Scriptures
Moroni 10


Capítol 10

Moroni s’acomiada dels lamanites. Condicions per a obtenir un testimoniatge individual de la veracitat del Llibre de Mormó. Moroni segella els annals del seu poble.

1. Ara jo, Moroni, escric el que em sembla bo. I escric als meus germans, els lamanites. Voldria que sabessin que ja han passat més de quatre-cents vint anys des que es donà el senyal de la vinguda de Crist.

2. I segello aquests annals després de dir-vos algunes paraules a tall d’exhortació.

3. Heus aquí, us exhortaria que quan llegireu aquestes coses, si és que és saviesa de Déu que les llegiu, que us recordeu com ha estat de misericordiós el Senyor amb els fills dels homes, des de la creació d’Adam fins al temps en què rebreu aquestes coses. I que ho mediteu en el vostre cor.

4. I quan rebreu aquestes coses, us voldria exhortar que preguntéssiu a Déu, Pare Etern, en nom de Crist, si no són veritables. I si ho demanareu amb cor sincer, amb vertadera intenció, tenint fe en Crist, ell us en manifestarà la veritat pel poder de l’Esperit Sant.

5. I pel poder de l’Esperit Sant podreu conèixer la veritat de totes les coses.

6. I tot allò que és bo, és just i vertader. Per tant, res d’allò que és bo, no nega el Crist, sinó que reconeix que existeix.

7. I podreu saber que existeix pel poder de l’Esperit Sant. Per això, us vull exhortar que no negueu el poder de Déu, perquè ell obra pel poder, d’acord amb la fe dels fills dels homes, igualment avui, demà i per sempre.

8. I a més, us exhorto, germans meus, que no negueu els dons de Déu; perquè són molts i vénen del mateix Déu. I hi ha diverses maneres en què són administrats, però és el mateix Déu el qui obra en tot. I són donats als homes mitjançant les manifestacions de l’Esperit de Déu, pel seu benefici.

9. Perquè a un li és donat per l’Esperit de Déu, d’ensenyar la paraula de saviesa.

10. I a un altre, d’ensenyar la paraula de la ciència, pel mateix Esperit.

11. I a un altre, una fe grandíssima; i a un altre els dons de guariment, pel mateix Esperit.

12. I a un altre, de poder fer miracles poderosos.

13. I a un altre, de profetitzar sobre totes les coses.

14. I encara a un altre, de veure els àngels i els esperits servidors.

15. I a un altre, tota mena de llengües.

16. I a un altre, la interpretació d’idiomes i diverses classes de llengües.

17. I tots aquests dons vénen per l’Esperit de Crist. I vénen a cada home, diversos, segons la seva voluntat.

18. I us voldria exhortar, estimats germans, que recordéssiu que tot do que sigui bo, ve de Crist.

19. I ús voldria exhortar, estimats germans, que recordéssiu que ell és el mateix, ahir, avui i per sempre. I que tots aquests dons dels quals us he parlat, que són espirituals, mai deixaran d’existir mentre el món subsisteixi, si no és per la incredulitat dels fills dels homes.

20. Cal, doncs, que hi hagi fe. I si cal que hi hagi fe, també caldrà que hi hagi esperança. I si cal que hi hagi esperança, també caldrà que hi hagi caritat.

21. I si no teniu caritat, no podreu, de cap manera, ésser salvats en el regne de Déu. I tampoc no podreu ésser salvats en el regne de Déu si no teniu fe, ni tampoc si no teniu esperança.

22. I si no teniu esperança, us cal estar en la desesperació. I la desesperació ve per causa de la iniquitat.

23. Crist veritablement digué als nostres pares: Si teniu fe, podreu fer qualsevol cosa que em calgui.

24. I ara parlo a tots els confins de la terra: Si arriba el dia en què el poder i els dons de Déu deixin d’existir entre vosaltres, serà per la incredulitat.

25. I ai dels fills dels homes si aquest sigui el cas. Perquè no n’hi haurà cap d’entre vosaltres que faci el bé, ni tan sols un. Perquè si n’hi ha un d’entre vosaltres que fa el bé, aquest obra pel poder i els dons de Déu.

26. I ai d’aquells que facin cessar aquestes coses i morin. Perquè moren en els seus pecats i no podran ésser salvats en el regne de Déu. Ho dic d’acord amb les paraules de Crist; i no menteixo.

27. Us exhorto de recordar-vos d’aquestes coses. Perquè s’apropa de pressa el temps en què sabreu que no dic mentides, car em veureu al tribunal de Déu. I Déu el Senyor us dirà: No us vaig declarar les meves paraules, que foren escrites per aquest home com si fos d’un que clamés d’entre els morts, sí, com un que parlés des de la pols?

28. Declaro aquestes coses per tal que es compleixin les profecies. Heus aquí que procediran de la boca del Déu Etern. I la seva paraula xiularà de generació en generació.

29. I Déu us mostrarà que això que he escrit és veritable.

30. I a més, us voldria exhortar a venir a Crist, i que us arrapeu de tot do bo, i que no toqueu cap do dolent ni cap impuresa.

31. I desperta’t i aixeca’t de la pols, oh Jerusalem! Sí, i vesteix-te de les teves belles vestidures, oh filla de Sió! Aferma les teves estaques i eixampla les teves fronteres per sempre, perquè mai més no siguis confosa, a fi que es compleixin les aliances que el Pare Etern ha fet amb tu, oh casa d’Israel!

32. Sí, veniu a Crist i sigueu perfeccionats en ell; i refuseu tota impietat. I si us negueu tota impietat i estimeu Déu amb totes les forces, la ment i el poder, llavors la seva gràcia us és prou, que per la seva gràcia podreu ésser perfectes en Crist. I si per la gràcia de Déu sou perfectes en Crist, de cap manera no podreu negar el poder de Déu.

33. I a més, si per la gràcia de Déu sou perfectes en Crist i no negueu el seu poder, aleshores sou santificats en Crist per la gràcia de Déu, mitjançant el vessament de la sang de Crist, que és en l’aliança del Pare per a la remissió dels vostres pecats, perquè esdevingueu sants, sense taca.

34. I ara, m’acomiado de tots. Aviat aniré a reposar al paradís de Déu, fins que el meu esperit i el meu cos s’ajuntin novament, i sigui dut triomfant per l’aire, per a trobar-vos davant el tribunal plaent del gran Jehovà, el Jutge Etern de vius i de morts. Amén.

Fi