1. I ara parlaré quant al baptisme. Heus aquí que els èlders, sacerdots i mestres eren batejats; i no eren batejats si no donaven fruits de què n’eren dignes.

2. Ni rebien cap al baptisme, si no es presentaven amb el cor trencat i l’esperit contrit, i testificaven a l’església que s’havien penedit veritablement de tots els seus pecats.

3. I ningú no era admès al baptisme, si no es prenia damunt seu el nom de Crist, tot decidit de servir-lo fins a la fi.

4. I després d’haver estat rebuts al baptisme, i que eren obrats i netejats pel poder de l’Esperit Sant, eren comptats entre el poble de l’església de Crist. I s’apuntaven els seus noms per tal que es recordessin d’ells, i els nodrissin amb la bona paraula de Déu, a fi de guardar-los en el recte camí, en fer-los atents tothora a l’oració, confiant solament en els mèrits del Crist, l’autor i el consumador de la seva fe.

5. I l’església es reunia sovint per a dejunar i pregar, i a fi de parlar els uns amb els altres del benestar de les seves ànimes.

6. I es reunien sovint per a participar del pa i del vi, en remembrança del Senyor Jesucrist.

7. I eren estrictes en mirar que no hi hagués iniquitat entre ells. I tot aquell que trobaven cometent la iniquitat, i tres testimonis de l’església els condemnaven davant els èlders, si no es penedien i no es confessaven, s’esborraven els seus noms, i no eren comptats entre el poble de Crist.

8. Però tantes vegades com es penedien i cercaven el perdó, amb veritable intenció, eren perdonats.

9. I les seves reunions eren dirigides per l’església, segons les indicacions de l’Esperit, i pel poder de l’Esperit Sant. Perquè d’acord amb el que els indicava l’Esperit Sant, ja fos en predicar, o exhortar, o pregar, o suplicar o cantar, així es feia.