega i no amb veritable intenció de cor. Sí, i no li serveix de res, perquè Déu no rep ningú de semblants.

10. Per tant, un home que és dolent no pot fer el que és bo; ni donarà cap donatiu bo.

11. Perquè heus aquí, una font amarga no pot donar aigua bona; ni pot una de bona donar aigua amarga. Per tant, l’home que serveix el diable, no pot seguir Crist; i si segueix Crist, no pot ésser servidor del diable.

12. Així doncs, tot allò que és bo, ve de Déu i allò que és dolent, ve del diable. Perquè el diable és l’enemic de Déu i lluita tothora contra ell. I invita i incita a pecar, i a fer el que és mal constantment.

13. Però heus aquí, tot allò que és de Déu invita i incita a fer sempre el bé. Així doncs, tota cosa que invita i incita a fer el bé, i a estimar Déu i servir-lo, és inspirada de Déu.

14. Per tant, tingueu cura, estimats germans, de no jutjar el que és dolent, que sigui de Déu, o que allò que és bo i de Déu, que sigui del diable.

15. Perquè heus aquí, germans meus, us és donat de jutjar per tal que conegueu el bé del mal. I la manera de jutjar és tan clara que podeu saber amb coneixença perfecta, com la claror del dia de la fosca nit.

16. Perquè l’Esperit de Crist és donat a tothom perquè conegui el bé del mal. Així doncs, us mostro la manera de jutjar — perquè tot allò que invita a fer el bé i persuadeix a creure en Crist, és enviat pel poder i el do de Crist. Per tant, podreu saber amb coneixença perfecta que és de Déu.

17. Però tot allò que persuadeix els homes a fer el mal i a no creure en Crist, i negar-lo i no servir Déu, aleshores podeu saber, amb coneixença perfecta, que és del diable. Perquè és així que el diable treballa, car ell no persuadeix cap a fer el bé, no, ni un de sol. Ni tampoc els seus àngels, ni aquells que es subjecten a ell.

18. Ara, germans meus, ja que coneixeu la llum per la qual podeu jutjar, que és la llum de Crist, mireu de no jutjar a tort. Perquè amb aquell mateix judici que judiqueu, també sereu judicats.

19. Per això, us suplico, germans, que cerqueu amb diligència a la llum de Crist, per tal que conegueu el bé del mal. I si us arrapareu a tota cosa bona i no la condemnareu, certament sereu fills de Crist.

20. I ara, estimats germans, com és possible que podeu arrapar-vos a tota cosa bona?

21. Ara arribem a aquesta fe de la qual deia que us parlaria. I us diré la manera en què podeu arrapar-vos a tota cosa bona.

22. Heus aquí que Déu, coneixedor de totes les coses, essent d’eternitat en eternitat, envià àngels per a ministrar als fills dels homes, per tal de manifestar-los quant a la vinguda de Crist. I que en Crist vindria tota cosa bona.

23. (I Déu també ho va declarar als profetes, per la seva pròpia boca, que Crist vindria.)

24. I de diverses maneres manifestà coses als fills dels homes les quals eren bones. I tot allò que és bo, ve de Crist. Altrament els homes estaven caiguts i cap cosa bona no els podria venir.

25. Per això, per ministeri d’àngels i per tota paraula que sortia de la boca de Déu, els homes començaren a exercitar la fe en Crist. I així, per la fe, s’arrapaven a tota cosa bona; i així passà fins a la vinguda de Crist.

26. I després que ell vingué, els homes també foren salvats per la fe en el seu nom. I per la fe esdevenen fills de Déu. I tan cert com viu el Crist, adreçà aquestes paraules als nostres pares, dient: Tot allò que demanareu al Pare en nom meu, que sigui bo, tot creient en fe que ho rebreu, heus aquí, això us serà fet.

27. Per tant, estimats germans, han cessat els miracles perquè Crist ha ascendit al cel, i s’ha assegut a la dreta de Déu, per a reclamar-li al Pare els seus drets de misericòrdia que té sobre els fills dels homes?

28. Perquè ha respost a les finalitats de la llei, i reclama tots els qui li tenen fe. I aquells que tinguin fe en ell s’aferraran a tota cosa bona. Per tant, ell defensa la causa dels fills dels homes; i viu eternament en els cels.

29. I perquè ell ha fet això, estimats germans meus, han cessat els miracles? Heus aquí, us dic que no. Tampoc han cessat els àngels de ministrar als fills dels homes.

30. Perquè, heus aquí, li són submisos a ell per a ministrar segons la paraula de la seva comanda, tot mostrant-se a aquells de fe forta i ment ferma en cada forma de santedat.

31. I l’ofici del seu ministeri és de cridar els homes al penediment, i de complir i de fer l’obra de les aliances que el Pare ha fet amb els fills dels homes, a fi de preparar el camí entre els fills dels homes, en declarar la paraula de Crist als vasos escollits del Senyor, perquè donin testimoniatge d’ell.

32. I fent-ho així, el Senyor Déu prepara el camí per tal que els altres homes tinguin fe en Crist, perquè l’Esperit Sant trobi lloc en el seu cor, segons el seu poder. I d’aquesta manera el Pare duu a terme les aliances que ha fet amb els fills dels homes.

33. I Crist ha dit: Si tindreu fe en mi, tindreu poder de fer tot allò que em calgui.

34. I ha dit: Penediu-vos, tots els confins de la terra; veniu a mi i bategeu-vos en nom meu, i tingueu fe en mi perquè sigueu salvats.

35. Ara, estimats germans, si és que aquestes coses són vertaderes, de les quals us he parlat — i Déu us mostrarà, amb poder i gran glòria en el darrer dia que ho són — i si són veritables, ha cessat el dia dels miracles?

36. O han deixat els àngels d’aparèixer als fills dels homes? O ha retirat Déu el poder de l’Esperit Sant d’entre ells? O ho farà, mentre el temps duri o la terra subsisteixi, o mentre hi hagi un sol home sobre la faç de la terra a salvar?

37. Heus aquí que us dic que no. Perquè és per la fe que es fan els miracles. I és per la fe que els àngels s’apareixen i ministren als homes. Per tant, si aquestes coses han cessat, ai dels fills dels homes, perquè serà per la incredulitat, i tot serà en va!

38. Perquè, segons les paraules de Crist, cap home no pot salvar-se, si no té fe en el seu nom. Així doncs, si aquestes coses han cessat, aleshores la fe també. I terrible és l’estat dels homes, perquè queden com si no s’hagués efectuat cap redempció.

39. Però heus aquí, estimats germans, jo opino de vosaltres coses més bones, perquè em sembla que teniu fe en Crist, per la vostra mansuetud. Perquè si no teniu fe en ell, aleshores no sou dignes d’ésser comptats entre el poble de la seva església.

40. A més, estimats germans, voldria parlar-vos sobre l’esperança. Com podeu assolir la fe, si no teniu esperança?

41. I què és el que esperareu? Heus aquí que us dic que tindreu esperança, mitjançant l’expiació de Crist i el poder de la seva resurrecció, d’ésser alçats a la vida eterna. I això a causa de la vostra fe en ell, segons la promesa.

42. De manera que si un home té fe, li cal tenir esperança. Perquè sense fe no pot haver-hi esperança.

43. I a més us dic, que l’home no pot tenir fe ni esperança, si no és mansuet i baix de cor.

44. Altrament la seva fe i esperança són vanes, perquè ningú no és acceptat davant Déu, sinó el qui és mansuet i baix de cor. I si un home és mansuet i de cor baix, i confessa pel poder de l’Esperit Sant que Jesús és el Crist, cal que tingui caritat. Perquè si no en té, no és res. Per tant, cal que tingui caritat.

45. La caritat sofreix llargament i és bondadosa; no té enveja, no s’infla, no busca el propi interès. No s’irrita fàcilment, no és mal pensada; no s’alegra de la iniquitat, sinó que es gauba de la veritat, tot ho aguanta, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

46. Així, germans estimats, si no teniu caritat no sou res. Perquè la caritat no falla mai. Aferreu-vos, doncs, a la caritat, que és la més gran de totes les coses. Perquè totes han d’acabar —

47. Emperò la caritat és l’amor pur de Crist i perdura eternament. I tot aquell que es trobi posseït d’ella al darrer dia, a ell li anirà bé.

48. Per tant, estimats germans, pregueu al Pare, amb tota l’energia del vostre cor, que sigueu plens d’aquest amor que ell ha concedit a tots aquells que són seguidors vertaders del seu Fill Jesucrist, per tal que esdevingueu fills de Déu. Que quan ell aparegui, siguem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. Que tinguem aquesta esperança — que siguem purificats, tal com ell és pur. Amén.